Monarquia

La història no explicada d'Albert Solà, el 'Monarca de la Bisbal'

La família d’Albert Solà posa llum als orígens del suposat fill del rei emèrit

Imatge d'arxiu del bisbalenc Albert Solà
Pau Requena Rubau
18/10/2022
4 min

La Bisbal d'Empordà“El meu cosí sempre va saber que, en el fons, no era el fill del rei”, afirma Vicenç Juzgado, parent d’Albert Solà i Jiménez, el suposat fill il·legítim de Joan Carles I. La proximitat i la profunda estima que es tenien li permeten dibuixar la persona darrere el personatge: “Sabia qui era realment la seva mare biològica, però va muntar la història per protagonisme”, segueix. Pocs dies després de la sobtada mort d’Albert Solà, dues veus de la família aporten noves explicacions i contrasten una història plena d’incògnites.

Quan el Monarca de la Bisbal va començar a tenir notorietat als mitjans, la família sovint li deia que busqués els arxius originals de l’adopció, que cerqués els registres als arxius de la Diputació, que busqués informació fiable. Amb prou feines s’hi va interessar, o almenys la majoria de documents no els va voler compartir. Amb una excepció. Un seguit de cartes enviades per la seva mare biològica i que Carme Solà, la seva cosina gran, és de les poques persones que hi va tenir accés.

L’Albert va trobar aquests documents quan tenia al voltant d’uns 30 anys. La seva cosina gran es va passar tota una tarda llegint les cartes escrites per la mare biològica. Una dona que, arran de l’aparició d’una nova suposada germana de Solà, sembla que podria ser Pepita Ganyet, ja morta. La cosina va quedar impactada al llegir que la seva mare provenia d’una família molt humil de l’interior de Catalunya, era analfabeta i enviava correspondència ben sovint a l’orfenat a través de la seva germana, que sí que sabia escriure, per saber l’estat del seu fill.

Nascut el 1956, quan el rei emèrit tenia 18 anys, Solà hauria estat l’hereu a la corona en detriment de Felip VI. Molts dels arguments que utilitzava per justificar el seu origen reial no parteixen de cap prova creïble, asseguren tots dos cosins, que van compartir la seva infància i joventut. El seu relat és un d’aquells que s’anava construint i perfeccionant a mesura que s’anava donant a conèixer. “L’Albert era una persona vulnerable, que es va deixar portar i enganyar pel seu entorn, i per la fascinació d’esdevenir un personatge públic”, explica Juzgado.

Solà solia dir que una de les coses que li van obrir els ulls era el fet de tenir un “àngel de la guarda”, especialment a la seva joventut. Un as que, en cap cas, no era la casa reial, sinó ell mateix, la seva intel·ligència i habilitats socials. El Monarca era una persona bona, molt estimada, però amb una gran capacitat d’inventiva per convèncer la gent i guanyar-se’n els favors. Era un home molt carismàtic, i amb una imatge física impecable. De fet, la família Solà va visitar casa seva de la Bisbal, després de la seva mort, i s’hi van trobar una quantitat ingent de vestits, perfums i sabates. Si n’hi havia un, d’àngel que no fos ell, eren els seus pares adoptius, de família treballadora, humil, però molt estalviadora. La mare, Antonia Jiménez, d’una família anarquista de Toledo, exiliada, es va casar amb l’empordanès Salvador Solà, que rebia una bona pensió per ser ferit de la Guerra Civil i tenir greus seqüeles mèdiques.

Tampoc és cert que tingués un tracte especial quan va fer la mili per ser el fill del rei. Els privilegis rebuts, els caps de setmana lliures que li concedien, s’expliquen amb el complicat estat de salut del pare adoptiu i el tracte de favor de l’Estat en ser un supervivent de la guerra.

Per embolics i deutes complicats de detallar, amb uns 20 anys, l'Albert fuig de la Bisbal d’Empordà cap a Mèxic, on es casa amb una hereva d’una important família mexicana. L’opulent i enlluernadora vida al país segurament va influir-lo en aquesta aspiració de tenir uns orígens en una família rica i influent. Després de passar-s’hi uns anys i formar-hi una família, per raons semblants a la fugida de la Bisbal torna a Catalunya.

Cal considerar el seu retorn al país com el moment clau en què va començar a dir que era el fill del rei. Possiblement per una certa semblança amb el monarca, un amic proper de la Bisbal, dels molts que tenia, li va començar a escalfar el cap dient-li que tenia un parentesc amb Joan Carles I. Els seus cosins coincideixen a dir que abans del retorn de Mèxic, l’Albert mai no havia parlat de l’orfenat ni de la seva vida abans de ser adoptat.

Les primeres històries que explicava quan va començar com a adult sobre la seva infantesa, grotesques i amb moltes mancances, eren pràcticament calcades d’anècdotes i descripcions ofertes per les revistes de safareig del moment. Les informacions de les visites (i affaires) del rei a Barcelona van justificar una suposada connexió amb Anna Maria Bach, provinent d’una família de la burgesia barcelonina. Fins i tot, en algun moment, afirmava recordar haver jugat de petit amb Maria de la Mercè de Borbó, mare de Joan Carles I, que seria la seva àvia biològica, amb una descripció de les jaquetes i vestits que responien a les que podria haver vist com a adult en fotos de la premsa del cor i a la tele de l’època.

Vicenç Juzgado afirma que Albert Solà va tenir l’oportunitat d’obtenir, per vies no oficials, ADN del rei emèrit, a través d’una coneguda que treballava a la cuina de la Zarzuela. Una oportunitat clara que, tot i ser difícil de saber com es podria haver dut a terme, va ser real, a diferència de les proves genètiques suposadament facilitades pel CNI, de dubtosa credibilitat. Sorprenentment, ell va rebutjar diverses vegades aquesta oferta, que hauria pogut servir de prova definitiva per acreditar el seu parentesc borbònic, tot i que possiblement no hauria estat acceptada com a prova en un judici.

Encara que hi ha algunes coses molt difícils de contrastar, Carme Solà i Vicenç Juzgado estan convençuts que aquestes històries d’infantesa que el vinculen a la monarquia són totes falses. Les especulacions dels darrers dies que la seva mort va ser provocada tampoc no tenen cap mena de validesa amb les proves mèdiques a la mà. Malgrat tot, Solà ha marcat tota una època a la seva terra, i va acabar esdevenint el rei i amo del seu poble, un personatge carismàtic que ha omplert tertúlies familiars i ha entretingut milers de persones. Independentment de si era el fill del rei o no, Albert Solà i Jiménez, per la gent, pels empordanesos, sempre serà recordat com el Monarca de la Bisbal. 

Pau Requena Rubau és periodista i cosí tercer d'Albert Solà
stats