Nemo critica Eurovisió després de la seva victòria: "He hagut d'entrar la bandera del meu gènere no binari d'amagat"

BarcelonaEl triomf de Nemo a Eurovisió hauria estat un moment de celebració i eufòria, però per a qui va representar Suïssa va ser una ocasió per posar damunt de la taula les mancances sobre la llibertat d'expressió del concurs. Si bé Eurovisió és símbol de l'alliberament sexual i la diversitat, Nemo ha trobat els límits d'aquesta màxima. L'intèrpret de The code va explicar en la roda de premsa posterior que va haver d'entrar d'amagat al concurs la bandera del gènere no binari, amb el qual s'identifica, després que l'organització li digués que no podia ensenyar-la.

Fa tot just deu anys la cantant Conchita Wurst va obtenir la primera posició del concurs tot i les reticències que va generar en alguns països el fet que es deixés concursar una drag queen. Enguany s'ha tornat a repetir una història similar. Si bé en l'edició del 2024 –amb totes les mirades posades en la participació d'Israel i el veto al concursant dels Països Baixos– la participació de Nemo no ha generat gens de rebombori, Eurovisió va vetar la bandera de les persones que s'identifiquen amb el gènere no binari.

Tot i la prohibició, Nemo va dur dues banderes durant la cerimònia d'obertura del festival, coneguda com la Flag Parade: la del seu país, Suïssa, com és habitual en la representació nacional de cada concursant, i la groga, blanca, lila i negra, amb els colors que representen el gènere no-binari. "He hagut de colar la meva bandera del gènere no binari perquè Eurovisió m'ha dit que no podia treure-la. Així i tot, jo me l'he portat i espero que altres persones també ho facin", va dir a la roda posterior al triomf en la final.

La bandera del gènere no-binari no va ser l'únic símbol d'artista de Suïssa a Eurovisió. La seva cançó, The code, és un relat personal de la seva experiència amb la identitat de gènere i el procés d'autodescobriment fins a adonar-se que és una persona no binària. La proposta de Nemo, que combina influències del hip-hop amb elements de la música clàssica com La flauta màgica, va ser abraçada per molts dels espectadors i fans del festival.

Més problemes amb banderes

El conflicte que ha revelat Nemo no és l'únic que ha tingut Eurovisió vinculat a una bandera. El vicepresident de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, es va quedar sorprès que el festival tampoc deixés passar banderes de la Unió Europea. "Eurovisió és, en primer lloc, una celebració de l'esperit europeu, de la nostra diversitat i talent. La bandera de la UE és un símbol d'això. A menys d'un mes per les eleccions europees no hauria d'haver-hi cap obstacle, gran o petit, per celebrar la unitat de tots els europeus", és el text que va difondre Schinas a X el mateix dia de la celebració del festival.

El text feia referència al tuit publicat per l'assessor del Partit de l'Aliança dels Lliberals i Demòcrates per Europa (ALDE), el moldau Dorin Frasineanu. En el missatge, que acumula més de 3,4 milions de retuits, Frasineanu explicava que els agents de seguretat li havien prohibit la bandera europea perquè era considerada com un element "polític" que "no estava permès". Eurovisió s'escuda en el fet que sempre han defensat que és esdeveniment no polític i que no es poden lluir elements que suposin cap mena de reivindicació.