Shakira carrega contra Hisenda, l'acusa de masclista i la compara amb la Inquisició
La cantant assegura que es va declarar culpable per protegir els fills en una carta oberta publicada a 'El Mundo'
BarcelonaFa gairebé un any Shakira va asseure's al banc dels acusats de l'Audiència de Barcelona per haver defraudat gairebé 15 milions d'euros a Hisenda. Llavors, la cantant es va limitar a repetir tres "sí" davant del jutge que significaven l'acceptació del delicte amb la pena de tres anys i mig de presó i la multa de 7,5 milions d'euros –que se sumaven els 17 milions ja pagats durant la instrucció judicial– pel frau comès entre els anys 2012 i 2014. Aquest dimecres ha volgut explicar-se a través d'una carta escrita per ella mateixa i publicada a El Mundo, on no només assegura que va declarar-se culpable per protegir els seus fills, i no pas perquè hagués comès cap delicte, sinó que titlla a Hisenda d'institució masclista.
El dia que va sortir per la porta de l'Audiència de Barcelona com a imputada es va limitar a fer una declaració concisa a la premsa: "Els meus fills m'ho han demanat". Ara, Milan i Sasha tornen a ser el motor per fer públic els motius que la van portar a acceptar la condemna, per "deixar-los el llegat d'una dona que va exposar les seves raons amb calma i en el moment que ho va creure oportú".
Per fer-ho, la cantant colombiana ha referenciat l'il·lustre autor de la seva nació, Gabriel García Márquez, amb el títol de l'epístola que duu per nom Contarla para vivir. "El més frustrant [del judici de 2023] va ser comprovar que l'Estat semblava més interessat a cremar-me públicament a la foguera que escoltar les meves raons. Doncs bé, crec que ha arribat el moment de donar-les", comença la carta publicada aquest dimecres a les 7 del matí a través de la qual aprofundeix sobre el nefast tracte que va rebre de l'Agència Tributària. A més, repassa la vivència personal dels primers anys que va arribar a l'Estat espanyol arran de la relació que va mantenir amb Gerard Piqué, pare dels seus fills.
Una institució desprestigiada
En l'extens relat exculpatori del delicte, assenyala dos motius claus que van fomentar la seva acusació. Per una banda, un "prejudici masclista" i, per l'altra la falta de prestigi de l'Agència Tributària: "Ens ha tocat viure una època marcada per un to de prepotència per part de l'Estat. (...) Les coses no se solucionen cremant a la foguera una figura pública a l'any com si es tractés d'un procés de la Inquisició per recuperar un prestigi perdut". La cantant reforça la seva crítica recordant que un director general d'inspecció de l'Agència Tributària va assistir en un programa de televisió acusant-la del delicte abans de la celebració del judici "sense respectar la presumpció d'innocència".
Shakira també desenvolupa la seva defensa pública explicant que la seva voluntat no era residir a Espanya, ja que segons relata, el 2011 només va passar a Espanya "73 dies, quan el mínim establert per la llei per ser resident fiscal és de 183 dies". A més, argumenta que les visites a Barcelona es devien únicament per "fer prosperar la relació" que mantenia amb Gerard Piqué. Per aquest motiu, assegura que tota l'estratègia acusatòria es basava en un "prejudici masclista" i expressa el seu dubte que, en cas que hagués estat un cantant home qui hagués tingut la seva parella a Espanya, l'haguessin perseguit. "Hi ha un masclisme estructural que dona per segut que una dona només pot seguir a un home, inclús quan no li convé", assegura.
Les pèrdues de declarar a Espanya
De la mateixa manera que la cantant, de 47 anys, ha justificat la publicació de la carta "pels fills", Shakira també ha argumentat que les decisions que va prendre fa tretze anys van ser per impulsar la seva relació amb Gerard Piqué, malgrat que sabia que suposava un daltabaix per la seva carrera professional. "Semblarà incomprensible, però per mi la dècada espanyola va ser una dècada financerament perduda, no perquè treballés poc, com tot el món sap. Vaig fer 120 concerts en 90 ciutats diferents. Com una persona que fa 120 concerts pot perdre diners. Sona estrany, ho sé, però avui el meu patrimoni consisteix en el que vaig guanyar abans d'arribar a Espanya i el que vaig guanyar després de sortir-ne", assenyala l'artista, remarcant que el que va guanyar aquells anys "s'ho va quedar l'Estat espanyol".