Els hereus de Raffaella Carrà venen els drets per fer un documental internacional de l'artista

BarcelonaLa diva de la televisió italiana Raffaella Carrà, que va morir al juliol als 78 anys, serà recordada en un documental que es farà aviat i que aprofundirà en l'impacte cultural que va tenir a tot el món aquesta autèntica icona pop. La productora Fremantle, responsable de programes com X Factor, ha aconseguit en exclusiva dels seus hereus els drets internacionals per fer el documental, que arribarà en els pròxims mesos, asseguren a Efe fonts de la companyia. El projecte serà liderat pel conseller delegat per a Europa de Fremantle, Andrea Scrosati, i hi sumarà el seu responsable a Itàlia, Gabriele Immirzi, i a Espanya, Nathalie García, a més de comptar amb el suport de la productora espanyola Cero Coma, entre d'altres.

La cinta rememorarà la brillant trajectòria i la influència d'aquesta actriu, ballarina, presentadora de televisió i cantant de lluent cabellera rossa que va conquistar el planeta, especialment el món llatí, des d'Espanya fins a Llatinoamèrica. Raffaella Maria Roberta Peloni va néixer a Bolonya (al nord d'Itàlia) el 1943 i amb 10 anys es va traslladar a Roma, la ciutat que l'acabaria adoptant, per començar a rebre classes de ball. A la dècada dels seixanta, Carrà ja comptava amb certa fama al seu país gràcies a l'aparició en programes i musicals, però no va ser fins al 1976 quan va aconseguir la fama a Espanya i Iberoamèrica a l'aparèixer a les cases a través de Televisió Espanyola.

Però, més enllà de la seva trajectòria a la petita pantalla, on destaca l'espai italià Pronto, Raffaella? o el magazín per a Telecinco En casa con Raffaella, la italiana també va brillar com a cantant. Fiesta; En el amor todo es empezar; Rumore; Caliente, caliente, o Tuca, tuca, van ser algunes de les seves cançons més conegudes, amb les quals va conquistar diverses generacions gràcies als seus balls desenfrenats i provocatius. Carrà també va ser una gran revolucionària social trencant tabús i animant les dones a expressar-se lliurement quan, per exemple, el 1970 es va convertir en la primera dona italiana a mostrar el seu melic a la televisió enmig d'una actuació. Així mateix, va ser una gran defensora i icona de la comunitat LGTBI, i el 2017 va rebre el premi World Pride.