María Jiménez, Pepe Sancho i el Me Too de la Transició espanyola

BarcelonaMaría Jiménez va ser coplera, bailaora, actriu i una estrella de la societat espanyola en plena Transició, però sobretot i abans de tot això, era una nena del barri de Triana, nascuda el 1950, en plena migració andalusa. En una època en què les coses eren crues, la sevillana va explicar que allà va aprendre a passar gana. També ha estat a Triana on aquest dijous ha mort als 73 anys, després d'haver tocat el cel amb el seu èxit artístic i d'haver viscut a les tenebres a causa del maltractament del seu marit, Pepe Sancho.

Com moltes de les seves amigues, amb 15 anys va decidir marxar a la recerca d'un futur més prometedor, i el va venir a buscar a Barcelona. Concretament, al llavors carrer Conde de Asalto –actual Nou de la Rambla– per ser treballadora de la llar, encara que ella preferia dir-ne criada. "Com has de seguir netejant amb aquest art que tens?", li van dir després que s'atrevís a sortir a cantar una copla en un local prop de la casa on netejava. Aquell dia la brillantor artística la va treure del seu futur com a treballadora de la llar i ja no va deixar d'actuar. "Jo només sé cantar sobre el que he viscut", deia la de Triana, per això també cantava sobre moltes de les dones de l'època que no tenien ni micròfon ni altaveus.

El camí fins a convertir-se en una estrella no va ser fàcil. "A mi també em van follar gratis", va confessar anys més tard. De fet, Jiménez va tenir una filla amb 18 anys de qui mai es va saber el progenitor. "Tu nombre me lo callo / cuando me preguntan / que quién duerme junto a mí", deia a Tu nombre me lo callo. Tot i que es va plantejar l'avortament, va decidir tirar endavant i carregar tota sola amb la cura de la seva primera filla, la Rocío. En un segon embaràs no desitjat sí que va decidir avortar. Llavors aquest dret no estava, ni de lluny, acceptat socialment.

Els tres casaments

Fins a finals dels anys setanta els subjectes de les seves cançons eren anònims, però aviat va començar a escriure sobre Pepe Sancho. Així va ser fins a l'última cançó que va compondre. La parella es va casar i es va divorciar tres vegades amb l'intent de reconstruir una relació de poder, gelosia i maltractament. La primera vegada que van convertir-se en marit i muller va ser el 1980. Llavors ella era la dona del moment: rebentava el mercat musical i rebia elogis per la potència i la visceralitat de la seva veu. Ell també era model d'èxit, sobretot pel seu paper a la sèrie Curro Jiménez. A la pantalla, Sancho encarnava tot el que un home d'aquella època havia de ser: un bandoler d'un cert misteri, cínic, aliè a qualsevol aflicció i molt atractiu. "Vaig caure rendida als seus peus. Me'n vaig enamorar fins al moll de l'os". La versió de l'home cowboy era ben diferent: "Després de vuit mesos de sortir, la María em va proposar matrimoni i jo li vaig dir que bé. Crec que llavors jo no n'estava enamorat".

Al cap d'un temps Jiménez entonava "Voy a perder la cabeza por tu amor / como no despierte / de una vez por siempre / de este falso sueño / y al final vea claro / que te estás burlando". Amb els tres anys de casats la parella havia tingut el seu primer i únic fill, l'Alejandro. Poc després del divorci, es va publicar una entrevista a Sancho sense cap sensibilitat visible. "Va ser un casament condemnat al fracàs, sense cap data determinada. Amb això es van equivocar els profetes, perquè va durar més del previst". A la mateixa entrevista l'actor va negar haver pegat a la seva dona, tot i els rumors de violència física que corrien, encara que sí que acceptava "haver-la enganyat una mica". Sancho va explicar que el motiu de la ruptura es devia al fet que "la María no era una dona per estar casada" perquè era "molt canviant en poca estona". Anys més tard, Jiménez acceptaria haver patit violència física i psicològica.

Dos anys més tard, una tragèdia va incitar a tornar-ho a intentar. La mort de la primera filla de la María, la Rocío, que va morir amb 16 anys, i les trucades constants per la custòdia de l'Alejandro, van fer que reprenguessin el contacte. Llavors es van casar a Costa Rica, el 1987, mentre Sancho rodava la pel·lícula El Dorado. El control que l'actor imposava a la seva dona i la depressió que Jiménez tenia després de la mort de la seva filla van portar la de Triana a abandonar la seva carrera artística i a quedar relegada a les tasques de casa com quan tenia 15 anys. Llavors Sancho ja no sortia amb algú reconegut i els conflictes i enganys del marit van continuar fins que es van tornar a divorciar.

A la tercera tampoc va arribar la vençuda, ni tan sols amb la presència del Dalai-lama. Aquesta vegada va ser al Nepal on, més que casar-se, van celebrar un convit i una cerimònia davant la túnica bordeus de l'autoritat suprema del Tibet. Les imatges d'aquella diada van ocupar totes les portades de les revistes del cor, probablement els únics interessats en el fet que la parella tornés a celebrar una cerimònia i així generar contingut per vendre. La bailaora va definir aquell periple com un "engany" i l'actor va estar content de cobrar l'exclusiva.

El retorn de María Jiménez

Jiménez no va deixar mai de cantar i va treure el disc Eres como eres. El valencià entenia la feina de la seva dona com un entreteniment per a ella, "com algú a qui se li deixés una joguina". Ell la seguia enganyant habitualment amb Mila Ximénez i a ella l'anava "arraconant i abandonant". També va arribar a rebre un tall a la cara, que va amagar durant molt de temps. No va ser fins que el seu fill Alejandro va enxampar el seu pare amb una amant que Jiménez es va decidir a divorciar-se'n definitivament.

"Hay manchas de grasa / de llanto, de tinta / estoy harta de tanto frotar" és un dels versos de La lista de la compra que van retornar la de Triana a la popularitat dels escenaris. "Feia tant de temps que pensava que ja no valia res, que sentir la calor de la gent i l'increïble èxit d'aquella tornada va ser una carícia per a la meva ànima", va descriure la cantant, que a la cinquantena havia tornat a renéixer. Sense Sancho, la sevillana va empoderar-se. La seva història com a dona d'un maltractador la va explicar en platós de televisió que va freqüentar al llarg de la seva vida adulta.

María Jiménez va ser un referent per a moltes dones que patien en silenci violència masclista a casa seva. Després de denunciar dues vegades al seu exmarit, Sancho va ser condemnat el 2009 per maltractament a la seva dona, malgrat que no va entrar a presó perquè el delicte havia prescrit. Tot just fa un any, el 2022, va crear la Fundació María Jiménez per lluitar contra la violència masclista arran de la seva pròpia experiència personal i amb l'objectiu de ser un espai de refugi per a les dones víctimes de maltractaments.