Marc Giró ho sap absolutament tot sobre els 'pijos'

BarcelonaEl diari ARA va recuperar ahir la seva vida social de la mà de Marc Giró, que va protagonitzar al hall del CCCB una memorable presentació del seu llibre Pijos (Univers), que recull els articles sobre aquesta beneïda classe social que ell va publicar a l’edició estival i al suplement Diumenge del nostre diari. Exactament un any després de l’última trobada de l’ARA amb els seus lectors –aquella amb Antón Costas i David Fernàndez conversant sobre el capitalisme–, la rentrée no podia estar en més bones mans. I és que Giró va fer tàndem amb Mònica Planas, “exveïna de pàgina” de Giró al diari però també companya de feina d’ell “esquena amb esquena a RAC1 fa vint anys”, tal com explicaven a l’uníson a aquest mitjà minuts abans de sortir a escena.

Potser perquè no han “compartit mai cap nòvio”, com puntualitzava Giró a aquest redactor, l’harmonia entre ells va ser gran i l’autor va oferir a un públic que va esgotar les entrades una masterclass de tot el que ha aconseguit esbrinar sobre aquest críptic grup social, del qual ahir vam descobrir, els que hi estàvem presents, que no sabíem res. La vàlua del llibre va quedar clara només començar l’acte, quan Giró va destacar dos elements que posen el segell de qualitat al llibre: que ell els analitza amb la deguda distància perquè és de “classe obrera” –tem que “per sempre més...”– i que tot el que ha plasmat en l’obra ho ha esbrinat parant l’orella, que és com més s’esbrina. “De petit nedava braça perquè així anava amb el cap fora i no em perdia res”, remarcava.

Planas, a qui Giró va agrair “que s’hagi llegit el llibre perquè això ja no passa”, el va anar guiant pels diferents territoris de la vida i ell va anar deixant clar mentrestant que ho sap absolutament tot sobre pijos. De les seves cases, per exemple, va explicar que ja de nen va descobrir “a casa Merceditas Quintana que sota les catifes tenien uns pedals que servien per fer venir les minyones” o que “els pijos han viscut sempre confinats perquè a casa tenen de tot, la piscina, el tenis, tot...” De casa Isabel Preysler, concretament, va dir que “no apaga els llums” i que està “plena de telèfons acompanyats d’una llista amb els números de cada ala de la casa, com en un hotel”.

Sobre els pijos i el feminisme va dir que no hi ha hagut encara punt de trobada. “Ells la Revolució Francesa ja no la van entendre... Imagina’t tot el que ha vingut després. Esclar, quan acceptes una igualtat, després has d’anar acceptant les altres, la redistribució de la riquesa, la racial... I no els convé”, va relatar.

Políticament, també va assenyalar que el “pijo fatxa no és pijo de debò, perquè ells no mouen peça”. “S’han fet franquistes, de Felipe González, pujolistes, joancarlistes”, enumerava mentre tothom reia. Un dels hits va arribar quan va explicar que “una pija va col·locar enciams comprats al súper al seu xalet de Formentera la nit de la inauguració després d’haver arrencat els de planter que hi havien posat els jardiners primer perquè aquests quedaven millor”. L’altre greatest hit va ser una anècdota recent amb Jordi Cuixart al Club de Polo que ja no cap en aquesta crònica i que quedarà per al record dels astuts que no es perden els esdeveniments de l’ARA.

Giró va recomanar diversos llibres al llarg de la vetllada. Només en una ocasió va recomanar el seu. Com que no és pijo, no parla tota l’estona d’ell. Només quan és necessari, com fan els bons comunicadors. Esperem que hi hagi un segon volum amb més històries. O potser un sobre la classe obrera. Aquest jo ja me’l sabria tot, però explicat per ell, me’l compraria igualment.