Sophie Turner: "Sempre ens anomenaven «les dones de» i ho odiava"

BarcelonaJa se sabia que Sophie Turner havia viscut una etapa complicada al final de la relació amb Joe Jonas i el posterior divorci amb dues filles al càrrec. Però fins a la publicació de l'entrevista amb Vogue d'aquest dimecres no se sabia quina era la magnitud de la tragèdia, com a mínim amb la seva versió dels fets. L'escarni públic per ser una "mala mare" i el relat fomentat pels mitjans i les xarxes sobre la seva predilecció per la vida nocturna, que deixava en un segon terme la cura de les seves filles i el temps amb la seva parella, Joe Jonas –aparentment, un home familiar–, li ha causat problemes d'ansietat i períodes de depressió, tal com ha explicat a la revista britànica.

"Van ser els pitjors dies de la meva vida", afirma amb sinceritat Turner. Quan Joe Jonas, integrant de la banda Jonas Brothers, i l'actriu de Joc de trons van iniciar els tràmits del divorci, Turner estava rodant la pel·lícula Joan. "Recordo que estava al plató, tenia un contracte per ser-hi dues setmanes més, no en podia marxar. Les meves filles eren als Estats Units i no podia veure-les perquè havia d'acabar Joan. Va ser llavors quan van començar a sortir tots aquests articles...", relata Turner, de 28 anys. Les peces a les quals fa referència l'actriu britànica són les notícies publicades pels mitjans nord-americans –amb un to misogin sobre les expectatives del rol com a mare–, amb titulars com "Darrere de la icona Sophie Turner, la vida de l'anomenada «noia festera»" o "Sophie Turner afirma que és una mala mare mentre revela la veritat sobre «abandonar» els fills de Joe Jonas", entre d'altres.

"Em va doldre perquè realment em torturo per cada decisió que prenc. Quan s'és mare, la culpa és totalment real. No parava de dir-me a mi mateixa: «Res de tot això és cert. Ets una bona mare i mai has sigut una festera»", relata Turner. Si més no, durant aquell temps es va sentir que els companys de rodatge de Joan li donaven "molt de suport", també els seus amics i familiars. "Crec que el motiu pel qual vaig estar tant de temps medicant-me és perquè no tenia aquesta gent al meu costat. Ara que he tornat a casa, soc realment feliç com feia temps que no ho era", assegura l'actriu a la periodista Chioma Nnadi.

El divorci de Joe Jonas

De fet, el conflicte geogràfic entre la britànica i el seu exmarit, nord-americà, és un dels problemes que afronta l'exparella a l'hora de consensuar la custòdia de les seves dues filles, de tres i dos anys. A la mateixa entrevista, Turner reconeix que no se sent "gens feliç" de com ha anat la separació després de tres anys de festeig i quatre més de matrimoni, "sobretot pel que fa a les nenes". L'actriu de Joc de trons també incideix en la tasca de Jonas com a pare i assegura que el fet que sigui set anys més gran que ella li va fer pensar que estaria pendent de la seva maternitat i de les filles que tenen en comú, unes expectatives que no es van complir.

Pressió estètica

Al contrari del que els passa a algunes mares, la britànica explica a l'entrevista que "tenir fills va ser la millor decisió" per a la relació amb el seu cos. "El fet de ser jove, i especialment per haver crescut sota els focus, fa que et jutgis molt a tu mateixa", assenyala Turner. És per aquest motiu que la maternitat li va fer adonar de "com d'increïble" és el cos humà i la importància de cuidar la salut física i mental tant per ella com per les seves filles, encara que això impliqui desconnectar de les xarxes socials, com reconeix que va fer en diferents moments durant el divorci.

Aquesta millora personal té molt a veure, tal com explica, amb el trasllat al Regne Unit. De fet, des que es va instal·lar a Londres després del divorci ha aconseguit deixar la medicació per pal·liar l'ansietat i els períodes de depressió. Als Estats Units tenia la sensació que tant a ella com a Danielle Jonas, dona de Kevin Jonas, i a l'actriu Priyanka Chopra, dona de Nick Jonas, sempre se les va considerar les acompanyants dels germans Jonas. "Hi havia molta atenció sobre els tres germans i les seves dones. Sempre ens anomenaven «les dones de», i això jo ho odiava". Afegeix que hi havia una espècie de sensació de "més u", un sentiment que, segons explica, mai li va transmetre Joe, però sí que era el missatge que es transmetia des de l'entorn pròxim i els mitjans.