Paula Bonet: “Al juliol i l’agost, sempre que puc, aprofite per marxar a l’hivern xilè”

BarcelonaNascuda a Vila-real (Plana Baixa) el 1980, @paulabonet viu i triomfa des de fa anys a Barcelona, on reparteix els seus dies entre el Raval i el Poble-sec. Tot i que uns dibuixos delicats, d’estil intimista, penjats casualment a la xarxa van ser el trampolí definitiu cap al seu reconeixement, l’artista ha anat molt més enllà des de llavors i s’ha endinsat també en la literatura. Els últims temps ha aixecat la veu contra el dol silenciós a què es veuen sotmeses moltes dones que han patit una pèrdua gestacional.

Com seria el teu estiu ideal?

Un estiu en què sentís que el temps es dilata i que tot es fa lent, i en què pogués llegir molt, com quan era menuda i els passava a la petita casa de camp dels meus avis.

Com serà, en canvi, el teu estiu real?

Aprofite per viatjar per plaer quan no és estiu. Aquest any he pogut estar a l’Índia i al Caire, al març i al juny. Durant l’estiu estaré a Barcelona preparant una exposició de pintura i gravats que inauguraré a l’octubre a la Galeria Àngels del Raval. També impartiré tallers i finalment participaré en el Festival Oiga, Mire, Lea a Cali, Colòmbia, on la meva feina té molt bona acollida.

I com et diverteixes quan et toca quedar-te a Barcelona?

Busco terrasses a les nits, dormo als matins i aprofito les tardes i vesprades per pintar. Quan arriba la calor soc de meló d’Alger [síndria], em transporten directament a l’avi, que cada dia en portava un del mercat i feia tot un ritual per encetar-lo.

Quin és el millor record estival que tens?

En tinc un parell. El d’aquella petita casa de camp dels avis on convivia amb tiets i cosins, on no baixava de la bicicleta i em banyava als reguers; i els tres estius que la mare i el pare van poder enviar-me d’intercanvi a Irlanda. Allà vaig coincidir amb un grup de Barcelona que continuen formant part de la gent que més m’estime. Crec que va ser per elles i ells que vaig establir un vincle tan ferm amb Catalunya.

¿T’inspira de manera especial l’estiu per dibuixar?

Soc més de tardor i d’hivern que no pas d’estiu. L’estiu em deixa sense energia. Per això, sempre que puc, aprofite per marxar a l’hivern xilè. Santiago de Xile, al juliol i l’agost, a més de ser molt fred, és preciós: la serralada dels Andes és el teló de fons de la ciutat i de tot el que fas allí.

Com va començar el teu èxit a les xarxes?

Vaig començar a ser coneguda a les xarxes el 2010, després de participar en un esdeveniment a la Shakespeare & CO de París i al Bestiari il·lustrat de TV3. Va ser durant el 2012 quan vaig vore que havien de servir únicament d’aparador per mostrar la meua feina. Només he traspassat aquesta línia quan vaig voler parlar dels dos avortaments que vaig patir l’any passat, quan vaig vore que és una realitat molt freqüent i dolorosa, i que està silenciada, cosa que ens perjudica, i ho vaig voler denunciar.

¿Et podràs permetre el luxe d’apagar el mòbil aquest estiu?

Espere poder fer-ho encara que sigui tres o quatre dies!