Itziar Castro: “Els amics t’ajuden a tocar de peus a terra en una professió en què de vegades és difícil”

BarcelonaLa manera com l’actriu Itziar Castro va conèixer Frankie de Leonardis podria ser el començament d’una pel·lícula còmica, però el cert és que, com va dir Humphrey Bogart a Casablanca, la seva trobada va ser en realitat “el principi d’una gran amistat”. “Era l’any 1996 i jo prenia alguna cosa amb uns amics al Cafè Schilling del carrer de Ferran. Aleshores vaig veure el Frankie, assegut sol en una taula. Com a bon guiri [és argentí], anava vestit amb sandàlies i mitjons i pantalons curts. Li vaig dir que això aquí no es portava. Vam començar a parlar i des d’aleshores som amics”.

De fet, quan el 2018 Itziar Castro va ser nominada als Goya com a millor actriu revelació per Pieles, Frankie de Leonardis va ser el seu acompanyant. Perquè més enllà de les diferències estilístiques, Castro i De Leonardis aviat van descobrir que compartien la seva passió pel món de l’audiovisual. De Leonardis, que és director de cinema, ha treballat sobretot en el terreny dels efectes visuals, amb productores com El Terrat o en projectes com Un monstruo viene a verme, de Juan Antonio Bayona. “La nit dels Goya, el Frankie va decidir que estava cansat de fer el que havia fet fins aleshores i que tocava posar-se darrere de la càmera. Així va néixer el curt Flotando, que ell ha dirigit i hem produït junts. Diu que aquella nit es va inspirar. Que si la seva millor amiga havia aconseguit arribar als Goya a base de lluitar, tocava que ell també ho fes. Ja ha recollit un munt de premis, i espero que l’any vinent l’acompanyi jo als Goya. Espero que passi”, diu Castro.

Amb De Leonardis, diu, els va unir el món de l’art i de la creativitat, però sobretot va ser “una cosa que va més enllà, una cosa imperceptible, és la família que tries”. “Tens la família que et toca i la que tries, i nosaltres dos ens vam triar mútuament, ens vam triar com a amics igual que tries una parella”. Del seu amic, Castro n’admira el talent i la creativitat, però també que és “molt treballador i molt bona persona”. “Hi és en els bons moments i en els dolents, és molt pragmàtic, i t’ajuda a tocar de peus a terra en una professió on de vegades això és difícil”, assenyala.

En una amistat, diu l’actriu, el més important és “ser-hi”. “És important saber qui són les persones que t’estimen, les que t’escoltaran o les que t’abraçaran quan ho necessitis, fins i tot si el que necessites és que et deixin diners. Els meus amics sempre hi han sigut per mi, i jo sempre hi soc per ells”. La part més bonica de l’amistat, però, creu que és la part en què “els amics evolucionen i tu també ho fas”. “Aquestes són les amistats que perduren”, conclou.