Cabaret Pop

Pamela Anderson, d'icona de la bellesa artificial a abanderada antimaquillatge

La dona que durant els 90 va encarnar la bellesa més canònica ha triomfat aquesta setmana a la televisió dels EUA a l'explicar que ja no es vol maquillar més ni seguir "interpretant personatges"

Pamela Anderson als anys 80
4 min

BarcelonaSi a qualsevol persona que tingués televisió als anys noranta i als primers anys dos mil li diguessin que Pamela Anderson acabaria convertida en una abanderada de la bellesa natural, segur que es posaria a riure. Però la vida és així de capriciosa i les estrelles de Hollywood són especialistes a fer plot twists inversemblants per intentar salvar les seves vides en el context extrem en què viuen. Un context molt aparent però insofrible que podríem definir com la intempèrie amb les millors cases del món, la soledat patida entre més gent o el desconfort viscut amb més luxes.

Anderson es va convertir durant els noranta i les dècades posteriors en un emblema internacional de la bellesa més artificial. El seu cos, voluptuós i ple de corbes, era el seu segell de presentació, al costat d'una cabellera rossa platí plena d'extensions, celles perfiladíssimes, pestanyes postisses i uns pits artificials de mida molt generosa que van esdevenir tan icònics com tota ella mateixa. Uns pits que amb el pas dels anys fins i tot ella ha reconegut que tenien una importància tan gran en la seva imatge que l'havien arribat a eclipsar professionalment a la sèrie Los vigilantes de la playa, la producció que més fama li va donar i que va suposar un abans i un després en la seva vida professional i personal. “Sempre dic que van ser els meus pits els que van tenir una carrera, jo simplement anava al pack”, deia l'actriu al seu documental biogràfic, Pamela, a love story, emès per Netflix l'any passat. “Excepte el tint, els pits i les sabates, soc de debò”, ironitzava per suavitzar les seves crues declaracions.

Increïblement, però, la dona que amb aquesta posada en escena va enamorar homes i dones durant més d'una dècada s'ha barallat per fi amb el personatge que la va abduir –i també fer milionària– per desenterrar la dona que realment era. Una dona que, segons afirma, té poc a veure amb l'artificialitat de la indústria de l'entreteniment. Si bé ja havia defensat la bellesa natural en algunes altres aparicions públiques recents, aquesta setmana s'ha erigit en icona d'aquest moviment al programa de la CBS The Drew Barrymore show, seguidíssim als Estats Units, i també a fora, per les declaracions que hi solen fer els seus famosos invitats.

La que va ser portada del Playboy en una quinzena d'ocasions explica a Barrymore que va prendre la decisió de no ser mai més la dona que no volia ser quan l'any passat la van convidar a una desfilada de Vivienne Westwood i s'hi va presentar amb la cara neta. "Per què perdre tres hores asseguda en una cadira maquillant-me quan porto posat aquest preciós look de Vivienne Westwood?", diu que va pensar abans de vestir-se. "Creia que ningú se n'adonaria, però la gent va començar a acostar-se a mi i a parlar-me'n, i vaig pensar: «És un gran missatge»", reflexiona Anderson sobre aquella decisió presa abans de passar pel photocall. "Era una manera de treure'm capes i descobrir de nou qui era. Volia recordar qui era. Em vaig adonar que havia estat tota la vida interpretant personatges i em vaig preguntar qui era realment. Va ser en aquell moment que me'n vaig anar a casa i vaig començar a plantar de tot al jardí, a entrar en contacte amb la natura", explica l'artista, de 57 anys.

"Em sentia genial sent jo mateixa"

"Em vaig adonar que em sentia genial sent jo mateixa i no volia que la gent em reconegués més en aquells personatges que havia interpretat. Crec que els vaig crear per protegir-me... Mirant enrere, crec que estic en el millor moment de la meva vida", diu l'actriu durant l'entrevista, en la qual també confessa que aquesta decisió estètica li ha canviat la manera de viure: "Em sento tan empoderada, tan lliure i tan emocionada de nou amb la vida..." De fet, les seves inspiradores paraules provoquen que mentre Anderson està parlant, Barrymore decideixi arrancar-se les extensions en directe i tirar-les volant pel plató. "Crec que he de ser honesta", ironitza la presentadora. "No et sembla alliberador? Jo em sento molt més lliure. He tingut el meu procés, esclar, però ara em sento lliure [...]. Nosaltres som les nostres pitjors crítiques", conclou Anderson sobre aquesta nova manera de mostrar-se en públic, i Barrymore li respon amb un molt encertat: "Ets una pionera".

La veritat és que el fet no maquillar-se quadra perfectament amb el perfil públic que Anderson ha anat mostrant els últims anys. Lluny d'aquella imatge comercial i artificial de dona plenament adaptada als cànons heteropatriarcals, Anderson ha aprofitat la seva fama i ha aixecat la veu per moltes causes. Les seves facetes més conegudes com a activista són el benestar animal a través de l'associació PETA i la seva lluita per a la llibertat de Julian Assange, amb el qual se la va arribar a relacionar sentimentalment. Fins i tot va defensar la independència de Catalunya l'any 2017, quan va dedicar a la causa un post al seu blog en el qual advocava per un referèndum.

Sent patrona de tantes causes dedicades a tercers, sembla lògic que ara també n'abanderi una que millora la vida d'un col·lectiu al qual pertany directament. Sembla just que intenti alliberar-les de la pressió estètica que durant tants anys ella va contribuir a crear. És normal que estigui conscienciada en aquest tema, ja que la primera afectada per aquella pressió va ser ella mateixa. En bona part per la relació que els homes van voler construir amb ella aleshores.

A banda del cost en exposició mediàtica i en crítiques socials que li pugui suposar trencar aquests cànons, també se li ha de reconèixer a Pamela Anderson la generositat d'abanderar aquesta causa, ja que la gent famosa guanya autèntiques fortunes amb la indústria del maquillatge. Només cal fixar-se en com Kylie Jenner i Rihanna s'han fet multimilionàries amb les seves pròpies línies de cosmètica. I als que estiguin temptats de dir que ella es pot permetre anar sense maquillatge perquè és guapíssima els invitaria a fixar-se en el poc goig que fan algunes persones que van cobertes de maquillatge. Viure alineat amb com se sent un mateix és el millor highlighter.

stats