El fill bisexual de Superman
La diversitat en el terreny afectiu arriba als còmics del mític superheroi acompanyada d'una gran promoció mentre a Alemanya reinventen l'emperadriu Sissí
BarcelonaCom passa sempre quan els pares són personatges extrems, els fills surten clavats o tot el contrari. Aquesta és la història de la vida real i també la més habitual de la ficció, que en aquests temes sol deixar-se endur per les inèrcies del carrer, que li serveixen per explicar històries universals amb les quals el públic es pugui identificar. Amb el cas de Superman, l'opció escollida per la companyia de còmics DC és que aquesta icona de la masculinitat més tradicional i heteronormativa tingui un fill bisexual. És a dir, arrancar el mític Superman del marc mental en què tothom el situa a ell i a tot el que l'envolta.
Jon Kent, el fill que Clark Kent –a.k.a. Superman– va tenir amb Lois Lane, és el personatge que l'empresa DC ha utilitzat per començar a incloure diversitat en la ficció del personatge de Superman, que com bona part dels superherois que tots hem conegut és blanc, heterosexual i té un físic que compleix tots els cànons que s'esperen d'un home d'èxit. De tot això, al còmic que DC publicarà el 9 de novembre, el fill ho encarna tot menys l'heterosexualitat, que s'ha canviat per la bisexualitat. Kent, que també és reporter i que també exerceix de Superman, resulta que trobarà nòvio al còmic imminent, on mantindrà una relació romàntica amb –això sí que no és cap tòpic...– un altre periodista anomenat Jay Nakamura. Per anar fent boca, l'editorial va compartir una imatge a internet en què Kent i Nakamura apareixen fent-se un petó.
"Sempre he dit que tothom necessita herois i tothom necessita veure's a si mateix als seus herois", ha afirmat Tom Taylor, autor del còmic. "El símbol de Superman sempre s'ha aixecat en defensa de l'esperança, la veritat i la justícia. Avui aquest símbol representa una mica més. Avui més persones es poden veure reflectides en el superheroi més poderós dels còmics", ha afegit sobre aquesta inclusiva novetat, que l'empresa ha esbombat a base de bé.
Glorificar la normalitat
Però, lluny de triomfalismes, cal ser una mica realistes. Tampoc és una gran proesa. Com passa sempre amb les aportacions que afegeixen una mica d'esperança al col·lectiu LGTBIQ+, cal aplaudir-les. Com que estem tan enrere en relació amb els nostres congèneres que estimen de manera coincident amb els dictàmens de l'Església catòlica, qualsevol petit impuls és benvingut perquè hi ha molt de camí per recórrer. De fet, últimament la tasca pendent ha quedat més clara que mai amb les tristes notícies que hem hagut de llegir.
Però, dit i aplaudit el gest de DC, potser alguna aposta més valenta els hauria allunyat de la sempre present olor de pink washing –rentat de cara rosa– que fan totes aquestes decisions pseudoinclusives –dic pseudo perquè mai se sap del tot si potser només són màrqueting– en el terreny de la diversitat afectiva. Perquè, sincerament, que un noi que actualment té uns vint anys es faci un petó amb un altre noi potser no ens hauria de semblar cap proesa ni un acte de valentia dels creadors de la història. Actualment és prou habitual. I encara més en contextos benestants com és l'entorn en què s'ha criat el també guapíssim –i superheroi– fill del Clark i la Lois.
Amb tot, potser aquest gest de valentia del qual ens han volgut convèncer hauria sigut més gran si qui hagués experimentat sexualment més enllà del sexe contrari hagués estat el pare o la mare. Això sí que hauria estat una història potent i simptomàtica de com un heroi s'enfronta a coses que no només impliquen força bruta i superpoders, sinó que mereixen fortalesa mental i una gran determinació emocional. Com cantava Sinatra, "call me irresponsible", però hauria estat realment un missatge revolucionari que Superman pare sortís de l'armari –per ser bisexual o per ser gai, és el mateix tabú...– o que mantingués una relació amb un home, encara que fos puntual. També hauria estat molt bé que la Lois Lane i Superman se separessin i que ella tingués un poliamor o trobés nòvia, tipa d'un sexe insatisfactori que ja ha durat massa. L'aposta que han fet a través del fill és d'un risc/impacte menor i, com que és tan promocionada, resulta una mica entristidora perquè sembla que comprin l'aplaudiment LGTBIQ+ amb un plat de llenties. Serà benvinguda sempre, però comparat amb el que falta per fer, ehem...
On sí que sembla que no s'han estat de res és a la nova sèrie que dedicaran a Elisabet de Baviera, que va passar a la història pop amb el nom de Sissí, emperadriu. A la princesa bavaresa que va acabar sent emperadriu d'Àustria i reina consort d'Hongria li ha arribat el torn de renovar-se. Almenys a la ficció. A la sèrie Sisi, presentada aquesta setmana a Cannesseries, la monarca tindrà un perfil diferent del que tantes vegades se li ha atribuït arran del mite dels anys 50 protagonitzat per Romy Schneider, ple de clixés i embolcallat amb una dolçor que li va servir per convertir-se només en un producte familiar.
"Ens hem pres algunes llibertats per convertir la història en ficció. Ens aferrem als grans punts. Hi ha moltes escenes que mostren coses que no van passar però que ens serveixen per donar més força als personatges", ha explicat el director, Sven Böhse, que vol revolucionar el panorama amb un reimaginat personatge que potser sacsejarà la ment d'alguns que ja el coneixien. Tan forts van amb la nova Sissí, que la jove actriu suïssa que li donarà vida, Dominique Devenport, de 25 anys, comença la sèrie masturbant-se al seu llit. Tota una declaració d'intencions de la dona alliberada i feminista que la sèrie vol potenciar en relació amb aquesta figura històrica.
El debat de si la ficció ajuda o no a canviar la societat d'avui és més important que mai perquè la ficció s'ha convertit en una part important del nostre oci. La gent al metro ja no escolta la ràdio, sinó que mira sèries al mòbil. Les ficcions han cobert el nostre escàs temps lliure i del que hi veiem en surten marcs mentals en què es fonamentaran tendències socials del futur. Per això les propostes més contundents en l'alliberament de determinats col·lectius tindran un impacte més útil que no les tímides, que es perdran com llàgrimes a la pluja un cop s'hagi acabat la pertinent campanya promocional.