És que un ja no es pot posar ni malalt...

BarcelonaUna amarga malaltia m'ha mantingut allunyat els darrers mesos d'aquesta nostra estimada pàgina dominical i creguin-me que em moria de ganes de tornar. No tant per la meva salut mental –que també...– com per posar una mica d'ordre al gruixut garbuix que s'ha format amb relació a alguns dels running gags més immillorables de la premsa rosa espanyola i internacional del darrer mig any. De fet, penso que ha estat gairebé providencial que pugui tornar aquesta setmana, ja que gairebé totes les grans notícies que anaven omplint els mitjans darrerament ens han oferit els darrers dies un capítol nou.

Potser el xou més gros de tots ha estat l'abdicació exprés de la reina més cool d'Europa, Margarida de Dinamarca, arran de les suposades banyes del seu fill Frederic a Mary Donaldson amb la nostra imprescindible Genoveva Casanova, la Mar Flores rossa, una d'aquestes persones que pateixen una gravíssima condició genètica que els impedeix enamorar-se d'un lampista, d'un repartidor d'Amazon o d'una dependenta del Lefties per més guapos i interessants que els trobin. La mexicana va ser casualment –casualment?– enxampada passejant una nit per Madrid amb el príncep hereu danès, cosa que va fer saltar tota mena d'alarmes respecte al futur de la relació marital d'aquest.

A pesar que la revista que va publicar les fotos en cap moment els acusava de ser parella, Casanova de seguida va desmentir que ho fossin, cosa que va convertir aquell affaire presumptament posh en una irònica bacanal de junk food que encara dura. A l'espera de les repercussions d'aquella vetllada que sabrem en diferit, de moment ja podem dir que aquell reportatge fotogràfic ha fet història. Per als danesos en general ha suposat ni més ni menys que un recanvi en la prefectura de l'estat; i per a Donaldson en particular estic segur que com a mínim haurà derivat en dos o tres herpes labials després de l'apassionat petó dissenyat des de Christiansborg i executat per ella per segellar el problema. Almenys de palau cap enfora...

Aquest dimecres Lecturas celebrava per boca de Pilar Eyre a Twitter que havia "fet història" perquè les seves fotos del futur monarca amb Casanova per Madrid bàsicament n'havien propiciat l'abdicació. Si bé hi ha indicis que la reina Margarida estava planejant plegar des de feia un temps –per exemple, perquè havia retirat el títol de prínceps als fills del seu segon fill, Joaquim–, la revista catalana s'apuntava aquesta amb molt d'orgull, cosa que és comprensible perquè poques vegades en el paupèrrim i grangermanesc panorama del cor actual es pica tan alt. El que hauria resultat interessant que remarqués algú –i ningú ho ha fet– és la tranquil·litat amb la qual s'ha normalitzat que qui s'hagi reclòs a casa des del primer moment hagi estat la soltera Casanova, que quan passejava amb Frederic per Madrid aquella nit, a diferència d'ell, no tenia parella. Tampoc ha sorprès a ningú que qui hauria d'haver donat explicacions públiques no n'hagi donat i, a sobre, s'hagi exhibit davant del seu país com si res. Quan va de monarques, sembla que s'esborren les habituals diferències entre el vigor democràtic i social del nord i el sud d'Europa.

També ha estat motiu de comentari aquests darrers dies Ana Obregón, a qui s'han degut posar les galtes vermelles després que diversos mitjans apuntessin que encara no havia donat tots els diners que havia dit que donaria a la fundació contra el càncer que porta el nom del seu fill difunt. És a dir, que l'hereva de La Moraleja estaria actualment retenint els diners que hauria facturat venent un llibre que la gent comprava pensant que era benèfic –i que encara no ha sigut– i els de les exclusives amb la seva filla-neta que la gent tolerava millor pensant que –malgrat que exposaven una menor– tenien un bondadós propòsit ulterior que ara resulta que potser no era tant bondadós. Del llibre diu que encara no toca perquè ha de fer els comptes i de les exclusives que ja n'hi ha hagut prou.

Obregón s'ha estat defensant d'aquestes acusacions davant d'alguns periodistes com Lorena Vázquez, a qui va dir que ja ha donat a la fundació tot el que havia de donar perquè ara té "una boca per alimentar". És a dir, ha justificat explotar comercialment la imatge de la nena per poder-la alimentar quan tots sabem que el seu patrimoni, segons va publicar El Mundo, és de desenes de milions d'euros. Resulta trist observar com la seva filla-neta Ana Sandra, abans d'aprendre a parlar, ja ha passat per tres estadis sociolaborals diferents: el primer, el de bebè transoceànic desig pòstum –i suposadament hològraf– del seu pare; el segon, el d'element generador de capital per a la fundació del seu pare biològic, i el tercer, el de treballadora per compte propi que s'autofinança l'alimentació i els bolquers. Black mirror em sembla Els Teletubbies al costat d'aquesta història.

També han estat notícia aquesta setmana els Windsor. Carles III perquè té hiperplàsia prostàtica benigna i perquè després de ser operat la setmana que ve estarà uns dies allunyat de la seva activitat oficial. Kate Middleton, per la seva banda, ha acaparat titulars perquè ja ha estat intervinguda. Tot i que al Palau de Kensington no han concretat gaire, sí que han explicat que l'operació ha estat a l'abdomen i que la deixarà fora de joc fins després de Setmana Santa. D'aquest cas ha resultat curiós com el príncep Guillem ha comunicat a través del palau que també s'agafarà els dies lliures mentre ella estigui a l'hospital i després quan estigui a casa. Quan ho vaig llegir, no podia deixar de pensar en la seva predecessora Elisabet II, que a diferència d'ell, en observar dues baixes simultànies a la família, hagués assumit ipso facto els actes de tots ella sola. Guillem diu que ho fa per estar amb els nens, però no sé per què a mi això em costa de creure, ja que tenen una espècie de nanny en cap –de Palència, concretament– que coordina la cura de les tres criatures i que cobra més de 120.000 lliures anuals. Poc els deu quedar per fer a ells... A més, aquest estiu ens assabentàvem per boca d'un excuiner reial que als tres babies de Gal·les no els deixen ni seure a taula a sopar amb els grans fins aproximadament als 18 anys "quan dominen l'art de la conversació". Guillem, estàs de vacances. Ho sabem.

La monarquia espanyola tampoc ha deixat de ser notícia per motius molt exòtics els darrers mesos. Aquesta setmana el que més ha triomfat és la suposada borratxera que Elionor hauria agafat per Saragossa. De debò que se n'ha parlat moltíssim, però cal remarcar que de totes les coses que s'estan publicant sobre la família reial actual, que la cadete Borbó s'emborratxés una nit de joventut em semblaria completament innocu per al que li queda de prestigi a aquesta depauperada institució. De fet, només que un 10% del que s'ha publicat sobre ells sigui veritat, crec que queda justificada la borratxera. Tots som Elionor.