Mor Lluís Llongueras, reconegut internacionalment per renovar la perruqueria femenina
El català es va fer conegut pel seu perfil mediàtic, pels seus mèrits empresarials i per pentinar persones molt famoses
BarcelonaEl perruquer català Lluís Llongueras ha mort aquest dilluns al matí als 87 anys a causa d'un càncer de gola. Conegut per les seves múltiples aparicions televisives i també per haver pentinat persones molt famoses, l'estilista va rebre el 2019 el premi International Hair Legend, que dona l'associació de perruquers més important del món. Nascut a Esparreguera el 1936, el perruquer va cultivar molt la seva faceta mediàtica, ja que a banda dels seus innovadors mètodes de pentinat també va triomfar com a empresari amb una gran cadena pròpia de perruqueries i amb altres facetes més artístiques, com la de pintor, fotògraf o escultor. De fet, ell és coautor, amb Dalí, de la perruca gegant que l'artista empordanès va ubicar a l'habitació dedicada a Mae West al Teatre-Museu Dalí de Figueres.
Tot i que els seus inicis professionals van tenir lloc el 1950, quan tenia només 14 anys i va començar d'aprenent a la perruqueria Can Dalmau, el perruquer no va debutar en solitari fins al 1958, quan va obrir el seu primer establiment. Posteriorment, la seva història d'èxit va tirar endavant i va continuar obrint perruqueries sota el seu nom fins que el 1972 va obrir el que es considera el primer saló de perruqueria unisex d'Espanya. Aquell pas, revolucionari i atrevit com ell mateix, va ser decisiu en l'inici d'una tendència que actualment és majoritària. De fet, la seva fama com a referent de la perruqueria va fer que persones famoses d'arreu del món passessin per les seves mans. Alain Delon, Cayetana de Alba o Romy Schneider són alguns dels noms que se li atribueixen, juntament amb la teoria mai confirmada que va ser ell qui va idear el perenne pentinat de la reina Sofia. Les infantes Elena i Cristina, Massiel, Lola Flores, Carmen Sevilla o Bianca Jagger són altres de les famoses que van passar per les seves perruqueries.
Imperi empresarial
També va ser visionari en el seu mètode de perruqueria que va convertir en el millor reclam de les perruqueries que va anar obrint per Espanya i, posteriorment, fora de l'Estat. Actualment, la marca que ell va fundar té 50 establiments franquiciats a Espanya i 120 arreu del món. A aquest èxit s'hi suma l'extensa gamma de productes capil·lars que sota el seu nom es comercialitzen encara avui i les acadèmies de formació d'estilistes que va obrir per ensenyar els seus mètodes a joves perruquers.
Però, malgrat tots els seus èxits, empresarialment els últims anys de vida del perruquer van estar marcats pel conflicte que vivia amb la seva família. Tal com va transcendir el 2010, Llongueras va ser acomiadat de la seva pròpia empresa per la seva filla Esther, que a través d'un burofax i com a administradora única, li va comunicar que la companyia prescindia d'ell a efectes immediats. Per si l'escàndol no fos prou majúscul, aquell burofax va ser distribuït a través de l'agència Efe. Esther Llongueras assenyalava al seu pare: "Les tasques que vostè realitza no són a satisfacció d'aquesta empresa ni ostenta actualment cap poder notarial per exercir-les".
Signar la pau
Sobre aquell acomiadament fulminant de l'empresa que ell havia fundat el 1987, i pel qual només va rebre 6.000 euros en concepte de liquidació, Llongueras va explicar que havia tingut lloc en realitat perquè havia posat les accions de la societat a nom de la seva exdona i dels dos fills que va tenir amb ella. Plegats sumaven més del 50% de l'accionariat i podien prendre les decisions que consideressin oportunes. Abans d'aquests fets, el perruquer havia fet fora de l'empresa la seva dona i la seva filla, i havia nomenat la seva actual dona, amb la qual té dos altres fills. Abans de morir, Llongueras havia arribat a un acord amb la seva família per signar la pau.
Conegut com el Dalí de la perruqueria, Llongueras va conèixer personalment l'artista surrealista al qual li va dedicar una biografia, ja que havien mantingut amistat al llarg de més de 20 anys. A banda d'aquest, però, també va escriure altres volums centrats majoritàriament en la seva professió. El 1984 va exposar per primera vegada les seves escultures a la sala Busquets de Barcelona, i el 1991 va publicar el seu primer llibre de poesia i fotografia Ángel de día, musa de noche. La seva producció artística, en la qual van destacar les escultures, va ser reunida per ell mateix en una exposició antològica el 2005 anomenada Un esperit relatiu al seu poble natal. El seu poderós perfil empresarial va ser distingit també a casa nostra quan l'any 2000 la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi. El 2008 també se'l va distingir amb la medalla al treball President Macià.
