Kate i la monarquia britànica fan de l'adversitat un motiu d'enfortiment

LondresDes que divendres a la tarda el món va saber que Kate Middleton pateix un tipus de càncer no identificat públicament, la monarquia britànica és molt més forta que no pas abans de la dramàtica revelació de la princesa de Gal·les, de 42 anys. Pensar que la institució està afeblida per la seva malaltia i, especialment, pel càncer que pateix el rei, Carles III, i, en conseqüència, per la disminució del nombre de working royals disponibles per representar la Corona –la princesa Anna, el príncep Eduard, l'hereu Guillem i la reina Camil·la–, és desconèixer la història del Regne Unit i dels Windsor.

També implica no tenir presents alguns dels exemples més coneguts de com es pot fer un ús polític de l'adversitat, conscientment o inconscientment. Dit sense menystenir el drama personal que suposa el diagnòstic d'una afecció greu o molt greu per als dos, els seus familiars directes i els amics més propers.

Però Carles III i Kate Middleton són molt més que dos éssers humans enfrontats a la seva potencial mortalitat. Representen i són, convé no oblidar-ho, dos peons d'un sistema institucional i polític l'obligació del qual és perpetuar-se. L'anunci del càncer, i com s'ha elaborat, va en aquesta direcció, després de superar una incomprensible crisi de comunicació que s'ha allargat dos mesos.

Disculpes i solidaritat

Fins fa 24 hores, les enormes errades d'informació del palau de Kensington des que es va anunciar l'operació de Kate Middleton, el 16 de gener –la foto retocada, el vídeo borrós, l'absència de Guillem al funeral del padrí, justificada només per "motius personals", els opacs i breus comunicats sobre l'estat de salut de la princesa de Gal·les– i, en resum, la seva pràctica desaparició de l'escena pública, havien desfermat una imparable bola de neu de rumors. Sense fonaments, és clar. Però, com en la llei dels fluids d'Arquimedes, qualsevol buit provocat pel desplaçament d'un cos –en aquest cas l'absència d'algú– sempre és omplert per una massa igual al cos desplaçat. Només que, en aquesta ocasió, les xarxes han magnificat els deliris.

Des de divendres i al llarg d'aquest dissabte, columnistes de la premsa britànica, actors i actrius, famosos de tota mena, nacionals i globals, mandataris polítics com Joe Biden, Emmanuel Macron o Justin Trudeau, han corregut a les xarxes per expressar la seva solidaritat i els seus desitjos que es recuperi aviat. En alguns casos, també han fet notar el seu penediment –com en el cas de l'actriu Blake Lively o el de l'escriptor i periodista Owen Jones– per haver fet broma de l'allunyament de la princesa de la vida pública.

La perfecta posada en escena del vídeo enregistrat dimecres, la veu suaument trencada, la confessió sincera de Kate Middleton, la fragilitat d'una princesa que despulla els seus sentiments davant dels súbdits i que posa els seus fills per davant de la institució, diguin el que diguin els monstres de les xarxes, ha acabat, d'una tacada, amb totes les especulacions. O quasi, perquè un petit rastreig a X o TikTok permet comprovar que els trols no dormen mai.

31 de març, a l'espera del rei

La premsa britànica publica aquest dissabte que, si la salut del rei Carles III l'hi permet, es deixarà veure en la passejada entre Windsor i la Capella de Sant Jordi per assistir a la missa del Diumenge de Pasqua, el 31 de març. Sense el vídeo, la pressió sobre Guillem i Kate s'hauria fet insuportable i tota l'atenció s'hauria abocat en aquella data. Ara podran gaudir de més privacitat, i fins després de les vacances de Setmana Santa, el 17 d'abril, no es preveu que el príncep reaparegui en públic.

Churchill lluitava contra la depressió en plena Segona Guerra Mundial; Harold Wilson va patir les primeres etapes de l'Alzheimer molt probablement en el seu segon període a Downing Street; un fill de sis anys de David Cameron, ara ministre d'Exteriors britànic, va morir el 2009, un any abans que esdevingués premier; Boris Johnson va ser ingressat a l'UCI d'un hospital de Londres durant la primera onada de la covid… La malaltia iguala a tothom, provoca una empatia lògica i humana. A més, amb paraules ben mesurades, dignes d'un Oscar al millor guió, Kate ha recordat als britànics que pateixen càncer, com va fer el rei, que no estan sols.

Els Windsor tenen un gran historial en convertir l'adversitat en profit per a la institució. Un cas és el de Jordi VI, el pare d'Elisabet II, i els seus problemes de tartamudeig, superats amb la col·laboració del logopeda australià Lionel Logue, i elevats a la categoria de sacrifici pel país i exemple de determinació i tenacitat a la pel·lícula del 2010 El discurs del rei. Amb el famós discurs de l'annus horribilis (novembre del 1992), Elisabet II es va mostrar mortal i ferida per tots els escàndols que havien sacsejat la família aquell any i, potser, sobretot, per l'incendi del Castell de Windsor. El 1997, en aquest cas per intervenció de l'oficina del primer ministre, Tony Blair, la reina es va fer finalment present a Londres per compartir amb el poble el dolor per la mort en tràgiques circumstàncies de Diana de Gal·les, "la princesa del poble", en afortunada expressió del premier.

Amb el matrimoni entre Guillem i Kate (2011), els Windsor troben finalment una altra perfecta –i plebea– princesa del poble, la noia de classe mitjana-alta Catherine Middleton, que s'enamora de l'hereu mentre els dos estudien a St. Andrews, l'Oxbridge escocès. Des d'aleshores ha complert un paper perfecte: ha donat tres fills a la institució i no ha trencat mai un plat. Res comparable a Diana, i encara menys a Meghan Markle. El rei, Carles III, ha enaltit la seva valentia després que fes pública la malaltia.

El càncer sempre és una amenaça, i encara més per a aquest entorn tan idealment feliç. Precisament per això, per tots els remordiments que les burles i les teories de la conspiració han generat, les simpaties que desperten avui Kate i Guillem, i per extensió la Corona, són molt més fortes que fa 48 hores. Molt més que les que desperten Enric i Meghan, que, al cap i a la fi, són dos traïdors a la família i a l'esperit de sacrifici que va mostrar sempre Elisabet II. El servei de Kate a la monarquia és impagable.