El perruquer que tenen en comú Carles Puigdemont i Bob Dylan

BarcelonaPoca competència tenia Philippe per complir el seu somni a la platja de Ses Salines d'Eivissa, a la dècada dels vuitanta. El jove, de llavors divuit anys, fantasiejava amb tenir algun dia un saló de perruqueria com abans l'havien tingut els seus pares i avis a Tolosa. La il·lusió de palpar els primers fruits d'una vocació que duraria dècades, el va portar a passar uns quants estius a una de les platges més icòniques de les Balears oferint els seus serveis de perruquer amateur. Allà va topar-se amb els primers entrebancs del sector: fer-se entendre amb francès i, per damunt de tot, arribar a convèncer els hippies de l'illa blanca que era convenient fer-se repassar les llargues cabelleres de tant en tant.

Avui dia Venoux ha canviat les platges d'arena blanca per la sorra del Turó Park, on des dels Jocs Olímpics regenta el saló de perruqueria que du el seu nom, Philippe Venoux. Les barreres lingüístiques també s'han trencat i ara és la gent qui frisa per tenir una tallada de cabells de les tisores afilades per la sempre atenta mirada del francès. Tot i els anys i l'experiència adquirida, ell encara es reconeix en el vailet de divuit anys que va ser. "Em queda l'espontaneïtat, que és una actitud que ja no es troba", diu amb un somriure jovial.

Philippe, tot i reconèixer la influència familiar, es considera autodidacta. "Als cursos de perruqueria sempre em deien: «Deixeu-lo fer, que ell ja tira sol»", diu des d'una de les butaques on atén cada dia els seus clients des de fa 32 anys. Amb raó de causa el de Tolosa és implacable amb la professió: "Hi ha molts perruquers que tallen els cabells des de fa molts anys i mai sabran tallar. En canvi, n'hi ha d'altres que quan comencen ja veuen alguna cosa."

Del Pop Art a les Olimpíades del 92

Definitivament, Venoux alguna cosa devia veure. Al cap de poc temps d'estar a l'acadèmia d'estilisme de París va fer el salt a la perruqueria de desfilades de grans firmes com Jean Paul Gaultier i Thierry Mugler. Per ell la clau va ser envoltar-se de gent que el va "ensenyar a mirar". Però el canvi definitiu el va fer uns anys més tard. A mitjans dels 80 va traslladar-se a Nova York i allà va canviar el món de la moda per la indústria de cinema i la música. Robert De Niro, Bob Dylan, Lou Reed, Mick Jagger i David Bowie són algunes de les personalitats amb qui va treballar de forma habitual, encara que d'aquest últim puntualitza que només va atendre'l una vegada "per arreglar-li les patilles i la nuca perquè li havien deixat el cabell molt curt".

Dins de la cuirassa sòbria de pantalons i camisa negra, Venoux s'il·lumina de nostàlgia en recordar el Pop Art que "tot ho impregnava" i del qual sent que avui dia ens "falta la vitalitat i creativitat". Però tot i la proximitat dels seus admirats Andy Warhol i Keith Haring, el de Tolosa trobava a faltar la mediterraneïtat. Per això el 89 va instal·lar-se a Barcelona i coincidint amb els Jocs Olímpics va obrir el seu saló de perruqueria davant del Turó Park. "Barcelona era el place to be" i d'alguna manera ha aconseguit que ho continuï sent amb una clientela consagrada d'anònims i personatges públics com Ronald Koeman, Òscar Tusquets, Frenkie de Jong i fins a l'expresident de Catalunya, Carles Puigdemont.

En Johan, un amic

Els noms propis sembla que se li fan bola i els pronuncia amb la boca petita. Però dins de la llista extensa de noms cèlebres n'hi ha un amb el qual s'atura i tot torna a prendre la comoditat de la conversa anterior. "Era un client, però sobretot un amic.". Venoux va tallar els cabells a Johan Cruyff i a tota la seva família durant tres dècades i encara ara la viuda de l'exjugador i exentrenador blaugrana, Danny Coster, continua venint fidelment a la perruqueria del carrer Bori i Fontestà. "Està una mica baixa d'ànims, però de mica en mica es va refent", diu amb nostàlgia de recordar el seu amic. "És molt difícil", afegeix.

Però fora del camp, Cruyff també va crear escola i va fer que el llegat d'holandesos il·lustres vinculats al Barça ara combreguin a la mateixa perruqueria. Koeman, De Jong, Mikkie De Jong i l'excepció: Dani Alves "que ara... en fi". Venoux parla dels futbolistes amb certa reticència: "Home... els jugadors en general són un món. Sort que els que venen aquí volen pentinats més tranquils". Si bé el perruquer és un gran defensor de trobar en el pentinat la personalitat de cada persona, Venoux és inflexible: "El tema de ratlles i rapades a costats... ho respecto, però no és el meu món".

La informalitat barcelonina i la gomina madrilenya

La tranquil·litat, l'educació i el savoir faire que emana l'estilista contrasta amb la fermesa quan es parla de la seva vocació. "Mai m'han tremolat les mans. Si dubtes si pots aconseguir la idea que tens al cap, malament. Més val ser honest i deixar-ho córrer. A més el client tampoc sortirà convençut si tu no estàs segur del que li estàs fent", assevera el perruquer. Tampoc li van tremolar les mans el 4 d'octubre del 1997, el dia que va tallar els cabells a tota la família reial pel casament a Barcelona de la infanta Cristina i Iñaki Urdangarín.

Com és de suposar, "en general demanaven uns pentinats clàssics i tradicionals", a excepció d'una persona: la Princesa de Preslav i musa de Valentino, Rosario Nadal. "Era l'única dona jove que anava amb els cabells curts, era extraordinari!". Definitivament, Nadal és una excepció dins del panorama que relata Venoux. Els madrilenys "són més puestos, es pentinen amb gomina i cera, un estil que aquí [Barcelona] gairebé no es veu". Ben diferent porten el cap els de la capital catalana que "es pentinen d'una manera molt més informal". De fet, va ser precisament aquest relaxament mediterrani un dels motius que va convèncer el perruquer per apostar per Barcelona: "Aquí hi ha la possibilitat de fer coses noves amb un mercat important: un estil més exclusiu, més parisenc, amb uns talls més adequats".

D'això ja fa 32 anys i encara ara continua defensant "el costat despreocupat" des del seu saló ple de miralls i portes amagades. Ara, aquest oasi de l'espontaneïtat ha creat adeptes que entreguen els seus cabells sota el pretext "fes el que vulguis, confio en tu!". Després de passar per la mirada humana i pacient del reconegut estilista, el més probable és que el client quedi content del resultat. Però el que és segur és que abans de sortir per la porta, Venoux s'afanyarà a remoure suaument els cabells per aconseguir "el toc despentinat", perquè "no hi ha res pitjor que algú que es nota que surt d'una perruqueria".