Coldplay contraataca: 16 milions d'euros per sobrecostos, danys i perjudicis de l'exmànager de la banda

BarcelonaColdplay sempre s'ha caracteritzat per ser un grup musical exemplar: donacions mediambientals, col·laboracions socials benèfiques i detalls amb els seus fans com el de fa dues setmanes, quan va fer pujar a l'escenari un nen que feia anys el mateix dia del concert. Però aquesta generositat va quedar estroncada per una demanda interposada per Dave Holmes, que fins a l'estiu del 2021 va ser mànager del grup –durant 22 anys–. Aquest agost, un any després que el representant fos acomiadat, Holmes va exigir al grup 10 milions de dòlars (11,5 milions d'euros) per comissions impagades. Ara els músics britànics responen amb una contrademanda de 16 milions d'euros per sobrecostos, danys i perjudicis causats per Holmes.

A tot l'entramat hi ha un nom comú: Live Nation. L'empresa de promoció de gires i gestió de venda d'entrades ha estat l'encarregada de gestionar les gires de Coldplay durant anys. Tanta va ser la complicitat entre la companyia i Holmes, que la multinacional va prestar al mànager gairebé 19 milions d'euros el 2015 i més de 9 milions més el 2018, tots dos amb una taxa d'interès ínfima. El grup de pop-rock va declarar en el recurs davant del Tribunal Superior de Londres que fins on havien pogut saber "el Sr. Holmes va utilitzar els diners obtinguts pels acords de préstec per finançar una empresa de desenvolupament immobiliari a Vancouver, al Canadà, o voltants". També van afirmar tenir la certesa suficient per confirmar que el negoci del mànager va poder ser rendible gràcies als "préstecs de 28,4 milions d'euros de Live Nation amb una taxa d'interès del 2,72% que només va poder adquirir amb la seva posició com a mànager de Coldplay".

La banda s'ha volgut emparar davant l'evident vincle extraprofessional que vinculava Live Nation amb el mànager quan aquest devia 28,4 milions d'euros a la multinacional. Fet que, segons la demanda presentada, "podria entrar en conflicte amb les obligacions d'assegurar les millors condicions possibles per a Coldplay". Així doncs, Holmes podria tenir un "interès personal en mantenir les millors relacions possibles amb Live Nation per assegurar-se que tindria prou influència en cas que s'hagués d'aplicar algun tipus d'indulgència en referència al préstec".

Paral·lelament, els integrants de la banda Martin, Berryman, Bucklan i Champion també al·leguen una mala gestió de Holmes que a efectes pràctics va suposar sobrecostos milionaris per Coldplay. Per exemple, Holmes era un dels encarregats de gestionar el projecte visual conegut com a Jet Screen, però a causa de no prendre les mesures i traspassar correctament les directrius als fabricants de l'estructura, era impossible utilitzar-lo. Així doncs, els quatre integrants van considerar que "si el Sr. Holmes hagués exercit amb cura i habilitat raonables en el compliment de les seves obligacions, el grup de música no hauria incorregut en un total de 20,3 milions d'euros en sobrecostos". Per aquests fets i d'altres de similars Coldplay demana 14 milions d'euros per danys i perjudicis.

Pel que fa a la demanda de Holmes interposada aquest agost, afirma que la seva tasca com a mànager va ajudar a organitzar les sessions de gravació i mostra del desè i onzè àlbum del grup i que, per tant, se li deu la corresponent comissió. L'advocat del representant va explicar a la revista Variety que "Holmes va treballar amb èxit a Coldplay durant més de 22 anys i els va convertir en una de les bandes de més èxit de la història. Ara Coldplay es nega a pagar-li el que se li deu". A hores d'ara la banda de pop-rock ja hauria cobrat 35 milions de lliures (40,5 milions d'euros) per l'àlbum número deu i 34,7 milions d'euros més per l'onzè. Però tot i rebre el primer avançament de tots dos àlbums, Holmes no ha cobrat la comissió corresponent.