Simplement Gisele

BarcelonaDe Gisele Bündchen tothom en sap que existeix, però ningú en sap gaire cosa més. I això és un fenomen molt curiós si tenim en compte que ha estat durant anys i panys la model més ben pagada del món segons Forbes, que la va mantenir de forma incontestable en el número 1 fins que la influmodel Kendall Jenner va arribar a les passarel·les. Els 400 milions de dòlars de patrimoni que ha aixecat aquesta model brasilera de cognom alemany avalen la seva carrera meteòrica, que va començar per casualitat però que va prosperar perquè és, segons tots els que la coneixen, una alemanya en el sentit més tòpic del terme, tal com assenyalen els participants de Gisele Bündchen, el llibre monogràfic sobre ella que acaba de reeditar Taschen.

Com deia, el cas de Gisele –ningú fa servir el seu cognom per referir-s'hi, el veritable símbol de l'èxit– és especial. Qualsevol celebritat que hagués assolit cotes de popularitat i triomf professional similars a les seves hauria pogut generar un magma d'informació orientada al culte de la personalitat que en el seu cas és inexistent. Sembla com si quan va debutar amb només 13 anys s'hagués decidit fermament a només ser coneguda per ser molt bona professional i fer servir molt poques dosis d'èpica naomicampbelliana, que serveixen per a la construcció del mite a base de divulgar excentricitats. Bündchen, en canvi, és la viva mostra que els experts en màrqueting que recomanen generar debat l'únic que fan és intentar tapar mancances de professionalitat. És a dir, com que Gisele no fa tard a les cites no cal inventar-se que cada matí quan s'aixeca ha de fer el pi durant dues hores per activar el col·lagen, o alguna mentida similar...

Però és que el cas de Bündchen no podia ser com la resta, perquè ja des del principi va ser atzarós i contradictori. Si bé és cert que va començar a la moda molt aviat, ho va fer perquè la va convèncer un caçatalents que la va descobrir menjant-se una hamburguesa a un Burger King. De fet, ella no volia dedicar-s'hi i en tenia un mal concepte, tal com va explicar als que la volien fitxar. No obstant, les possibilitats que li van torbar a la seva bellesa nord-europea al Brasil li va anar obrint portes i fent-li guanyar alguns certàmens. La descoberta va ser amb 13 anys i, abans de la majoria d'edat, ja s'havia traslladat a Nova York per desfilar a la setmana de la moda de la ciutat. Tot i això, que ja era un èxit en si mateix, l'explosió internacional del seu nom i del seu bon fer no va arribar fins que va desfilar amb 18 anys acabats de complir per a l'excèntric i sempre enyorat Alexander McQueen.

La desfilada de la col·lecció Golden Rain, per a la primavera-estiu del 1999, la va catapultar arreu del món i va ser l'inici d'una carrera que ja mai més va baixar de revolucions. Tot i això, aquell èxit va ser molt atzarós. Tal com va explicar ella mateixa, el dissenyador escocès va decidir que ella desfilés sense res a la part de sobre i això la va noquejar per complet. Diu que quan ho va saber no parava de plorar i estava decidida a marxar sense desfilar. Una decisió que era conscient que acabaria amb la seva carrera definitivament. Tot i això, la cap de maquillatge de la desfilada va proposar-li de sortir sense res a la part de dalt però que ella li maquillaria de tal manera el bust que semblaria que portés un top. I així va ser. També li va pintar uns ulls negres amb raigs del mateix color que li rajaven com llàgrimes. Tot un símbol, ara que coneixem els fets.

"Jo era una bona noia", va explicar la model a la seva autobiografia. "Era una noia a la qual els seus pits l'havien avergonyit des de la pubertat. Era una noia presa per la por que la seva família se sentís tan avergonyida que no li tornés a parlar mai més. Estava aterrida", va relatar la model brasilera sobre aquells fets. "Tan aviat com la Val [Garland], la maquilladora, va veure la situació, va dir-me que em pintaria un top amb maquillatge blanc, i em va dir que la passarel·la era tan fosca que ningú ho sabria. Si la Val no s'hagués presentat aleshores, dubto seriosament que hagués pogut desfilar", va revelar la model, que també ha explicat en diverses ocasions que, a pesar que va ser el món de la moda qui la va anar a buscar, també és cert que va ser aquest mateix entorn la que la va mortificar criticant la mida i la forma del seu nas, que ella sempre ha mantingut intacte a pesar de les crítiques rebudes des de tan jove. De fet, la van rebutjar en 42 càstings abans que McQueen li donés una oportunitat estel·lar.

La resta ja és tot història. Ha desfilat arreu del món per a pràcticament totes les marques de luxe, ha protagonitzat campanyes cèlebres per a les millors firmes i amb els millors fotògrafs de la indústria, ha signat un dels contractes més grans amb Victoria's Secret –per a qui va desfilar set anys seguits–, ha estat invitada de forma recurrent a la Met Gala, ha fundat una marca de xancletes que li hauria reportat uns ingressos de 152 milions de lliures només en un any el 2010... Impossible que molts ignorin qui és aquest monstre del sector, que porta retirada des del 2015 i no para de rebre ofertes. Ofertes que, per cert, accepta amb comptagotes perquè vol estar amb els seus dos fills, als quals molt meritòriament va tenir sense perdre pistonada professional enmig d'aquesta bogeria. Gisele també és esposa de Tom Brady, un dels quarterbacks més importants dels EUA, que no li ha fet cap ombra. I també va ser nòvia de Leonardo DiCaprio durant cinc anys, però això, en el seu cas, és completament irrellevant. De fet, el va deixar ella perquè ell no s'hi comprometia prou. Jo això també ho comptaria com a mèrit dins del seu currículum.