El pes de ser el fill de Humphrey Bogart: una infància sense amor paternal
Stephen Bogart va estrenar fa unes setmanes el documental sobre la seva infància 'Bogart: life comes in flashes'
BarcelonaLes catarsis poden prendre formes diferents: converses amb amics, sessions de teràpia o canvis radicals de vida. Però entre els famosos, que tenen accés a més recursos, existeix una alternativa addicional: la creació de productes audiovisuals per parlar d'un mateix. Aquesta ha estat l'opció que ha triat Stephen Bogart, el fill gran de la parella d'actors Humphrey Bogart i Lauren Bacall. Una infància tempestuosa plena de negligències i absències paternals és la crua vida que relata Stephen en pantalla al documental Bogart: life comes in flashes [Bogart: la vida sota els focus], estrenat als Estats Units i que arribarà a Europa el 9 de desembre.
Stephen Bogart acabava de fer vuit anys quan un càncer de pulmó va emportar-se el seu pare, l'icònic Rick de Casablanca. D'aquells primers anys de vida i del pes que va deixar el cognom de Bogart en parla sense pèls a la llengua el fill gran de l'estrella de Hollywood al documental que es va estrenar als Estats Units a mitjans de novembre. "Els nens sempre estàvem al marge. Érem secundaris en comparació a les reunions d'homes i dones. Amb la beguda, el tabac, les rialles i les festes", explica amb serenor Stephen, que també és el productor executiu del film disponible a Apple TV.
En el documental, Stephen assumeix que el seu pare no el va arribar a conèixer a causa de la vida professional d'èxit i també fruit de les prioritats que tenia en la seva vida personal. Sobre la seva mare, amb qui sí que ha compartit gran part de la seva vida fins a la seva mort el 2014, no tot van ser flors i violes. Un dels records que rememora Bogart, de 75 anys, és quan els seus pares van marxar pel rodatge de La reina d'Àfrica –ell com a actor del film i Bacall com a acompanyant–. Llavors ell tan sols tenia dos anys i va quedar-se amb la cuidadora. El que ningú esperava era que la treballadora es desplomés morta davant de l'infant al patir un ictus poques hores després que els seus pares haguessin marxat de casa. "Quan es va assabentar de la notícia, què va fer la meva mare? Va pensar: «Vaig a l'Àfrica amb Bogie, Huston i [Katharine] Hepburn i em diverteixo molt o torno a casa a cuidar el nen?»" Va acabar escollint la primera opció.
Malgrat la cruesa de la declaració, l'aplom amb el qual relata el record és sorprenent. "Ara no la culpo per fer el que va fer. Però estic segur que jo no hauria pres la mateixa decisió", explica en un intent de treure ferro, argumentant que llavors hi havia una altra sensibilitat a l'hora de cuidar els infants. De fet, en el mateix documental relata que, tot i que des de fa un temps ja està en pau amb tot el que va viure durant la infància, ha hagut de fer molta feina d'introspecció. "No soc alumne del meu pare. Necessitava descobrir qui era jo. Ara ja fa anys que em sento còmode amb l'assumpte de Bogart".
Les altres catarsis comercials
Per arribar a aquesta tranquil·litat, Stephen també va publicar en el passat un altre producte expiatori del paper de Bogart i Bacall com a pares. El 1995 el productor audiovisual va publicar el llibre Bogart: in search of my father [Bogart: a la recerca del meu pare], encoratjat per la seva mare, que llavors tenia 71 anys –va morir amb 90 anys–. "Per milions de persones, les interpretacions cinematogràfiques de Humphrey Bogart i la seva personalitat a la vida real es van fusionar per convertir-lo en una de les figures més llegendàries del món, una llegenda de proporcions èpiques", comença escrivint a la contraportada a tall de tribut. El llibre, però, apuntava a les disfuncionalitats paternals de l'intèrpret, que ara han quedat refermades amb el documental. "L'ombra gegant de Humphrey Bogart va ser una càrrega que va portar fins que finalment va arribar a comprendre l'home que hi havia darrere de la faceta pública del seu pare", diu al revers del llibre.