Haruki i Yoko Murakami: mig segle d'amor discret
Aquest divendres l'escriptor japonès rebrà el premi Princesa d'Astúries de les lletres
BarcelonaAl camp de beisbol Jingu Stadium del Japó va néixer un escriptor. La història de Haruki Murakami (1949) està marcada per un conjunt d'anomalies vitals que han forjat un personatge extremadament reservat en l'àmbit personal i públicament premiat per la seva contribució cultural. Conegut per ser l'etern aspirant al Nobel de literatura, s'ha dedicat a deixar un llegat bibliòfil i discogràfic a la biblioteca que du el seu nom i que ha estat finançada per la marca de roba Uniqlo. Aquest divendres pujarà a dalt de l'escenari per rebre el seu pròxim reconeixement com a premi Princesa d'Astúries de les lletres a la ciutat asturiana d'Oviedo.
Si hi ha una cosa que s'ha mantingut ferma en la vida de Haruki Murakami i Yoko Murakami –la que ha estat la seva parella durant més de 50 anys– ha estat la voluntat de no tenir descendència, perquè no confia que "el món millori". Així i tot, Haruki Murakami deixarà una altra herència: 10.000 vinils de cançons de Billie Holiday, Sonny Rollins, John Coltrane i Miles Davis, entre altres, i 3.000 llibres i manuscrits originals. Totes aquestes relíquies estan sota el resguard de la biblioteca on l'escriptor i la seva companya Yoko van estudiar, a la prestigiosa Universitat de Waseda, i ha estat finançada entre l'empresa Uniqlo i l'home més ric del Japó.
La parella es va conèixer quan tots dos eren companys de la carrera d'art dramàtic a finals dels anys 60. La idea de Murakami era aprendre a escriure per dedicar-se a redactar guions de cinema, però aviat va veure que "no suportava el treball en equip", tal com explica Mark Mussari, biògraf de l'escriptor. Amb 22 anys es van casar i la seva modesta economia els va obligar a anar saltant de feines temporals poc qualificades. Per bé que no aconseguien tenir una gran estabilitat econòmica, van decidir obrir un club de jazz; un somni fet realitat, en part, finançat per la família de Yoko. Aquesta aposta musical no va ser ben rebuda pels pares de Murakami, ja que s'allunyava radicalment del futur que haguessin volgut per al seu fill: ser operador de Mitsubishi.
Però un dia tot això va canviar. Va ser el 1978 quan la parella va anar a veure un partit de beisbol al Jingu Stadium i l'estatunidenc Dave Hilton va aconseguir fer un doble. Va ser justament en el moment de batejar aquell llançament que Murakami va adonar-se que era capaç d'escriure una novel·la. Animat per la seva dona, primera lectora i assessora, va posar-se a escriure aquella mateixa nit. Pocs mesos més tard guanyava el seu primer premi literari per aquella primera entrega. Era un text curt, per al poc temps del qual disposava, i amb moltes pauses, senyal d'una escriptura interrompuda. Però d'aquell petit bocí ja traspuava un marcat estil occidentalitzat, un humor particular i una forta presència emotiva.
La resta ha estat, gairebé, una història d'èxit. Murakami acumula pràcticament tants llibres com guardons per les obres de Kafka a la platja, La caça de l'ovella, Tòquio blues o la Crònica de l'ocell que dona corda al món, entre molts altres. Des de llavors els prestatges de casa seva han anat sumant premis com el Noma, el Franz Kafka o el Premi Mundial de Fantasia i ha estat traduït a 42 idiomes. La llista de reconeixements és llarga, entre els quals el Premi Internacional Catalunya l'any 2011 i aquest divendres també rebrà el Princesa d'Astúries de les lletres. Però, fins ara, la força evocadora dels detalls de Murakami mai ha estat mereixedora del Nobel de literatura, tot i estar nominat al guardó consecutivament des del 2010.
En aquest camí sempre l'ha acompanyat Yoko Takahashi –el seu cognom abans d'estar casada–, que sovint ha exercit de referent i supervisora de totes les produccions del seu marit. "Continuem sent amics, parlem molt i ella m'ajuda molt. Respecto la seva opinió, i algun cop ens barallem perquè a vegades és molt dura", va declarar el novel·lista en una entrevista a The Guardian. Malgrat el reconeixement públic que sempre ha tingut Murakami, la seva parella sempre ha tingut un perfil discret, sovint limitant-se a acompanyar l'autor. Amb tot, a hores d'ara encara no se sap si assistirà juntament amb Murakami a l'entrega de premis d'Oviedo.