El Suprem dona la raó a Miguel Bosé i rebutja declarar-lo pare dels bessons de Nacho Palau

BarcelonaEl Tribunal Suprem ha donat la raó al cantant Miguel Bosé al rebutjar el recurs de la seva exparella Nacho Palau, que demanava que tots dos fossin declarats progenitors de les dues bessonades que van tenir per gestació subrogada abans de la seva ruptura, que biològicament són dos fills d'un i dos, de l'altre. La sala civil ha desestimat així el recurs de Palau sobre una demanda de declaració de paternitat no matrimonial, que estava basada en la convivència i en l'interès dels fills.

Palau va sol·licitar que es declarés la paternitat dels dos fills biològics de Bosé i viceversa, si bé subsidiàriament també va demanar l'establiment d'un règim de relacions dels fills. Bosé i la Fiscalia s'hi van oposar. Aleshores, una sentència de primera instància va rebutjar la declaració de paternitat, però sí que va establir un règim de relacions entre els quatre menors, una vegada valorades les circumstàncies del cas i tenint en compte l'acord signat durant el procés. L'Audiència Provincial va confirmar aquesta sentència. Palau, no obstant això, va recórrer aquella decisió al Suprem. Ara l'alt tribunal declara que en aquest cas no és rellevant que els quatre menors naixessin mitjançant maternitat subrogada durant la convivència de la parella, ja que les filiacions del Registre Civil espanyol són de cada parella de bessons per a cada pare biològic.

Diu la sala que "amb independència de les circumstàncies del naixement dels fills o del sexe dels progenitors, no n'hi ha prou per establir una filiació amb el mer vincle socioafectiu dels menors entre si i amb qui va ser la parella del seu respectiu pare". A més, explica que "l'ordenament espanyol estableix per a aquestes situacions el curs de l'adopció que van poder seguir les parts durant la convivència" i que actualment, "un cop trencada la parella", és "inviable". La sentència no priva els nens dels seus drets ni afecta la seva identitat. També assenyala que l'opció millor és la que garanteix el dret efectiu dels menors a mantenir vincles entre ells i a relacionar-se amb aquelles persones amb qui els uneix una relació afectiva, com ja havien manifestat les resolucions anteriors del cas.