Mor als 94 anys Mohamed al-Fayed, expropietari de Harrods

LondresGairebé el mateix dia en què van morir en l'accident del pont de l'Alma el seu fill primogènit, Dodi al-Fayed, i la princesa Diana de Gal·les, però vint-i-sis anys després, ha mort a 94 anys el multimilionari egipci Mohamed al-Fayed. La família de l'empresari –que deixa una vídua 25 anys més jove, l'exmodel finesa Heini Wathén, i quatre fills en comú– ho ha comunicat a darrera hora d'aquest divendres, informant que el decés va tenir lloc el 30 d'agost. Dodi, el fill play-boy i productor de cinema que va tenir amb la seva primera dona, Samira Khashoggi, de la qual es va divorciar el 1956, va morir el 31 d'agost de 1997, quan fugia dels paparazzis en un cotxe a tota velocitat pels carrers de París en companyia de Lady Di.

Mohamed al-Fayed havia nascut a Alexandria el 1929. Ell assegurava que en el si d'una rica família amb negocis marítims i de cotó. Però, de fet, el seu pare, Ali al-Fayed, era un inspector d'escola primària empobrit. Mohamed i els seus dos germans petits, Salah i Ali, i les germanes, Sooad i Safia, van créixer al barri d'El-Gomrok, prop del port i un dels més pobres de la ciutat egípcia.

Després del pas per l'escola secundària, Mohamed al-Fayed va començar a vendre ampolles de Coca-Cola porta per porta i més tard màquines de cosir. El canvi de rumb li arriba amb poc més de vint anys, quan va conèixer Adnan Khashoggi, amic d'un altre amic, el pare del qual era el metge personal del rei de l'Aràbia Saudita, Abdulaziz al-Saud. Als primers anys 50 i amb molt poca experiència comercial, aconsegueix dirigir la primera empresa de Khashoggi, important mobles a l'Aràbia Saudita.

La família l'acull amb els braços oberts i el 1954 es casa amb la germana petita de Khashoggi, Samira. El matrimoni no dura gaire, només dos anys, el temps suficient perquè neixi Dodi, el fill que un dia va arribar a pensar que li obriria definitivament les portes del reconeixement social al Regne Unit, en tant que el faria sogre de la mare d'un futur rei anglès.

L'esmentat accident de París va desfer tots els seus plans, però, i el va fer caure en una croada difícil o quasi impossible de demostrar: la implicació de la família reial britànica, i en especial del duc d'Edimburg, Felip, el marit de la reina Elisabet II, a través dels serveis secrets, en l'assassinat de la parella. Sens dubte, una atractiva teoria de la conspiració.

Mohamed al-Fayed va arribar a dir amb posterioritat a la mort de Dodi i Diana que els Windsor eren "la família de Dràcula". I va menystenir el veredicte d'un jurat sobre l'accident, segons el qual va ser fruit de la negligència del conductor, Henry Paul. Mai no ho va acceptar. I en una mostra potser tant de desesperació com d'extravagància, Mohamed al-Fayed va aixecar una mena d'altar a la memòria dels dos joves a la famosa escala egípcia dels grans magatzems Harrods, de Knightsbridge. Probablement, fins al darrer dia de la seva vida va estar convençut que tot plegat va ser fruit d'un pla destinat a evitar que Diana es casés amb un musulmà i un futur rei d'Anglaterra pogués tenir un germanastre musulmà.

Desembarcament al Regne Unit

Després de dirigir el negoci dels Khashoggi, Mohamed al-Fayed es va convertir en assessor del sultà de Brunei, i es va traslladar finalment al Regne Unit a mitjans dels anys 60. El 1979 va comprar l'Hotel Ritz de París, i posteriorment, el 1985, la cadena de grans magatzems House of Fraser per 615 milions de lliures, amb els famosos Harrods com a part de l'acord. L'operació va ser molt polèmica, presumptament per haver manipulat la seva capacitat per finançar-la. No va ser la primera vegada que la seva reputació va estar en entredit. El 2008 es va enfrontar a una acusació d'agressió sexual contra una noia de 15 anys, sense sortir-ne condemnat.

Com a part del seu intent de reconeixement social per part de les elits angleses, també va comprar el 1997 el Fulham, un equip de futbol de l'oest de Londres, que va aconseguir l'ascens a la Premier League el 2001. No pas per casualitat, la trajectòria de l'empresari té molt a veure amb la d'altres homes de negocis estrangers que irrompen al Regne Unit després de la Segona Guerra Mundial. El club de futbol va ser la gota que va fer vessar un vas ple de la mateixa parafernàlia de l'aristòcrata anglès clàssic: cases al camp i a Londres, helicòpter i avió privat, un Rolls-Royce, vestits de milers de lliures, aparicions a Wimbledon i a les carreres de cavalls d'Ascot, a la Royal Opera House, patrocinis d'esdeveniments reials i fotos amb la reina.

I a mesura que la seva riquesa creixia, també va augmentar la seva paranoia. Es feia protegir per antics membres de la Policia Militar Reial, del Regiment de Paracaigudistes, dels Royals Marines o de les forces especials. Es fregava obsessivament les mans amb suc de llimona i evitava menjar i beure si no coneixia l'origen del que li donaven.

Però per sobre de tot va ser Harrods –que el 2010 va vendre al fons sobirà qatarià– la font del seu èxit empresarial i també de la seva desgràcia. Sempre que Diana hi anava, Mohamed al-Fayed i el seu fill Dodi l'omplien d'atencions. Tant és així que el 1997 Diana va acceptar una invitació per a unes vacances familiars a bord del iot Jonikal, d'Al-Fayed, amb els joves prínceps Guillem i Enric, llavors de 15 i 12 anys. "Soc com un pare per a Diana", va dir llavors Al-Fayed, i va recordar que van ser "les millors vacances" de la seva vida.

Diana va acceptar poc després una altra visita al iot, aquesta vegada sense fills. La premsa britànica va publicar aleshores que ella mateixa va fer saber als tabloides on seria, perquè poguessin fer fotografies amb l'objectiu de provocar el Palau de Buckingham. Aquell agost de 1997, Mohamed al-Fayed va fer unes declaracions al New York Times sobre la relació del seu fill i la princesa: "No és res especial. És una dona lliure. El meu fill és lliure. La gent normal s'enamora". Amor, o amor d'estiu, potser sí. Gent normal, no tant.

Mohamed al-Fayed va gaudir de la simpatia del públic britànic després de l'accident. Simpatia que es va anar esvaint a mesura que insistia en la idea de la conspiració reial. Mai no va aconseguir la ciutadania britànica ni tampoc mai no va superar la mort de Dodi.