El llegat de Hollywood sobreviurà a l'especulació: la casa de Marilyn Monroe no es podrà derrocar
Los Angeles declara la casa de l'actriu monument històric i cultural, encara que continuen les converses per traslladar-la a una altra zona
BarcelonaPer poc l'avarícia d'una parella de Los Angeles i la desprotecció cultural de la ciutat acaben amb un dels edificis testimoni de l'època daurada de Hollywood. La batalla entre el que és privat i el que forma part del llegat cultural públic ha tingut com a subjecte la casa de Marilyn Monroe. Des del setembre passat els actuals propietaris de l'habitatge volien derrocar-lo per construir una nova mansió en el terreny. Finalment, el Consell de la Ciutat de Los Angeles ha decidit per unanimitat que la casa del número 12305 West de Fifth Helena Drive ha de ser un monument històric i cultural, i, per tant, la demolició queda descartada.
El 1961 Monroe va enamorar-se d'aquesta casa situada al luxós barri de Brentwood, a Los Angeles, i va decidir decorar-la amb un estil a cavall entre el Mediterrani i el colonial. Una casa de planta baixa de 300 metres quadrats, amb quatre habitacions, tres lavabos, un jardí d'arbres fruiters i una piscina, que es diu que no va arribar a utilitzar mai. L'actriu de La temptació viu a dalt tan sols va gaudir de la seva primera casa en propietat durant un any. El 4 d'agost de 1962, el personal del servei va entrar a la mansió i va trobar-se Monroe al llit sense vida: havia mort de sobredosi.
Des d'aleshores la casa ha experimentat 14 canvis de titularitat, l'últim dels quals va tenir lloc l'agost passat, quan va passar a mans de la parella de milionaris formada per l'hereva de Brinah Milstein i el productor Roy Bank. Amb les sis dècades de transaccions el preu de l'immoble s'ha multiplicat per deu. L'estrella de l'època daurada de Hollywood la va comprar per 77.500 dòlars, la qual cosa equivaldria a 805.000 dòlars actuals tenint en compte la inflació (740.000 euros), però la parella la va comprar per 8,5 milions de dòlars (7,95 milions d'euros).
La mobilització política i ciutadana
La intenció dels actuals propietaris, que viuen a la casa adjacent a la propietat on va morir Monroe, era ampliar la seva actual residència. En el camí de construir una mansió complementària a la seva residència, el 7 de setembre van demanar el permís d'enderrocament de la casa de l'actriu de Niágara. Va ser llavors quan va sortir a la llum la voluntat de la parella. De forma immediata els veïns del barri, com l'associació LA Conservacy, que vetlla per la conservació i la declaració d'edificis com a patrimoni cultural, van posar el crit al cel. Tan sols 24 hores després, el Consell Ciutadà va votar declarar la casa monument històric cultural, fet que eliminava la possibilitat que els propietaris la tiressin a terra.
La segona votació sobre la inclusió definitiva de la casa de Monroe al catàleg d'edificis protegits havia de tenir lloc el 12 de juny a l'Ajuntament, però la regidora de districte Tarci Park va preferir ajornar-la per al 26 de juny perquè volia continuar negociant amb els propietaris. Finalment, la votació que va tenir lloc aquest dimecres va tenir un resultat unànime: la casa de Monroe serà un bé històric i cultural i, per tant, no es pot destruir. Ara bé, Park també ha volgut explicar que segueix parlant amb els propietaris de la casa de l'artista per intentar traslladar-la de manera íntegra a una altra zona. Si això fos factible, els propietaris podrien ampliar la seva mansió i evitarien les aglomeracions de turistes que visiten la casa de Monroe.
Fins ara, l'edifici del número 12305 West de Fifth Helena Drive no constava entre els 1.200 llocs històrics del municipi. De fet, només existia una avaluació de l'any 2013 que constatava que la casa podia ser "potencialment significativa per la seva associació amb Marilyn Monroe". Malgrat tot, l'estudi va considerar que aquesta conclusió necessitava "més investigació", però llavors ningú va seguir investigant. "Perdre aquesta peça de la història, l'única casa que Marilyn Monroe va tenir, seria un cop devastador per a la conservació històrica per a una ciutat en què menys del 3% dels llocs designats com a històrics estan associats a patrimoni de dones", ha afirmat Park a mitjans nord-americans.
