Per què no va votar Elionor a les eleccions europees?

BarcelonaCom que la visió massa propera enganya perquè impedeix la perspectiva, les comparacions amb els veïns sempre resulten molt útils per mesurar a quin nivell ens situem els uns i els altres. Això és el que s'ha fet sempre amb la monarquia espanyola, però ja se sap que les comparacions solen ser odioses. Si tradicionalment la casa borbònica no quedava en gaire bon lloc quan se la confrontava amb la resta de les seves homòlogues del Vell Continent, almenys es podia esperar que això anés canviant amb els anys. No obstant això, la realitat ha estat ben diferent i la institució encara no ha evolucionat gairebé gens. Ni amb el darrer relleu ni ara que una nova generació comença a treure el cap.

Els darrers dies, qui ha evidenciat que Espanya segueix anant endarrerida pel que fa a actualitzar la institució monàrquica ha estat la família reial belga, que en les darreres eleccions europees ha enviat a votar els seus joves hereus. Els quatre fills dels actuals reis dels belgues van acudir diumenge passat al col·legi electoral número 74 del districte de Laeken, al nord-est de Brussel·les, per dipositar el seu vot a les urnes que havien de servir per configurar les majories del nou Parlament Europeu però també a les urnes de les eleccions legislatives belgues, ja que ambdues conteses electorals es cloïen alhora. Elisabet, Gabriel, Emmanuel i Elionor van fer cua durant 40 minuts al costat de la resta de ciutadans del districte on s'ubica el palau reial on viuen per tal de poder votar. Si bé els tres germans grans van poder votar a tots dos comicis, la petita Elionor només va poder votar a les europees, ja que té 16 anys i només complia l'edat suficient –allà...– per ser electora en les eleccions de la Unió.

La imatge dels quatre prínceps –la més gran i l'hereva és Elisabet, de 22 anys– fent cua entre la gent ha estat molt mediàtica al seu país perquè era el primer cop que podien anar tots quatre plegats a exercir el seu dret a vot i també perquè retrata una nova generació reial prenent-se els seus deures ciutadans seriosament. A més a més, també ha estat molt comentat el complement informatiu adjunt als quatre joves: els seus royals avis, que també van visitar les urnes en aquesta ocasió. El rei abdicat Albert II dels belgues i la seva esposa, la reina consort Paola –que va abdicar amb el seu marit el 2013–, van decidir que ara que no estan en actiu poden permetre's el luxe reial d'expressar el que pensen a través d'una papereta i participar així en l'esdeveniment més elemental de la democràcia: votar. Tot i que el gruix de la família hi va anar, cal remarcar que el rei Felip dels belgues i la seva esposa Matilde no van passar per cap col·legi electoral, ja que van voler extremar les precaucions amb relació a la neutralitat que han de guardar públicament.

Però si aquests quatre joves van poder votar sense cap problema polític ni previ ni posterior per a la institució que representen, com és que l'hereva de la Corona espanyola no va fer acte de presència a cap col·legi electoral? A Espanya, no hi ha tradició d'anar a votar per part de la família reial, però això no vol dir que aquesta realitat no pugui canviar mai. A més a més, tampoc hi ha cap llei que els impedeixi votar, cosa que tradicionalment alguns ciutadans creien que era certa. De fet, res els ha impedit al llarg dels darrers 40 anys acudir a les urnes quan no s'hi han presentat partits polítics i el que hi havia convocat era un referèndum. Per exemple, tant el rei Joan Carles com la reina Sofia van participar en les consultes que es van celebrar sobre l'OTAN o sobre la Constitució Europea, entre d'altres.

Resulta contradictori que la jove que haurà de liderar la institució en un món tan diferent del que van viure els seus avis segueixi practicant els mateixos costums i tradicions que aquests. Realment, ja costava entendre que el rei que ens va portar la democràcia no anés a votar amb l'excusa de la imparcialitat. És evident que si ets un bon professional, independentment de les teves preferències, sabràs ser just i imparcial igualment, votis a qui votis. Perquè no anar a votar, no vol dir no tenir ideologia i, menys encara, no tenir interessos. Per més que el monarca no anés a votar, això no vol dir que no treballés mai en altres esferes a favor d'uns objectius o d'uns altres...

Que aquest costum de no votar segueixi intacte avui en dia evidencia que a Espanya la institució és molt fràgil. O almenys, prou fràgil per a pensar que els comentaris que podria aixecar la novetat de veure votant els no sobirans de la família podria ocasionar més inconvenients que avantatges a la Corona. Sincerament, en l'era del desencant per la política de les generacions més joves, seria d'un gran valor simbòlic una imatge d'Elionor, que ja és major d'edat, anant a votar. En l'era en què gran part del jovent que s'informa a través de canals tòxics de Telegram que mostren una imatge de la democràcia absolutament degradada, tindria un positivíssim impacte públic que l'hereva –i en el futur la seva germana, que té ara 17 anys– li donessin al sistema polític que tant va costar d'aconseguir el prestigi que a elles se'ls associa per se. És impossible que aquesta operació costés més a la institució del que els generaria. Però no la fan...

De fet, m'atreviria a dir que haver fet debutar Elionor justament en aquestes eleccions europees hauria estat un cop d'efecte meravellós per a la imatge de la princesa d'Astúries, ja que s'hauria pogut justificar com un gest de preocupació per part seva per la participació, que es preveia baixíssima i que en el conjunt de l'Estat no va arribar ni a un trist 50% de l'electorat. De fet, finalment, en aquest sentit les comparacions també han estat odioses perquè justament a Bèlgica, on els hereus van anar a votar, la participació va ser del 89,82%, una xifra elevadíssima que es repeteix des de fa dècades.

En un entorn global de dificultats per a les democràcies, saber que els futurs caps d'estat voten seria un missatge potent que es llegiria com que aquests hereus s'impliquen per reflotar un sistema en crisi. No volem saber què voten, volem saber que voten. I si això algú considera que enviar aquest missatge és córrer un risc perquè la meitat del país que no va anar a votar podria perdre't la simpatia és que no ha entès que un futur cap d'estat no pot ser equidistant entre la dimissió electoral i la participació.

Dit això, potser la por existent realment dins la institució és que determinades figures reials siguin tan irrellevants socialment que, després de fer el gest, la participació no augmentés ni gota... Lamentablement, aquí podrien estar encertats. Sobre els emèrits anant a votar també podríem obrir un llarg debat, però és millor resumir-ho en dues preguntes: Creuen que s'hauria d'utilitzar la figura del rei emèrit per potenciar el vot per correu entre els expats com ell? Creuen que ara que ja s'ha jubilat, la reina Sofia i la seva germana Irene haurien de poder anar a les llistes del PACMA? Jo dic que sí a les dues!