Miki Núñez reflexiona sobre la catalanofòbia: "Encara n'hi ha moltíssima"

BarcelonaAmb pocs anys, el cantant Miki Núñez s'ha convertit en una de les cares de referència de TV3. De fet, aquest any tornarà a presentar les campanades de Cap d'Any al costat de Laura Escanes. La bona sintonia entre tots dos s'ha deixat veure en el capítol més recent del pòdcast de la influenciadora, Entre el cielo y las nubes, en el qual Núñez ha participat com a entrevistat. Durant la conversa, el presentador d'Eufòria reflexiona sobre la catalanofòbia arran d'una pregunta d'Escanes.

"Que si hi ha catalanofòbia? Joder, moltíssima. Crec que potser cada cop n'hi ha menys, per tota aquesta gent que canta en català i que arriba a més gent. Però hi ha força catalanofòbia, igual que hi ha andalusofòbia o madrilenyofòbia", assegura Núñez. Segons el parer del cantant, aquest odi cap als catalans és producte d'una visió limitada de la vida. "Al cap i a la fi, hi ha tota aquesta gent que no vol que siguis diferent, que pensis diferent, o que parlis diferent. Només els sembla bé la seva manera de pensar. Està fotuda la cosa amb tota aquesta gent que no els agrades només perquè parles una altra llengua", reflexiona. El cantant es mostra convençut que la millor manera de reaccionar a l'oposició d'aquestes persones és "seguir fent el que sentis en cada moment".

Núñez, que està en plena promoció del seu nou disc, La partida, íntegrament en català, també ha visitat el programa Via lliure de RAC1, on es va obrir a parlar del trastorn de la conducta alimentària (TCA) que va patir d'adolescent i que encara arrossega. De fet, la malaltia està present en el disc a través de la cançó Serem més forts. "Jo he patit TCA i és una cosa que no marxa mai. Intento conviure-hi, però és molt difícil i més amb l'exposició pública. Vaig a teràpia, a vegades estic millor i d'altres, pitjor", va detallar el cantant durant la seva visita a l'emissora.

L'exconcursant d'Operación Triunfo explica que els seus problemes van començar als 18 anys arran d'un desengany amorós. Va ser a partir de llavors quan va tenir la sensació que ningú l'estimaria i això va derivar en un TCA. "No sabia què m'estava passant. No sabia per què tenia ganes de vomitar, no sabia per què volia aprimar-me ni per què em veia sempre gras. Això condicionava absolutament tota la meva vida. Jugava a futbol i no em volia dutxar, feia educació física i feia molta calor, però anava amb dessuadora igualment perquè no volia posar-me amb màniga curta ni amb pantalons curts", recorda.

Núñez detalla que estava convençut que tenia un problema físic i que això el portava a saltar-se àpats. El cantant va decidir demanar ajuda el dia que va començar a vomitar el menjar. La seva mare, assegura, va ser un puntal a l'hora d'iniciar el procés de recuperació.