Michael J. Fox confessa que va patir un tumor a la medul·la el 2018

BarcelonaTothom creia que Michael J. Fox havia passat pels seus pitjors moments quan el 1991, amb només 29 anys, li havien diagnosticat Parkinson. Tot i això, en una entrevista recent a People ha revelat que no, que hi ha hagut altres aspectes de la seva vida molt complicats que no es coneixen. Amb motiu de la presentació del seu quart llibre, No time like the future, l'actor de Regreso al futuro ha confessat que el 2018 li van diagnosticar un tumor a la medul·la espinal del qual va haver de ser operat d'urgència. "Si no m'operava, anava directe a una paràlisi", relata l'actor, pare de quatre fills.

Aquell tumor, que era no cancerigen, el va obligar a aprendre a caminar de nou, una gesta en la qual va patir un accident domèstic que li va fer tocar fons. L'actor, que llavors tenia 57 anys i que havia superat amb èxit un problema greu d'anys amb l'alcoholisme, va sentir que ja no podia trobar un sentit positiu a la vida, relata en la citada entrevista. "Estava esperant l'ambulància i vaig sentir que havia tocat fons. El Parkinson, l'esquena, el braç... Com puc dir a algú que vagi amb el cap ben alt, que miri el costat positiu i que les coses sortiran bé? M'ho vaig començar a qüestionar tot i em vaig dir a mi mateix que ja no podia afrontar les coses amb optimisme, que no hi havia un costat positiu, que era tot negatiu, que tot era dolor", detalla Fox a People.

Michael J. Fox també explica a l'entrevista que el Parkinson ja està comprometent la seva possibilitat de treballar actualment. "La meva memòria a curt termini està destruïda. Sempre havia tingut una gran habilitat per aprendre'm els guions. No obstant això, en els dos últims treballs vaig passar per situacions extremes. Vaig tenir grans dificultats per fer-ho", confessa l'artista, que diu que escriure el llibre l'ha ajudat a passar els mals moments. "Ja no toco bé la guitarra, els meus dibuixos ja no són bons, ballar mai ho vaig fer bé i actuar s'està tornant cada cop més difícil. Així que tot es redueix a escriure. Per sort, en gaudeixo molt", afirma.

"L'optimisme està ancorat en la gratitud, i el que ve després és l'acceptació. Acceptar que això és el que ha passat i acceptar-ho tal com és. No vol dir que no puguis comandar el canvi, ni que hagis d'acceptar-ho com un càstig o una pena, sinó posar-ho en el seu lloc adequat. I després veure tot el que queda per créixer i millorar a la vida. I després un ja podrà moure's", conclou l'actor.