Javier Guijarro, el jove català que ha seduït Rauw Alejandro i Bad Gyal amb la seva col·lecció de final de grau

BarcelonaEl que ha aconseguit Javier Guijarro amb només 22 anys hi ha dissenyadors que es passen molts anys intentant-ho i, a vegades, mai se n'acaben sortint. Amb la seva col·lecció de final de grau, el jove ha captat l'atenció d'alguns dels artistes llatins més exitosos del moment, que li han demanat alguns dissenys per protagonitzar els seus videoclips. Aquesta sort, que implica una promoció difícilment pagable per a algú sense una consolidada estructura empresarial al darrere, diu Guijarro que es deu al boca-orella que es va generar al seu entorn dins del circuit musical barceloní més emergent, un context efervescent que finalment l'ha portat a travessar l'Atlàntic.

Ni sis mesos després de graduar-se a l'ESDI de Sabadell, aquest jove de Cerdanyola –al qual a l'imaginCafè de Barcelona li han organitzat una exposició amb alguns dels seus dissenys– explica que tot ha passat gràcies a contactes però també a les xarxes socials, que garanteixen una promoció essencial per a un creatiu emergent com ell. "Jo vaig començar a vestir gent d'aquí de Barcelona. Artistes emergents que podien ser els meus amics i que començaven a tenir bolos a la Razzmatazz i per aquí. Els feia l'estilisme, coses que jo havia fet els hi deixava, després també vaig fer alguna cosa en concret per a algun bolo i, amb tot, ja tenia vincle amb gent de Barcelona que després ha acabat formant part de l'equip d'artistes com Bad Gyal o Karol G...", resumeix Guijarro sobre els seus recents inicis.

"Primer va ser la Bad Gyal, perquè gent del seu equip em tenia vist de Barcelona i perquè jo ja estava publicant coses a Instagram. [...] El seu equip em van preguntar si alguna de les coses que jo tenia penjades estava disponible, perquè tenien un vídeo amb Quevedo [el del tema Real G]. El que ells volien jo ho tenia guardat com a peces d'arxiu de la carrera a casa meva i els hi vaig deixar. Era una faldilla que havia fet amb la talla d'una amiga meva que va coincidir amb la de la Bad Gyal", recorda Guijarro sobre aquell primer contacte amb l'star system musical, que va seguir amb Rauw Alejandro, el nòvio de Rosalía.

"Rauw Alejandro va ser un altre món perquè no té res a veure amb Barcelona. Allò va ser perquè la seva estilista, que és l'estilista de la [cantant] Tokisha i també fa d'estilista de guàrdia de Rosalía, quan vaig publicar la meva col·lecció a Instagram em va fer follow i jo vaig dir: «Ostras, Rosalía!». Al cap d'un temps, em va escriure i em va dir que tenia un vídeo amb Rauw Alejandro i que necessitava unes peces i li vaig dir que sí", explica el dissenyador, que és l'autor de la balaclava texana que Alejandro porta al videoclip que comparteix amb Ángel Dior, el de la cançó Tamo en nota. Per últim, Guijarro també ha dissenyat roba per al darrer videoclip de Karol G., TQG, en el qual l'artista comparteix protagonisme amb Shakira. "La comanda de Karol G. també va venir arran d'una comanda de la seva estilista", conclou l'autor del total look de pell de la colombiana en aquest videoclip.

Com era d'esperar després d'aquesta concatenació d'èxits, les comandes de peces dissenyades per ell no s'han fet esperar. Tot i això, que un dissenyador emergent et faci una peça no és com molta gent es pensa. "Cada setmana em contacta gent des de llocs com Berlín que volen que els enviï una peça, o també des de Nova York... Però no ho acabo fent perquè no puc produir coses a 100 euros. Quan una persona es dirigeix a un dissenyador emergent com jo i es pensa que pot comprar-li una jaqueta per 120 euros se li ha de dir que això és impossible. Jo els passo els pressupostos i llavors ja no ho volen. Quan tingui un taller propi treballant, potser ja serà factible", exposa el creatiu, que confessa que ha estudiat moda perquè els seus amics li van insistir que ho fes, ja que per a ell dibuixar vestits era "un hobby, com jugar a la Play", no una possible sortida laboral. "Jo fins a batxillerat volia estudiar empresarials o economia i, de fet, encara hi estic interessat", assenyala.

Preguntat per com porta el seu èxit, el dissenyador es manté tranquil: "Ho porto bé. Crec que han estat coses grans i importants i em semblen especials, però un cop ho faig jo ja estic pensant: «I ara què?» Perquè, sobretot en la moda, has d'estar pensant així tota l'estona". "Realment, em ve més pressió perquè he sortit de la carrera i encara no tinc un màster i m'ha vingut feina i l'he fet sense saber del tot què hauria d'estar fent. Però a poc a poc tot va fluint", reflexiona Guijarro, que celebra que la seva col·lecció de final de grau hagi funcionat tant perquè ell la va imaginar com una targeta de presentació de la seva hipotètica futura marca. "El projecte era una col·lecció, però al meu cap era una marca. A més, encara que la idea fos aquesta, tenia la intenció de marxar fora. El meu projecte personal volia que arribés el 2026, quan tornés de París, que és on volia anar", revela el creador, que defineix el seu segell estètic com "un mix entre escultòric, funcional i clàssic" i que assegura que en el futur vol que la seva marca estigui establerta a Barcelona.