Miguel Bosé esbomba els secrets de la seva infància
En el llibre autobiogràfic que acaba de publicar, el cantant parla amb detall dels seus pares i també del context completament singular en el qual va créixer
BarcelonaExplica Miguel Bosé que la malària va ser una de les "desgraciades herències" que va rebre del seu pare, l'històric torero Luis Miguel Dominguín. Acabats de fer els deu anys, el va portar a un safari per Moçambic sense administrar-li cap vacuna i amb l'únic propòsit d'evitar que fos "marieta", temença que el matador havia adquirit en observar que el nen llegia molt. Aquesta és només una de les múltiples perles que Bosé explica a la seva autobiografia, El hijo del Capitán Trueno, centrada en la seva infància, un període altament marcat pels dos pares que li van tocar en el sorteig de la vida.
Aquestes memòries, a les llibreries des de dimecres, potser serviran per entendre la gènesi de la polèmica personalitat de l'artista, que darrerament tan controvertit ha estat per mèrits propis. "Lucía, m'han dit que el nen llegeix, que llegeix molt, sense parar", diu Bosé que va dir el seu pare a la seva mare, l'actriu italiana Lucía Bosé, quan ell tenia només 9 anys. La seva mare, a qui mai li van faltar ni el caràcter ni la valentia, diu que li va respondre bel·ligerant que això de llegir no era símptoma de res problemàtic, frase a la qual el torero va reaccionar dient "Marieta, Lucía, serà marieta!".
Capficat amb aquesta idea, Dominguín el va portar a Moçambic de safari en contra de la voluntat de la seva mare, que en aquells anys seixanta, com a dona d'algú tan poderós i popular, no tenia pràcticament cap dret, ni personal ni com a mare. Tal com recorda Bosé en el seu llibre, publicat per Espasa, van estar en tres campaments a Moçambic, on va emmalaltir greument de malària i, a sobre, va haver d'aguantar que el seu pare intentés fer-lo iniciar en el sexe amb una noia de 16 anys a pesar que ell en tenia només 10. Afortunadament, afirma, un acompanyant del viatge ho va impedir.
Tot i la malaltia, segons recull Efe de l'obra, el seu pare l'obligava a fer marxes per la sabana, i quan es desmaiava, en comptes d'ajudar-lo, l'amenaçava de clavar-li un mastegot per "neneta". "Em vaig rendir per sempre. Vaig entendre que mai no aconseguiria estar a l'altura de les seves expectatives", relata Bosé sobre què va sentir en aquell moment del viatge, del qual va tornar amb "pànic" al seu pare i pesant 15 quilos menys.
L'arribada a casa no va ser millor. Segons l'agència, Bosé narra que al tornar d'Àfrica la seva mare "li va dir [al seu pare] que no volia veure'l mai més a la vida, i que si al nen li passava alguna cosa, li fotria dos trets". Tan malament estava el nen que la seva "herència" paterna per avançat i en forma de malaltia el va deixar tot l'estiu en cadira de rodes de tan dèbil com estava. Després d'aquell viatge, els pares de Bosé es van separar i, com explica ell mateix, la seva mare va haver d'estar una setmana dormint dins d'un cotxe davant de casa perquè Dominguín la va fer fora i la va deixar sense poder veure els fills.
Un context únic, ple d'artistes
Aquesta història sintetitza a la perfecció l'ambient en què va créixer Bosé, que en les seves memòries defineix el seu pare com un "Déu a la Terra" i a la seva mare com "la dona més guapa del món". En la llar que van formar aquestes dues combatives personalitats, però, també hi va haver grans oportunitats, ja que grans figures del món de la cultura hi van passar i van permetre a aquell nen créixer amb tota una sèrie d'influències que molts haurien volgut.
De fet, el llibre serveix també per recuperar una època que ja no existeix, en què els famosos ho eren perquè excel·lien en els seus àmbits professionals. Així, a qui no interessi la vida de Bosé potser gaudirà de la col·lecció d'anècdotes que el cantant desplega en aquesta biografia, on parla dels il·lustres visitants que passaven per casa seva. Hi destaquen noms com els de Salvador Dalí, Pablo Picasso, Luchino Visconti, Claudia Cardinale, Ava Gardner o Deborah Kerr. De Gardner diu que "es descalçava i es tirava a terra a jugar" amb ells i de Kerr, que "no era de jugar, sinó més aviat del calimotxo". Bromes a banda, el testimoni de Bosé és bastant transparent, ja que confessa, fins i tot, que va perdre la virginitat amb Amanda Lear i que va tenir un idil·li amb l'actor Helmut Berger. "Va ser molt natural i tot va passar d'una manera bonica", ha assegurat Bosé, que ara té 65 anys.
Amb tot, i tenint en compte les microvides i microqüestions que avui dia acaben desembocant en llibres, resulta absolutament justificada l'edició d'aquesta autobiografia, a la qual s'ha d'agrair també l'honestedat amb què s'ha escrit, ja que no hi ha cap mena de dubte que a Bosé l'hi haurien publicat igualment si no hagués volgut ser tan clar. Vacunes i pandèmies a banda, sembla que la seva vehemència de vegades dona fruits positius.
Per cert, parlant del seu pare, el cantant va fer un exercici de transparència emocional molt interessant quan en una entrevista promocional li van preguntar si deixar-lo en tan mala posició en aquest llibre no era una venjança de les que se serveixen fredes. "No és una revenja, sinó un exercici útil per entendre'm", va respondre. "L'he perdonat, encara que tampoc no calia fer-ho, perquè després un creix i fa coses pitjors. Al cap i a la fi, la genètica es trasllada i es multiplica, i vaig entendre que el que m'havia dolgut tant jo ho estava repetint", confessa Bosé, que continuarà el llibre en format de sèrie televisiva l'any vinent. Una sèrie que, astutament, començarà amb el seu recordat debut a la sala Florida Park de Madrid, el mateix lloc on acaba el llibre amb què ara ha començat a fer balanç de la seva vida.