C. Tangana estrena el seu documental: addiccions, extrems i èxit

BarcelonaParlar de C. Tangana vol dir parlar de contrastos. Popular i tímid, polèmic i independent, comercial i folklòric. Antón Álvarez Alfaro sempre ha evitat donar massa pistes de la seva vida personal i, per aquest motiu, quan al setembre es va anunciar que el madrileño estava preparant un documental va generar-se una gran expectació. Esta ambición desmedida ha arribat aquest dijous a cent cinemes espanyols, ni un més ni un menys. El film s'estructura en quatre parts i ha estat produït per Little Spain, la productora de C. Tangana.

No sabem si el documental ensenya totes les cares d'Álvarez, però, si més no, unes quantes. No és una representació plàcida de l'artista que va començar a compondre quan era petit i va saltar a la fama de cop, sense paracaigudes ni mesures preventives, al seu estil. Però hi ha moments que deixa enrere la força de C.Tangana per mostrar el costat més íntim del protagonista, com quan parla de les seves addiccions. Per bé que en cap moment es declara de forma explícita addicte a cap substància, Álvarez sí que reconeix que sovint és difícil controlar els excessos i establir una rutina saludable. És una professió que "convida a perdre els papers", diu el cantant d'Ingobernable sobre la seva feina com a artista internacional.

El nom del llargmetratge, Esta ambición desmedida, explica més coses de les que aparentment pot semblar. També en termes econòmics. Little Spain, que s'ha fet càrrec del documental, va estar a punt de tancar per culpa de l'enorme cost de l'última gira del cantant, Sin Cantar ni Afinar. Álvarez, que és graduat en filosofia, reconeix en un moment del film que no sap "si a Espanya hi ha hagut una producció d'una gira amb tanta gent actuant". La grandesa de l'espectacle contrasta amb l'abstracció del seu personatge, que sovint sembla estar lluny de tot el que passa el seu voltant. Però també hi ha bastants moments que desborden la seva calma exterior: crits, nervis, estrès... Inclús se'l veu vomitant.

Quan es va anunciar, alguns fans van pensar que l'estrena del documental significava l'inici del final. La retirada dels escenaris és un tema que traspua durant el llargmetratge. Ell tampoc esvaeix dubtes quan afirma que "cada setmana" pensa una cosa diferent sobre el tema, a la vegada que parla d'un "futur disc". L'ambivalència no ha estat present en el cas de la seva relació passada més coneguda: cap referència a Rosalía. No hi ha ni una menció de la parella que van formar la catalana i el madrileny, ni tan sols una insinuació. En alguns moments es fa estrany que el documental obviï un dels moments més mediàtics del Puchito.