Mor Jocelyn Wildenstein, la dona que es va convertir en gata per amor

BarcelonaPot ser que molts no la coneguin pel nom però sí per la cara. I és que qui hagi vist encara que sigui només una vegada el rostre de Jocelyn Wildenstein no l'haurà pogut oblidar mai més. Encara que no sabessis ni com es deia ni quina era la seva història, la seva cara d'inspiració felina era impossible que et passés inadvertida si la veies en alguna notícia d'algun digital. No puc imaginar com devia ser veure-la en directe. Sort que no vam coincidir mai en l'espaitemps, perquè no sé fins a quin punt hauria pogut contenir la meva curiositat visual. No crec que hagués pogut prestar atenció a cap altra qüestió si haguéssim coincidit en persona.

Evidentment, una cara com la seva no podia estar buida de contingut vital. Algú que com ella practicava esports d'aventura a un quiròfan a un nivell tan pertorbador, no pot ser que sigui una persona que treballa de recepcionista al matí i fa pastissos de poma a casa a la tarda. Algú que es fa el que ella es va fer és algú que té una vida també fora de l'habitual en algun sentit –o en tots–. El més difícil de tot plegat ara que aquesta dona única ha faltat és intentar separar el gra de la palla en la seva història vital, que ha finalitzat fa escassos dies en una data tan singular com ella: el 31 de desembre.

Wildenstein, que ha mort de manera serena a la seva residència de París mentre feia la migdiada, no va tenir una vida gens tranquil·la. Natural de Lausana i filla d'una família normal i corrent, tenia una bellesa natural destacable i aviat va veure que aquella reposada ciutat de Suïssa se li quedaria petita i va començar a buscar fórmules per fugir-ne. Tant és així que abans dels divuit anys va començar a sortir amb un productor de cinema anomenat Cyril Piguet. La seva relació no va prosperar i tot seguit va trobar un nou xicot sense abandonar el sector de la cinematografia: el director Sergio Gobbi. Amb ell, amb el qual tampoc es va acabar casant, es va traslladar a París. Allí va fer el salt definitiu cap a la fama internacional que l'ha acompanyat fins al dia de la seva mort, als 84 anys.

En un safari de caça que va fer quan ja estava ben situada a la capital francesa va conèixer Alec Wildenstein, hereu de la família de marxants d'art més important del món amb el qual van formar una família aparentment normal –en contra de la voluntat dels pares d'ell, per això es van casar a Las Vegas– que va durar vint anys i en la qual van criar dos fills. El problema –o, més ben dit, els problemes– van arribar quan ella el va enxampar sent-li infidel amb la model letona Ines Misan. Aquell va ser el punt d'inflexió per a Jocelyn, que va entrar en una guerra mediàtica i judicial contra el seu marit. Dos anys després, ella va guanyar el judici i un tribunal nord-americà li va concedir una indemnització de 2.500 milions de dòlars a la qual se sumarien uns ingressos de 100 milions de dòlars anuals.

La 'ruïna'

La relació amb Misan –que, per cert, va ser nòvia de Ricky Martin quan el cantant vivia públicament com heterosexual– li va sortir cara a l'hereu del Wildenstein, però més encara a Jocelyn, que a pesar de la sucosa compensació rebuda, va acabar els seus dies "arruïnada", tal com ella mateixa havia explicat abans de morir. De fet, com que s'havia fet famosa als EUA arran del seu mediàtic i milionari divorci, ara volia monetitzar-la fent un reality show de la seva vida, que des de feia vint anys compartia amb el dissenyador de moda francès Lloyd Klein, que és qui va confirmar la seva mort a People. “Vam tenir una agradable hora feliç aquella mateixa nit i ens estàvem preparant per al nou any, i vam fer una petita migdiada només per fer bona cara abans de vestir-nos. Quan em vaig despertar, ella estava freda i morta. És molt trist. És extremadament trist ficar-te al llit amb la teva altra meitat, a la qual coneixes des de fa 21 anys, esperant celebrar la nit de Cap d'Any i trobar-la freda”, ha explicat a la revista el creador, poc recordat per la seva aportació a la moda i habitualment qualificat de playboy.

