Les altres reines consorts (i la seva ombra sobre Camil·la)

BarcelonaLa depauperada imatge de Camil·la Parker Bowles ha experimentat aquestes últimes dècades una millora considerable. Amb els diners dels britànics, des que Buckingham va entendre que ella seria un mal inevitable, a palau van començar una campanya per intentar netejar els seus pecats i convertir-la en una figura digerible per quan s'anunciés el gir definitiu de guió de la seva vida: el casament amb Carles, l'hereu del tron. Ara aquest moment tan inversemblant per a molts ja és aquí. Després d'haver afinat les seves maneres, la seva estètica i d'haver-li fet fer de tot en centenars d'actes oficials per fer-la semblar propera al poble i compromesa amb els problemes aliens, Camil·la arriba com a mestressa al lloc on tothom li va dir sempre que no arribaria ni per la porta del darrere: Buckingham.

Amb els cognoms del seu exmarit –el militar retirat Andrew Parker Bowles– com a nom artístic, la flamant reina consort dels britànics i la seva redissenyada imatge pública han tocat aquest dissabte el cel contra tot pronòstic. Però això no significa que hagi triomfat del tot. Per més diners i esforços que a palau hagin invertit per capgirar la figura d'una Camil·la que mai va deixar anar l'hereu del tron –a pesar d'estar tots dos casats– i a la qual la societat masclista de l'època va culpar de totes les desgràcies de Lady Di, hi ha una telegènia i una química que no es poden ficcionar.

És a dir, la imatge pública de Camil·la tenia uns límits que per desgràcia seva són més baixos que el de totes seves últimes predecessores. Encara que ella i les seves tres ajudants –a jornada completa des de fa més de vint anys– per intentar obrar el miracle de la seva popularitat contestin les més de 24.000 cartes que rep la consort a l'any, serà complicat que el poble senti amb ella la química que va sentir amb Lady Di, perquè això és innat. Tampoc l'ajudaran les comparacions amb Elisabet Bowes-Lyon o amb Maria de Teck, el paper històric de les quals les ha convertit en consorts gairebé més poderoses de cara al poble que els seus marits, reis per dret dinàstic.

Al Regne Unit només es coronen les dones dels reis que hereten el càrrec dels predecessors. Quan qui hereta el càrrec és una dona, al seu home no se'l considera rei consort i, per aquest motiu, no se'l corona. És per això que a Felip d'Edimburg mai se'l va considerar rei, sinó que tenia la categoria de príncep i se'l coneixia com a duc d'Edimburg. Seguint aquesta tradició, l'últim cop que els britànics van veure coronar un consort va ser quan es va coronar Elisabet Bowes-Lyon, la mare d'Elisabet II, a qui sempre es va conèixer com la reina mare.

La dona del rei Jordi VI es va agenollar a l'abadia de Westminster el 1937 davant el seu marit aprofitant la data que s'havia previst per coronar el seu cunyat, el rei Eduard VIII, que va deixar la monarquia a punt de fer fallida per l'amor per Wallis Simpson. D'aquell inici tan incert per complir uns propòsits per als quals ni el rei Jordi ni la consort Elisabet havien estat mai preparats, la gent en va valorar la responsabilitat i l'esforç per millorar. L'esforç que Eduard VIII no havia fet mai per res. Mentre que el rei que havia abdicat es convertia en duc de York instal·lat en un autoexili a París amb una sucosa pensió reial, el nou rei va fer tot el que era al seu abast per superar la tartamudesa i la reina es va convertir en un símbol popular pel suport incondicional mostrat al seu marit. No obstant això, també va destacar en altres aspectes en què va treballar ella sola i no es va limitar a ser només una secundària de luxe.

El paper públic que ella va demostrar durant la Segona Guerra Mundial va ser molt valorat pels britànics, que li van professar sempre una gran estimació. Lluny de fugir a algun país o una zona més segura, Elisabet Bowes-Lyon va ser un símbol de la resistència perquè va decidir quedar-se a Londres amb les seves dues filles al costat del seu home mentre les brigades aèries alemanyes bombardejaven la ciutat. La seva resistència contra el nazisme es va veure accentuada, a més, per les visites que feia a zones que havien quedat devastades. Coneguda pel somriure i l'alegria inherents a la seva personalitat, el poble britànic li va mostrar un gran afecte fins que va morir, el 2002, als 101 anys. El mateix Hitler la va qualificar de “la dona més perillosa d'Europa” perquè era capaç d'aixecar la moral del poble i mobilitzar-lo contra els seus interessos.

L'anterior reina coronada al Regne Unit va ser Maria de Teck, àvia d'Elisabet II i sogra d'Elisabet Bowes-Lyon. A ella, mare del monarca fallit que gairebé engega la monarquia a rodar, se li atribueixen uns quants mèrits. Un d'aquests és el paper formatiu que va tenir amb la petita Lilibeth, a qui va educar en el sentit del deure que no havia sabut inculcar al seu fill gran, un aprenentatge que aquella nena va tenir com a prioritat fins al setembre de l'any passat, quan va morir amb 96 anys. Mentre els seus pares aprenien a ser reis, ella va ser coeducada per la seva àvia Maria, que havia acabat com a reina després d'una pirueta matrimonial única, molt superior a la de Camil·la.

Maria de Teck es va prometre amb l'hereu del tron britànic Albert Víctor de Clarence, fill gran del rei Eduard VII, però aquell compromís va caure en desgràcia només sis setmanes després d'anunciar-se quan el futur nuvi va morir a causa d'una pneumònia. Un any després, Maria es va comprometre amb el germà del difunt, que era el següent en la línia successòria del tron britànic. El casament amb el futur rei Jordi V la convertiria en reina britànica, però també dels territoris d'ultramar i en emperadriu consort de l'Índia. Els seus coneixements d'història i de les altres monarquies –ella era ja princesa de naixement– van resultar útils quan el seu segon fill va assumir el càrrec de rei, però també per ajudar a prendre decisions al seu marit quan va patir problemes de salut.

La corona amb què va ser coronada Maria de Teck és la que va fer servir Camil·la per convertir-se en consort. La mateixa joia per a dues dones amb ben poques coses a veure. Si a una la història la va posar en una disjuntiva complicada i va ser el seu talent el que va salvar la situació, a l'altra, en canvi, la història li ha posat a l'abast una institució completament consolidada que amb la seva mera presència va posar en risc. Caldrà veure si finalment haver arribat a dalt de tot li permet posar-hi de la seva part per millorar-ne algun aspecte i tornar la inversió que han fet en ella. Per exemple, augmentant-ne la popularitat. És el que va fer Lady Di mentre hi va ser i el que fa Kate Middleton diàriament. Però les comparacions no les podrem fer fins que hi hagi algun llegat seu amb què puguem establir-les...