Lusesita: “La sensibilitat és clau a l’hora de crear”

BarcelonaLaura Lasheras és Lusesita, artista, figura i icona del món de la ceràmica. La Lusesita converteix la ceràmica en obres surrealistes que només podrien sortir del seu ideari. Particular, inconfusible, màgic. Obres oníriques i evocadores que barregen tradició i modernitat, dolçor amb foscor, tons clars amb un rerefons inquietant. Converteixen així un material mil·lenari com la ceràmica en la millor manera d’expressar-se en ple segle XXI.

2. Un Lusesita

Seguim avançant. Li pregunto per la tècnica i el seu art. M’explica que no creu que crear amb les mans l’ajudi a ser més creativa, que el més important és la sensibilitat i la creativitat i això es pot aplicar a qualsevol cosa; que el fang li permet establir un diàleg directe amb el que fa i que es considera una barreja entre artista i artesana, ja que tot i que la tècnica és molt important, encara és més important poder-se reconèixer en les seves peces. Per tant, a mig camí de l’art i l’artesania. Li pregunto com ha de ser una obra per ser un Lusesita. Depèn del moment, em diu. Jo vaig evolucionant i la meva obra també. ¿I t’agradaria explorar altres mitjans per a les teves obres? Sí, m’agradaria explorar altres materials, i també dibuixar i pintar.

1. Maneres de pensar

Comencem parlant d’inspiració: m’explica que a ella li arriba tant desconnectant com treballant, que a vegades és en un viatge, al cine, en una conversa, que en qualsevol situació pot sorgir una nova idea i que treballant, també. ¿I tens algun costum abans de posar-te a treballar? M’agrada començar a treballar amb l’espai ordenat perquè em dona serenitat i m’ajuda a concentrar-me. Si haguessis de definir-te amb un dels teus projectes, quin seria? M’identifico molt amb les peces en què barrejo ceràmica amb materials tèxtils, i també amb les tasses de moltes nanses. Són dos conceptes que treballo des de fa molts anys. Dona de contrastos, que fa feina de contrastos.

3. Inspiració, passat i present

Ens posem a parlar d’influències i em comenta que li encanta Rosa Loy; que hauríem de seguir el grup musical Shannon and the Clams i que a qui ha copiat més idees és als homes de les cavernes, a la Barbie, als etruscos i a Mr. Potato. ¿Com creus que seria un ventilador fet pel teu artista preferit? Un ventilador fet per Alexander Calder seria una meravella. Quina va ser la teva primera feina creativa? Vaig començar portant petites peces de ceràmica a una galeria del Raval anomenada Siesta que es dedica als objectes especials. ¿I l’últim projecte creatiu? L’últim ha estat una exposició col·lectiva a Milà, a la galeria Antonio Colombo, amb artistes que admiro molt com Fulvia Mendini o Nathalie du Pasquier. La Lusesita té un dels universos més particulars que conec i per això la seva obra és tan única i particular. De quin projecte estàs més orgullosa? Acabo de publicar, amb l’editorial Gustavo Gili, un llibre titulat Taller de cerámica con Lusesita del qual em sento molt orgullosa. I, per acabar, què et defineix? Les formes orgàniques. Un to oníric. El xoc entre el dur i el tou. I moltes coses més, però no sé com serà en el futur: no saps mai com evolucionarà el teu propi treball. El que sí que sabem és que seguirà sent un treball fantàstic i que nosaltres serem aquí, a primera fila, per veure’l.