Les bessones Olsen triomfen amb una col·lecció de moda que no ha vist ningú

BarcelonaSempre s'acaba relacionant la crònica rosa i la informació pop amb tota mena d'errors vitals comesos per persones famoses. Però no sempre és així. Si bé és cert que quan les celebrities fracassen en alguna cosa tothom s'hi interessa més i les notícies tenen més impacte, no és menys cert que la vida de les persones riques i famoses que poblen les revistes del cor compta amb més encerts que desencerts, ja que, si no fos així, no serien on són. Els darrers dies hi ha hagut una bona llista de famosos fent les coses ben fetes i, per ser honestos, cal fer-los un digne homenatge. O dit d'una altra manera: per salut mental, necessito aprofitar els breaks que fan Bertín Osborne i la família Windsor de ser notícia... sempre pels seus desastres.

Les més llestes de la setmana han estat sens dubte les bessones Olsen, aquelles dues nenes adorables que vam descobrir a Padres forzosos, sèrie en què totes dues havien estat contractades per fer el mateix paper per no incomplir les estrictes normes de treball infantil que hi ha a l'estat de Califòrnia, on les nenes van nàixer. Tot i que aleshores tenien només nou mesos, ara ja han fet 37 anys i la seva vida ha canviat diametralment. Han deixat del tot enrere el món de l'espectacle i, des del 2006, han engegat una carrera en el món de la moda que ha tapat les boques d'aquells que sempre les han qualificat de joguines trencades del show business nord-americà.

Luxe silenciós

Les Olsen van ser de les primeres a fundar una marca especialitzada en l'ara tan hipermencionat i reverenciat luxe silenciós, un pas molt valent si es té en compte que les seves competidores directes són maisons totpoderoses amb una trajectòria llarguíssima i grans imperis financers al darrere. Això no obstant, elles s'hi van atrevir. Però no bojament, sinó amb les idees molt clares. Van ser astutes a l'hora identificant una oportunitat en el fet que la gran majoria de competidors en el nínxol del quiet luxury apostaven per roba caríssima i de molta qualitat però que jugava en el segment de l'estètica old money. Les bessones, en canvi, van triar fer peces d'una gran qualitat que produeix moda de base clàssica però amb tocs avantguardistes. És a dir, van abandonar Hollywood, es van endinsar en la moda, van revolucionar el sector i, finalment, s'hi han quedat a viure.

Mary-Kate i Ashley, que ja eren uns referents d'estil des d'abans fins i tot que elles mateixes en fossin conscients, tenen un lloc a les nostres agendes mentals pels seus dissenys però també per les seves estratègies de promoció. Aquesta setmana, han brillat a París per fer el que ningú hi fa quan arriba la Setmana de la Moda francesa: apagar el mòbil. The Row va demanar als assistents a la seva desfilada per a l'hivern 2025 que no gravessin ni fotografiessin res de la presentació perquè no volien que es compartís cap imatge de la col·lecció a les xarxes socials. Aquesta decisió, absolutament antisistema avui dia, les converteix en una rara avis dins del sector, on tothom pugna per copar les tendències a les xarxes amb cada llançament. Elles, en canvi, reforcen el component elitista de la seva firma ensenyant-la només a una selecció mot ben elegida de clients. Si a això hi afegim que, a sobre, a aquests clients, després de fer-los apagar el mòbil, els van donar una llibreta i un llapis perquè prenguessin notes del que veien, l'aposta es converteix directament en icònica.

Tan a contracorrent navega la seva decisió dins del sector que alguns dels més joves es preguntaven a les xarxes si realment havia tingut lloc la desfilada. No és d'estranyar el dubte després de la distorsió cognitiva que ha provocat tanta exposició a Instagram en algunes franges d'edat. En qualsevol cas, aquestes singularitats no han fet més que evidenciar que aquestes dues estrelles converteixen en or tot el que toquen. Ho diu fins i tot la plataforma de venda de moda The Lyst Index, que recentment assegurava que el 2023 la firma va ser de les més buscades a les xarxes, i ho evidencia també el simple fet que elles soles van aconseguir posar de moda entre el col·lectiu fashionista les famoses sandàlies Birckenstock. Després d'elles, van deixar de ser considerades calçat de jubilat alemany que estiueja a Torrevella per convertir-se en un objecte de desig completament trendy. Mentre el valor de la seva marca segueix pujant com l'escuma gràcies a les seves arriscades apostes, la seva web segueix venent peces de vestir a preus astronòmics que no porten ni el logo brodat. Preus que ens deixen clar que avui en dia el silenci és molt car perquè és el veritable luxe.

Rània de Jordània, condecorada

Un altre llest aquesta setmana ha estat el rei Abdullah II de Jordània, que celebra els 25 anys de la seva arribada al tron i els 31 de casament amb la seva esposa, Rània. El monarca jordà ha sabut entendre perfectament el valor que té la seva esposa al seu país per sostenir la popularitat de la monarquia i, internacionalment, per existir en les ments de moltíssimes persones. Per aquest motiu, li ha imposat el cordó enjoiat del renaixement, la distinció més alta que es dona a Jordània. Amb els anys, Rània ha aconseguit ser molt estimada al seu país adoptiu –és filla de palestins que van emigrar a Kuwait– i també molt ben considerada globalment, fora fins i tot dels països d'àmbit musulmà. Convertida en una icona absoluta de moda, les seves aparicions a qualsevol acte internacional –per exemple a l'ONU, on és presidenta mundial honorària de l'àrea d'educació infantil femenina– suposen una quota de pantalla extra per al país en el qual regna com a consort. Abdullah ha sabut veure en ella una llum extra que, lluny de voler-la apagar per poder tenir més protagonisme ell, no deixa de potenciar. Alguns altres monarques n'haurien d'aprendre.

També ha estat genial aquesta setmana Kirsten Dunst, que als seus 41 anys és tota una musa pop. I no només per com de bé treballa, sinó per la flaire d'autenticitat de tot el que fa, cosa que a Hollywood s'ha de valorar especialment. L'actriu de New Jersey ha dit en una entrevista a Marie Claire que tornaria a fer cinema de superherois, cosa que ja va fer del 2001 al 2007, quan va participar en la saga Spider-man. El millor del cas ha estat quan li han preguntat el perquè: "Perquè et paguen molts de diners i jo tinc dos fills, i també he de donar suport econòmic a la meva mare". Sincerament, mai havia tingut ganes d'anar a veure cap pel·lícula de superherois, però només de pensar que l'actriu principal hi treballa amb tan poques ganes com per explicar-ho hi aniria. Sabent que no sent cap motivació pel film, si ho acabés fent bé al set de rodatge li haurien de donar no un Oscar sinó dos. És una pena que, després del que ha dit, difícilment repetirà en aquest tipus de cinema.