Mostrar cicatrius en el reialme dels filtres

BarcelonaLes xarxes socials, amb Instagram al capdavant, s'han convertit en una font inexcusable de traumes estètics per a la majoria dels seus usuaris, que les miren amb els ulls nus. I és que si no ets un expert en la matèria, que per qüestions professionals veus regularment en directe els protagonistes de les xarxes, et pots arribar a creure que aquestes persones perfectes que omplen el teu timeline de stories en llocs també perfectes són estrictament veritat. Però no. Això no és així. En realitat, són estrictament mentida. Falsegen la seva alçada amb talons o alces; falsegen la qualitat i quantitat del seu cabell amb postissos, implants, productes químics i pentinats estratègics; falsegen la forma del seu cos amb faixes i peces push-up; falsegen la seva aparença facial amb maquillatge, i canvien el color del seu cabell i de la seva pell amb tint, autobronzejadors i amb exposicions solars durant tot l'any que no són gens saludables. A banda de tot això, també porten la lluita pel seu concepte d'excel·lència física a hàbits alimentaris poc desitjables i a innecessàries visites a hospitals on s'operen tot allò que els ve de sèrie i que creuen que no els garanteix l'accés a l'Olimp dels influencers. També visiten el seu centre de medicina estètica de capçalera amb més regularitat que al seu psicòleg, perquè els necessiten tots dos, però gràcies al primer paguen el segon i això identifica les prioritats.

Després de tot aquest calvari, arriba el torn del falsejament digital. El dels filtres. Els permeten acabar d'operar el que al quiròfan és inoperable i intenten dissimular com si fossin pecats coses que no ho són: una nit de dormir malament, un gra, estar malalt... Tan conscients són de l'abús que fan d'aquests filtres que en moltes ocasions es graven fent-los servir a Instagram, descarreguen el vídeo i el pugen de nou sense que quedi constància a la part superior de la story que estaven fent servir un filtre. També és comú que els vídeos que se suposa que es graven de manera naïf i informal amb el seu mòbil els enviïn a algun editor que tenen ja en plantilla perquè els corregeixi la il·luminació per magnificar la seva bellesa i després els pengin. Fent veure, insisteixo, que aquell enregistrament és real i natural. Tota aquesta lleva d'estrelles de les xarxes són tan addictes als retocs digitals que quan els toca vendre algun cosmètic i demostrar com els ha deixat la cara de bé han de penjar alguna foto sense filtres, cosa que els resulta tan corprenedora de fer que ho assenyalen amb el hashtag ben gros de #nofilters.

No em diran vostès que la ment tendra d'un púber que es mira tot això des de la seva habitació no pot acabar ben perjudicada en comparar-se amb aquestes celebritats 2.0, que fan veure que la normalitat són ells quan són tot el contrari. També es pot veure afectada la psique de qualsevol persona més adulta que pugui tenir una autoestima dèbil per qualsevol circumstància de la vida. Si no ets conscient de l'artifici que s'amaga darrere de la bellesa canònica de tots aquests protagonistes del món digital, et pots sentir com si fossis un monstre amb gran facilitat. Per això és especialment meritori que algunes persones que viuen de la seva imatge i que són seguides per milions de persones siguin conscients de la seva responsabilitat i facin passos per avançar en l'acceptació de les imperfeccions. Acceptació de les imperfeccions és com se sol referir, per cert, la majoria de gent a acceptar ser normal. Perquè, és trist haver-ho de recordar, però ser imperfecte és normal.

Recentment, hi ha hagut dues iniciatives a les xarxes que són dignes de menció perquè mostren que el glamur 2.0 amaga crues realitats. Sara Carbonero, una líder de masses a Espanya amb més de 3 milions de seguidors a les xarxes que converteix en notícia tot el que fa i que esgota tot el que es posa, ha mostrat la cicatriu al ventre que li va quedar després d'una operació de càncer d'ovaris. La periodista va penjar la foto el dia del seu 38è aniversari i va escriure que aquella cicatriu era "un èxit", cosa que em sembla una gran manera d'afrontar-ho. "Un èxit que no és ni més ni menys que em cauen 38 anys", va dir Carbonero, que va afegir: "Em miro al mirall i m'agrada el que veig mentre abraço la imperfecció. El meu cos és una altra manera de recordar el camí". Realment, amb el seu estriptis físic i emocional, Carbonero pot encoratjar moltes persones a no sentir-se malament pels sotracs de la vida, que ja són prou durs per a sobre haver de seguir patint un cop superats.

També l'actriu Sofia Vergara ens ha sorprès aquesta setmana exposant les marques que li va deixar un greu problema de salut. Amb 49 anys i qualificada per Forbes com una de les dones llatines més poderoses del món, Vergara ha trencat el silenci amb què portava que als 28 anys va patir un càncer de tiroides i ha mostrat una imatge seva de quan feia poc que l'havien operat i se li veia clarament la cicatriu del coll. “Als 28 anys, càncer no era una paraula que esperés sentir. Però aquesta paraula va passar a formar part de la meva història”, comença dient l'actriu de Modern Family. “Vaig passar incomptables hores en tractaments de radiació i, també, de cirurgia. Avui puc dir que soc una supervivent del càncer”, continua abans de concloure: "Veure la cicatriu al coll em recorda com de beneïda em vaig sentir aquell dia. Cada dia des de llavors”.

La seguretat que mostren dues figures tan escrutades públicament quan ensenyen aquestes ferides de guerra que moltes altres callen és un missatge d'empoderament i un gran antídot contra l'odi al realisme corporal i estètic en general que promulguen les xarxes actualment. El fet que siguin dones, a més, crec que és especialment positiu perquè precisament a elles se les jutja de manera més dura en relació amb els seus cossos. Els seus missatges són avui dues gotes al mar, però potser són les dues gotes que avisen que demà plourà.