Després de la detenció de Sean Combs, el món musical es pregunta: ha arribat el nostre Me Too?
La indústria musical, majoritàriament controlada per homes, fa temps que arrossega denúncies d'assetjament i abusos, però fins ara ha evitat la rendició de comptes
BarcelonaLa detenció de Sean Combs la setmana passada, acusat de tràfic sexual i crim organitzat, representa un canvi de rumb impactant per a l'empresari del hip-hop, que fa tan sols un any era considerat un visionari de la indústria musical abans de veure's envoltat per una sèrie d'acusacions d'agressió sexual. La denúncia contra Combs l'acusa de dirigir una empresa criminal centrada en l'abús a dones a través del suborn, el segrest, la provocació d'incendis i d'amenaces violentes per intimidar i silenciar les víctimes. Així i tot, Combs ha negat les acusacions i s'ha declarat innocent de tots els càrrecs.
La detenció de Combs ha despertat les esperances d'activistes i supervivents de violència sexual amb la voluntat que, finalment, s'aconsegueixi impulsar un canvi profund en la indústria musical, que fins ara havia aconseguit evitar l'escrutini i la rendició de comptes que es va estendre per Hollywood, la política i gran part del món dels mitjans de comunicació a finals de la dècada del 2010, en el punt àlgid del moviment Me Too. Malgrat que no hi ha una única explicació de per què la música ha evitat una rendició de comptes en aquest àmbit, alguns apunten a l'estructura de poder descentralitzada de la indústria, la seva cultura omnipresent de la festa i una història de deferència cap als artistes i els alts executius. "El sexe, les drogues i el rock'n'roll i la permissivitat amb la sexualitat formen part de la cultura de la indústria musical –va dir Carolin Heldman, professora de l'Occidental College i activista des de fa temps–. Desgraciadament, això significa que la cultura de la violació hi està incrustada, perquè no hi ha mecanismes de rendició de comptes".
Els càrrecs contra Combs són els més contundents en el sector per conducta sexual inapropiada des que R. Kelly, l'estrella de R&B a qui van perseguir acusacions d'abús durant dècades, va ser condemnat el 2022 i el 2023 a més de 30 anys de presó per delictes sexuals contra menors, tràfic sexual i crim organitzat. Shaunna Thomas, directora executiva d'UltraViolet, un grup de defensa de les dones, va assenyalar el cas de Combs com un possible punt d'inflexió. Un exemple són les demandes d'agressió a Nova York i Califòrnia contra estrelles com Axl Rose, de Guns N'Roses, Jermanie Jackson i el productor L.A. Reid. "Ha creat una obertura que fins ara no havíem vist", va dir Thomas.
Perdre el tren del Me Too
Per a moltes dones de la indústria musical, l'apogeu del moviment Me Too el 2017 i el 2018 –quan homes poderosos com Harvey Weinstein, Bill O'Reilly i Eric T. Schneiderman, exfiscal general de Nova York, van ser abatuts per denúncies periodístiques de conducta sexual inapropiada– va ser una oportunitat perduda en el seu sector. Els principals centres de poder de la indústria musical no van quedar esquitxats, a excepció d'algunes acusacions puntuals contra artistes destacats i executius com Russell Simmons, fundador de la discogràfica Def Jam, el cantautor Ryan Adams i el polèmic rocker Marilyn Manson.
La indústria fa molt de temps que arrossega denúncies d'assetjament i abús desenfrenats, afavorits per rutines de treball que es confonen amb festes nocturnes en les quals les drogues i l'alcohol estan a l'abast de tothom. En aquest àmbit, que continua controlat majoritàriament per homes, les dones afirmen que a qui denúncia un assetjament o abús se l'exilia o se silencia amb acords legals que inclouen clàusules de confidencialitat. De fet, en una enquesta feta el 2018 a més de 1200 músics, el 72% de les entrevistades van dir que s'havien sentit discriminades pel seu sexe i el 67% van afirmar que havien estat víctimes d'agressions sexuals.
Drew Dixon, que va treballar en la indústria de la música en les dècades del 1990 i el 2000, va afirmar que la seva carrera es va estroncar després d'haver estat víctima d'abusos per part de Simmons i Reid –els va demandar tots dos–. Va explicar que les persones que acusen s'enfronten a una pressió enorme d'un negoci dissenyat per protegir les seves estrelles a qualsevol preu. "No només t'enfrontes a qui et va agredir. T'enfrontes a qui es beneficia de la seva marca i dels seus ingressos. Aquestes forces es mobilitzaran contra qualsevol persona que els acusi. És intimidant", va sentenciar.
Part del que va fer que les acusacions contra homes com Weinstein i el cap de Fox News, Roger Ailes, agafessin impuls als mitjans de comunicació va ser que les van fer dones famoses, com ara actrius de Hollywood i la presentadora de Fox News Gretchen Carlson. Les acusacions contra estrelles com Diplo o Trey Songz no solien implicar dones conegudes i la cobertura mediàtica va ser limitada.
Això va canviar quan Cassie, la cantant de R&B que va ser parella de Combs durant molt de temps, va presentar una demanda al novembre acusant Combs d'haver abusat d'ella físicament i sexualment durant anys. El cas es va resoldre en un dia. La seva demanda va acaparar titulars a tot el món i va provocar una onada de demandes d'altres dones que també acusaven Combs d'agressions sexuals i violència. Algunes van dir que el cas de Cassie les havia inspirat a parlar després d'anys de silenci.