Bona part de la ruïna que va acompanyar Jocelyn els últims moments de la seva vida, es va deure a l'estil de vida excessiu que sempre va portar. Abans que s'inventés la tarifa plana va arribar a pagar 60.000 euros al mes de factura telefònica. També van fer un important forat en els seus comptes les cirurgies plàstiques que s'havia practicat, amb les quals s'hauria arribat a gastar –segons diversos mitjans– fins a 4 milions de dòlars al llarg de la seva vida en una trentena d'intervencions facials i corporals. Si bé és cert que la quantitat invertida en aquesta addicció seva no pot ser baixa de cap manera, és cert que quatre milions potser és massa elevada. Tanmateix, en la vida d'aquesta socialité de la jet-set novaiorquesa és molt difícil desgranar la veritat de la mentida. La qüestió en què aquesta nebulosa vital de fets i ficcions es va fer més evident és el motiu de totes aquestes cirurgies. Ella, que mai es va negar a parlar del seu aspecte, en va donar versions contradictòries.

"Odiava la gent gran"

La història més ben apuntalada argumentalment és la que assegura que just es va començar a operar la cara al final de la seva relació amb Wildenstein perquè –tal com va explicar ella mateixa– ell "odiava la gent gran". Fruit de la por que ella hauria adquirit en veure que feia anys i que el seu marit ja no la considerava bonica, hauria començat a operar-se per assemblar-se a un felí. De fet, entre els molts noms que la premsa rosa nord-americana li va posar al llarg de la seva vida hi havia el de Catwoman, que compartia protagonisme amb el de La reina lleona o el de La dona pantera. No obstant això, ella mateixa, en llegir tots aquests apel·latius i després de guanyar-li el judici al seu exmarit, va expressar que el seu nom preferit era el de La reina de la jungla.

La seva obsessió per les cirurgies felines es va deure primer a intentar salvar el seu matrimoni i després a recuperar el seu marit. I és que amb aquesta modificació corporal el que ella buscava de manera tràgica era agradar a l'home que l'havia deixat, que adorava els grans felins. Tant, que s'havia comprat una finca de 26.000 hectàrees a Kènia. Quan se li va preguntar per aquesta obsessió de la seva ex, Wildenstein va explicar d'ella amb menyspreu: “Sempre me n'assabentava l'últim. Ella pensava que podia arreglar-se la cara com un moble. La pell no funciona així. Però ella mai no em va escoltar”.

En una de les seves últimes entrevistes, Jocelyn va dir que no s'operava perquè sí, sinó que era una forma de cuidar la seva pell. Però immersa en el seu deliri també va arribar a dir que no era fruit de les seves cirurgies, sinó que era que s'assemblava a la seva àvia, que tenia la cara com un linx [sic]. Fos com fos, aquestes cures de la seva pell es van anar acabant en el moment en què va morir el seu exmarit –el 2008, amb 67 anys– i la família d'aquest va deixar de passar-li els 100 milions anuals acordats, cosa que hauria propiciat que s'acabés cruspint la major part de la seva immensa fortuna. Malgrat això, havia arribat tan lluny en les seves visites al quiròfan que el títol de Catwoman era ja inseparable del seu currículum.

Potser ara que ha mort qui més bé descansen són els seus dos fills en qualitat d'hereus dels Wildenstein. Jocelyn sempre havia tingut a la màniga alguns asos sobre l'origen suposadament poc decent d'algunes grans obres d'art amb les quals els Wildenstein s'havien fet bilionaris. També sobre la particular manera en què aquesta dinastia suposadament s'havia transferit tradicionalment les herències. Si va tenir el coratge de passar trenta cops pel quiròfan amb el dolor que això deu fer per obsessió amb el seu exmarit, què no hauria pogut arribar a fer si el perjudicat hagués sigut només l'altre?