Quin és l'origen de la salutació reial?

BarcelonaHi ha un gest icònic, parodiat i carregat de significat que està estretament vinculat a la reialesa: la royal wave, com els britànics anomenen el subtil moviment de canell amb el qual els membres de la reialesa saluden els seus conciutadans. Aquest gest engendrat a Buckingham Palace es va estendre a principis del segle XX a les diferents corts europees, consagrant-se com un moviment exclusiu dels fills de sang blava.

Com qualsevol invent, la royal wave es va crear per solucionar un (o diferents) problemes. Per una banda, en la sèrie The Royal House of Windsor –estrenada el 2017 i ara disponible a Amazon Prime– s'explica que el fill de Jordi V i Maria de Teck, que regnaria breument com a Eduard VIII, va mostrar diferents molèsties al braç a causa de les llargues recepcions i salutacions. "Quan estava de viatge, el príncep encaixava tantes mans i saludava tanta gent que el doctor va recomanar-li que reposés i utilitzés la mà esquerra, en lloc de la dreta", s'explica al documental. Per intentar reduir el moviment, es va repensar la manera de saludar economitzant el gest. Així doncs, es va substituir el moviment eufòric que feia bellugar tot el braç de costat a costat, per un simple gir de canell amb la mà corba, creant l'efecte d'una onada.

Una qüestió d'estatus

Però la reducció de moviment i la creació d'una tipologia específica de salutació no només resolia les molèsties físiques. El control de l'estabilitat d'un imperi en transformació i la capacitat d'adaptació del regnat de Jordi V i Maria de Teck –que van superar la Primera Guerra Mundial, la independència d'Irlanda i el sorgiment del Partit Laborista– passava pel control de l'exposició mediàtica. A més, les gravacions de vídeo començaven a estar a l'ordre del dia i els monarques van veure que fer acte de presència en els esdeveniments públics coberts per la premsa podia ser una oportunitat per fer augmentar la seva popularitat.

Repensar la forma de presentar-se al públic era clau. L'experta en comunicació no-verbal Teresa Baró apunta que les salutacions "marquen el to emocional i situen els interlocutors en diferents graus de formalitat. És un joc d'expectatives i d'estatus". Així, la salutació se sumava a altres codis de comportament –protocol a taula, regles de vestimenta i tractament– per diferenciar aquells que formaven part d'un mateix col·lectiu dels "altres".

El gest nascut a Buckingham Palace, va deixar ser una salutació vinculada exclusivament a la cort britànica a mesura que es va anar popularitzant a les diferents monarquies europees al llarg del segle XX, les quals estaven patint un declivi de popularitat de forma general. De fet, a la vegada que s'interioritzava la royal wave les famílies reials també intentaven escurçar distàncies amb la seva població.

Altres pistes de la comunicació no-verbal

En aquest camí d'estrènyer el vincle entre la reialesa i la ciutadania, assegurant la conservació de la litúrgia, Baró assenyala la transcendència del concepte de les no-persones: "Es tracta d'aquells grups de gent que tracten les persones del seu voltant com si fossin mobles: sense dirigir la mirada, sense saludar i amb el cap alçat, creant una aparença d'autoritat". Així quan trenquen el protocol allargant la mà o dirigint la irada es genera un "trencament del protocol que els fa semblar més propers", malgrat que Baró assegura que aquesta acció reafirma l'estrat superior en el qual es troben, a més de ser un acte altament calculat.

L'especialista subratlla que també existeix un biaix de gènere en el comportament dels reis i les reines. "És probable que hi hagi més somriure en les reines que en els reis en un exercici de proximitat i complaença", assegura Baró. Ara bé, igual que en el cas de les salutacions, els somriures són continguts. "Els somriures en situacions protocol·làries no s'ensenyen les dents, senyal que no són somriures oberts de felicitat, sinó un acte conscient i raonat que pretén subratllar la dolçor", un exercici que no és tan comú en els homes i, encara menys, en els reis.