Tina Turner ensenya les seves ferides més íntimes

BarcelonaTina Turner ja té 82 anys però segueix despertant la mateixa fascinació que el primer dia. 50 anys d'una vida artística ininterrompuda i de primer nivell són una bona llavor perquè sigui així. Que formi part del subconscient de diverses generacions, també. I que, a més, sigui una dona negra supervivent de la violència masclista en uns temps en què no era ni considerada com a tal ja fa que la seva figura sigui indispensable per explicar al gran públic què ha significat l'heteropatriarcat en la nostra història recent. És per tots aquests motius que resulta tan recomanable Tina, un documental que acaba d'incorporar-se a la HBO signat per T.J. Martin i Dan Lindsay –guanyadors de l'Oscar al millor documental per Undefeated (2011)–, que el van estrenar la passada Berlinale.

La cinta repassa la vida de l'artista explosiva però també de la dona desgraciada, que tant va haver d'aguantar abans i després de sortir a l'escenari, on vist amb ulls d'avui entenem que exorcitzava els dimonis amb què el seu marit i descobridor, Ike Turner, l'obligava a conviure. "La icona de Tina Turner és la barreja del que és capaç de fer sobre l'escenari i com ens fa sentir a través de la música combinats amb la seva narrativa, amb la història de Tina Turner", explicava recentment a Efe T.J. Martin, que afegia: "És difícil separar una cosa de l'altra. No pots evitar donar més significat a la seva música si tens una mica de coneixement del dolor que ha afrontat en la seva vida. És una de les coses que fan única Tina Turner".

Per als fans el documental és una peça molt rellevant perquè inclou una entrevista especial a l'artista, cosa que resulta altament atractiva si tenim en compte que Turner viu apartada de tot a Suïssa des que es va retirar, el 2009. Tot i això, en l'intens repàs de la seva trajectòria hi ha dues importants omissions: el suïcidi del seu fill Craig el 2018 i el trasplantament de ronyó que li van fer el 2017, del qual se'n va sortir amb un ronyó del seu actual marit. Dos temes dolorosos per a l'artista, que prefereix no tocar –expliquen– perquè es un dolor que no pot deixar enrere fàcilment quan el reviu. "Ens va revelar que si parla del seu passat sovint li tornen aquells traumes que va passar en forma de malsons, que són vívids i que els sent gairebé com una cosa real", apunta Lindsay.

Però tot i aquest dolor que no aconsegueix enterrar del tot, Turner sí que ha decidit parlar dels maltractaments que va patir, cosa que pot tenir un impacte molt rellevant a nivell de sensibilització social, ja que l'artista portava anys sense dir-ne res i encara queda molt per fer. Tina Turner va ser una abanderada d'aquesta qüestió, i ja en una entrevista del 1981 a la revista People –quan ja portava 5 anys divorciada– va revelar que darrere de la seva exuberància sobre l'escenari s'hi amagava la "tortura" de la violència i els abusos que havia patit del seu marit, mort el 2007 d'una sobredosi de cocaïna i pare adoptiu del Craig, a qui ella havia tingut de soltera. Abans que ningú pogués imaginar que existiria el Me Too, ella ja es va convertir en una icona de la lluita per l'alliberament de la dona gràcies a la força demostrada quan va facturar el seu marit –de casa, com a mànager i com a company artístic– per forjar-se una carrera musical imparable amb un retorn triomfal als anys 80, una dècada en què What's love got to do with it, Typical male, Private dancer i The best eren himnes que omplien estadis arreu del món i una època en què tots els artistes de primera fila volien col·laborar amb ella.

Ike Turner va conèixer Tina quan encara es deia Anna Mae Bullock i només tenia 17 anys. Quan en tenia 19 –ell li portava vuit anys– van formar el duet que els faria famosos, Ike & Tina Turner Revue. Als 21 es van fer mundialment coneguts –sobretot ella– amb el tema A fool in love i als 23, quan ell ja havia vist que ella era la seva gallina dels ous d'or, es van casar. D'entre les poques coses específiques que ella ha explicat sobre la seva relació d'abús hi ha el fet que la nit de noces ell la va obligar a anar a veure "un espectacle sexual en viu". "Vaig estar trista tota l'estona, a punt de plorar, però no hi havia escapatòria. No podíem anar-nos-en fins que l'Ike hagués acabat", va explicar fa anys. Ja es poden imaginar com devien ser els 16 anys de matrimoni que van seguir allò. Sobren les paraules.

"Li vam preguntar què era important per a ella [que es veiés en el documental] i una de les coses que ens va dir, estranyament, va ser la suor, que es veiés la suor", han explicat els directors. "Jo mai vaig tenir una tovallola, als concerts, perquè volia mostrar l'esforç. Totes les dives sortien molt guapes i contentes, però jo volia mostrar que difícil que era per a mi", recorden que els va dir l'artista, que va rebre set Grammys, va publicar 37 àlbums i té un musical sobre la seva vida en teatres d'Europa i dels EUA. "De manera intencionada o no, aquesta pel·lícula mostra els efectes a llarg termini que el trauma pot tenir [...]. Tens algú que es va convertir en un símbol de fortalesa i resiliència, una heroïna que és gairebé sobrehumana, però que encara viu en un lloc molt fràgil, processant el seu passat d'abusos", han explicat els directors després de treballar amb ella. Si avui amb el cas de Rocío Carrasco encara n'hi ha que critiquen que parli del que ha viscut, suposo que es poden imaginar que difícil devia ser per a Tina Turner tan socialment com a nivell personal, per l'educació que havia rebut dels seus avis, tots dos diaques d'una Església missionària baptista. Crec que el fet que Turner accepti als 82 anys el risc emocional de parlar del seu calvari té un valor públic que només podem aplaudir. I agrair. Tots.