'The show must go on'

BarcelonaQuan observes que la monarquia espanyola és una institució moribunda i preguntes en privat sobre el seu futur a experts en la matèria et solen donar col·loquialment la mateixa resposta: "La nena no arribarà a regnar". Ves a saber si és veritat o no, perquè a Espanya existeix una certa tradició de perpetuar-se en els errors, però el que està clar és que, mentrestant, els actuals membres de la casa –els pocs que hi queden...– segueixen fent com si no passés res. A veure si cola. També és cert que mentre la dreta i el PSOE no aixequin l'urna de vidre que protegeix el castell de cartes en què s'ha convertit la Corona ella mateixa els últims anys, els Borbons no tenen més remei que seguir actuant com si nosaltres no haguéssim descobert que no els mou tant l'interès comú com la seva voluntat de perpetuar-se en les elits internacionals i en els pressupostos generals de l'Estat.

Aquesta setmana hem tingut un exemple evidentíssim de la seva inèrcia institucional, al costat de la qual jo no podia parar de sentir Freddie Mercury cantant The show must go on. Em refereixo a enviar la filla hereva a cursar uns estudis de batxillerat internacional caríssims a l'estranger que casen a la perfecció amb la feina que sobre el paper desenvolupa un monarca. A més del fet, evidentment, també hi ha hagut la pertinent campanya de promoció mediàtica, que pretenia gravar a les ments dels ciutadans-espectadors espanyols que Elionor serà també, quan li toqui, una reina preparada. El patró és el mateix que ja va aplicar la casa reial amb el seu pare: fer-lo estudiar una mica a Madrid i una mica a fora i dir-nos que era el més preparat de la història. Només faltaria, amb els precedents que tenia...

La performance de la Zarzuela per acomiadar/promocionar l'hereva rumb a Gal·les va convocar la família reial nuclear dilluns a les portes de la T4 de Madrid Barajas, on van voler reencarnar una família normal que envia la filla a estudiar a l'estranger. Però tot va començar malament, perquè, si tan natural era la situació, no hauria fet cap nosa compartir un vídeo del moment. Però ja se sap que els vídeos poden ser bumerangs i, al final, han optat per només difondre fotos, que deixen menys marge als errors. No han caigut, però, en el fet que evitar errors no significa aconseguir èxits. Bé, potser per a ells ja sí...

En qualsevol cas, en la seva naturalíssima escena, la reina i la filla que es queda a casa anaven vestides conjuntades, amb els tons elegits per fer de secundàries casual, cosa que no és el primer cop que fan quan cal deixar protagonisme als dos de casa que jeràrquicament les superen. El rei Felip VI tampoc va resultar creïble com a natural: en comptes d'anar vestit de pare, anava vestit de rei light, que no seria precisament el mateix. La filla que marxava, que farà 16 anys a l'octubre, i que òbviament no pot anar enlloc sense agents de seguretat, representava que marxava sola en un vol regular carregant ella mateixa a l'esquena una megamotxilla. Dues coses que no és possible que passin, tret que la casa reial hagués comprat tots els bitllets de l'avió. Ni ella pot viatjar sola en un vol regular ni la megabossa cap sota el seient, com sí que sabem els que algun cop ens hem hagut d'enfilar en un avió con lo puesto.

Bastant significatives són també les fotos difoses de les abraçades dels de casa amb l'adolescent migrant. Una de més aviat litúrgica, una d'empàtica i una de sentimental. Però jutgin vostès mateixos sobre les dues primeres. La tercera, evidentment, va ser amb la seva germana petita, que feia una carona que em va semblar l'únic real de tot plegat. Era inevitable pensar que la infanta Sofia, de 14 anys, deu estar una mica trista pensant en els dos anys que la deuen esperar a palau, perdent la seva única confident en un entorn tediós. Tant de bo m'equivoqui.

I per acabar, l'escenificació més matussera de totes les que Efe va difondre: la foto finish saludant. Elionor ja havia travessat la línia de seguretat, ja donava l'esquena als seus pares, feia uns passos i fins i tot mirava a càmera: però ells segueixen amb la mà aixecada saludant-la. Fins que va sonar el clic del fotògraf, que havia travessat la línia de seguretat per fer la foto, m'imagino. Però per si ja no fos prou poc creïble aquell quadre plàstic per promocionar la filla, a qui promocionarien realment si l'enviessin a estudiar en algun centre públic espanyol, també cometen errors bàsics en la seva faceta d'actors. Si s'hi fixen bé, veuran que Letícia diu adeu a la filla que marxa per primer cop de casa igual com saluda la gent que la va a veure quan acudeix a algun acte: amb el colze a l'altura de l'espatlla i la mà plana i quieta.

Vist tot això, penso que com pot ser que encara no hagin entès que l'única cosa que els podria salvar del magre panorama que s'han creat seria que la gent els tingués afecte, encara que fos sense cap argument de pes polític, només per simpatia. Però saludant la teva filla com si fos una veïna d'Alcorcón que ha vingut a veure com inaugures un hospital, això no passarà mai. Anant vestit com sempre però amb la camisa de puntets de colors vius en comptes de llisa, això tampoc passarà mai. O fent veure que ets una família més que acomiada una filla adolescent més que viatja sola quan en realitat aquesta filla marxa a estudiar a un lloc que costa 76.500 euros només la matrícula, això de generar afecte popular tampoc passarà mai. També hauria fet la situació més creïble que, per exemple, alguna àvia hagués anat al comiat, però en aquest cas no va ser així.

Per acabar, només una pregunta: quan des de la mateixa institució monàrquica difonen que pagaran ells el curs de la seva filla com si fos un gest de gràcia, tot i que és el que fan la resta de pares d'Espanya, ¿hem d'entendre que creuen que actuar com una família normal no els pertoca? Perquè si és així, això els declararia culpables de fingir en relació amb tot el reportatge fotogràfic, no? Tanta impostura només demostra feblesa. Però, com dèiem al principi, the show must go on.