La maledicció de la 'Macarena'

BarcelonaUna coneguda influencermade in Barcelona –i ràpidament instal·lada a Madrid...– deia fa uns quants anys que el Despacito portava mala sort perquè cada cop que la sentia li passaven coses dolentes a ella o a algú del seu voltant. La veritat és que amb la quantitat de vegades que va arribar a sonar l'any del llançament, és molt possible que tot el que li passava de dolent a aquella professional fos culpa d'ella, però que coincidia que el Despacito estava sonant de fons perquè desgraciadament era l'única cançó que sonava aleshores. Diria que la suposada influenciadora no va pensar que si el Despacito comportés gaire desventura l'acumulació de reproduccions que va obtenir aquell 2017 hauria pogut provocar la fi de la humanitat. Però bé, en això no hi cauran mai els seus followers, que només miren el seu Instagram i TikTok...

Del que sí que estic convençut és que la Macarena porta molt mala sort, sobretot a les dones. I no només pel seu ranci videoclip amb dos senyorots rodejats de joves poc vestides. La cançó ha estat notícia aquests dies perquè ha estat l'elegida per Eugenia Martínez de Irujo per obsequiar Hillary Clinton durant la seva visita del cap de setmana passat a Sevilla, on la filla de la true icon duquessa d'Alba va organitzar un homenatge a l'expolítica nord-americana al Palacio de las Dueñas, on va viure fins al darrer dia Doña Cayetana. Esperem que Clinton no tingués gaire consciència del potencial real de les personalitats artístiques de la capital andalusa, perquè si no es podria enfadar molt amb la guest list. I és que, a banda de Los del Río, també van obligar Clinton a escoltar Bisbal, Vanesa Martín –que es va equivocar amb la lletra de la cançó que va cantar amb Bisbal– i fins i tot la infanta Elena, que ja m'agradaria saber a mi què té a veure amb Sevilla en particular i amb un esdeveniment interessant en general. Sincerament, la pobra Clinton ja en va tenir prou amb perdre les eleccions davant de Donald Trump en el seu dia perquè ara li vagin fent aquests regals.

Està clar que a l'heteropatriarcat aquesta cançó només li porta alegries i, per tant, a la resta, no ens en porta cap. Sense anar més lluny, als seus autors, Los del Río –juntament amb el compositor Carlos A. de Yarza–, els ha fet multimilionaris. No en va, el tema és la cançó en llengua no anglesa que més setmanes ha estat de tota la història al número 1 de Billboard des que es va crear –l'any 1955!–, amb un total de 14 setmanes consecutives. La cançó en si mateixa ja és cosificació pura, ja que li diu a l'objectificada Macarena que el seu "cuerpo es pa darle alegria y cosa buena". No m'atreviria a dir en què pensen aquests quan diuen "dar cosa buena"... Però vaja, que això que es podria considerar un compliment, amb el currículum de Los del Río no n'és cap. Sense anar més lluny, quan Vox va fer servir aquest tema del duet andalús per a una campanya electoral el 2021, a ells no els va saber gens de greu. "No nos importa que Vox use la 'Macarena', ni ellos ni cualquier otro partido", van dir. Perquè per a ells Vox és un partit com un altre. No cal dir res més. Una altra vegada van dir: "Nosotros somos de derechas. De política no hablamos". SOS.

Arran de la festa dedicada a Clinton, on per sort per al flamenc també hi havia José Mercé, la bailaora Manuela Carrasco i Farruquito –que esperem que marxés de la festa amb transport públic...–, molts tertulians televisius i patrioteros han parlat de "la sort que els va portar la Macarena als Clinton" –en plural!–, ja que el 1996 Bill Clinton la va fer servir per a la campanya electoral de la seva reelecció, que finalment va produir-se. Però com us deia, a les dones no els du la mateixa sort, ja que a la primera dama Clinton la cançoneta del seu marit només li va comportar el cas Monica Lewinsky... Però això, als contertulios, els va ser ben igual. Per a més inri, quan ella es va presentar a les eleccions, la sort dela Macarena ja es devia haver esfumat, perquè a la pobra no li va anar gens bé. Per a desgràcia per a ella i per al món en general, que vam haver d'aguantar el senyor de color Cheetos quatre anys.

Almenys, els vídeos que han transcendit de la festa de Lady Clinton a Sevilla capgiren aquella imatge que es volia projectar d'ella quan es va presentar a les eleccions a la presidència nord-americana de pija estirada. En el vídeo d'ella ballant la Macarena –en el qual queda clar que la cançó és completament irrellevant per a ella perquè no se'n recordava ni de la lletra ni de la coreografia– se la veu la mar d'animada, molt al marge de la rancietat que el trumpisme va voler projectar d'ella. A totes les televisions espanyoles han dit que va ballar la cançó molt gustosament, però la veritat és que es nota que ho va fer per educació més que no per ganes. En els vídeos de quan la treuen a ballar-la, si us hi fixeu bé, només s'hi veu que mai hauria sortit motu proprio i que tenia ganes que acabés el tema per tornar a seure al seu racó, cosa que li van fer guanyar...

Tinc cent per cent la sensació que Hillary Clinton porta gairebé 30 anys intentant escapar de la Macarena, que la persegueix com una maledicció bíblica per allà on passa. No la sabia ni cantar ni ballar quan la van ballar tots a la convenció del Partit Demòcrata el 1996 i, evidentment, encara no ho fa ara ni ho ha fet mai entremig. Algú es pot creure que aquesta cançó li agrada o interessa? S'ha de ser molt cunyat per fer una lectura triomfalista i patriòtica d'aquesta visita de Clinton a Sevilla. Per cert, un detall del vídeo que cap d'aquests comentaristes orgullosos ha comentat és que el personal de servei de palau surt de fons mirant-s'ho tot des de fora de la sala, amuntegats a la porta, aprofitant les engrunes visuals del xou. Sense compartir sala, eh. No fos cas que es mesclessin les classes. Com els deia, d'algú a qui li agrada la Macarena el 2024 no te'n pots refiar.