El príncep Enric descarrega tota la seva fúria contra el periodista Piers Morgan

LondresLa croada del príncep Enric contra els tabloides britànics continua. Aquest dijous ha tingut lloc al Tribunal Superior d'Anglaterra i Gal·les la segona sessió del primer judici per les suposades escoltes il·legals del seu telèfon, que haurien dut a terme periodistes del Mirror Group Newspaper (MGN: TheDaily Mirror, The Sunday Mirror i The People). Segons l’acusació, aquestes escoltes haurien tingut lloc amb el coneixement dels màxims responsables de la corporació, que ho neguen. Tres persones més també són part demandant en el mateix judici, que s'allargarà set setmanes. Són l'actor Michael Le Vell, l'actriu Nikki Sanderson i la celebrity Fiona Wightman.

Les irregularitats s'haurien comès entre el 1991 i el 2011, i dels 207 articles publicats en aquestes dues dècades i que formen un material rellevant per a l'acusació, més de 140 van ser dedicats a Enric. De tots ells, avui l'advocat del príncep n'ha presentat 33 com a prova irrefutable per demostrar que són informacions que el diari només hauria pogut obtenir a partir d'escoltes il·legals. El mes vinent el segon fill del rei d'Anglaterra seurà com a testimoni al judici per ser interrogat per les dues parts. Serà la primera ocasió en què un membre d'un rang tan elevat de la família reial –encara que ja no estigui en actiu– declararà en un tribunal.

Si en la jornada de dimecres els representants legals dels mitjans de comunicació es van disculpar amb el príncep, amb la boca petita, perquè un periodista de The People havia aconseguit informació privada sobre ell –però no amb la intercepció dels serveis de bústia de veu i missatgeria del seu número de telèfon, ni de forma sistemàtica i encara menys fent servir investigadors privats–, en la jornada d'avui els advocats del royal han assegurat que el Grup Mirror va pagar 9,7 milions de lliures a una agència de detectius per aconseguir informació de forma il·legal.

Negativa poc creïble

Si bé ara l'equip legal del grup de diaris nega les acusacions d'escoltes, el 2015, i després de les denúncies d'una actriu de la telenovel·la Coronation Street, Shobna Gulati, els directius de MGN van admetre que periodistes de les seves capçaleres sí que havien utilitzat regularment investigadors per obtenir informació privada. Per aquesta raó, MGN va pactar compensacions de centenars de reclamacions. I el 2015 va pagar 1,25 milions de lliures per danys a vuit víctimes. Ara la companyia n'ha reservat 28 per fer front a possibles compensacions o acords per les noves denúncies.

Per demanar danys i perjudicis, per exemple, Enric ha al·legat que l'assetjament a què van ser sotmesos ell i la seva intermitent parella entre el 2004 i el 2010, Chelsea Davy, va ser una de les causes del seu trencament definitiu.

I com ha quedat demostrat a bastament en la jornada d'avui, al cor del procés hi ha el que la premsa britànica ja titlla com la batalla legal entre Enric i el popular presentador de televisió i periodista britànic Piers Morgan, que va dirigir el Daily Mirror entre el 1995 i el 2004. Morgan –ell mateix una altra celebritat i un veritable poder fàctic a les illes– es considera amic personal de Donald Trump i ha declarat una guerra oberta contra Meghan Markle, la dona d'Enric. L'advocat del príncep acusa directament Morgan i altres màxims responsables del grup –Neil Wallis, Tina Weaver, Mark Thomas, Richard Wallace i Bridget Rowe– d'estar al cas de les escoltes il·legals i no fer res per aturar-les.

A més del cas d'Enric i els altres tres demandants contra el Grup Mirror, el príncep té oberts dos procediments més, també per escoltes il·legals contra el Grup Murdoch (The Sun i News of The World, entre d'altres) i contra The Daily Mail i el The Mail on Sunday. Aquests dos processos separats es troben en fase de diligències preliminars i els jutges encara han de decidir si arriben a judici.

El judici contra el Grup Mirror i els altres litigis d'Enric contra el periodisme sensacionalista britànic posen de manifest que el príncep no perdona els tabloides per la mort de la seva mare, que potser hi veu un filó d'on treure una rendibilitat econòmica en tant que víctima de pràctiques il·legals, i que el nivell de toxicitat d'aquests mitjans de comunicació per a la societat britànica és i ha sigut històricament molt alt. Determinada premsa al Regne Unit és molt més que un quart poder que ha decidit crucificar Enric i Meghan Markel mentre lloa una monarquia i una família reial del tot disfuncionals.