"Em dic Barbra": extractes del nou llibre de la cantant

Barcelona"En retrospectiva, era molt més divertit somiar a ser famosa que ser famosa de veritat", diu Barbra Streisand gairebé al final d'El meu nom és Barbra, el seu nou llibre de memòries. "No m'agradaven totes les històries ridícules que inventaven, ni l'enveja que suscitava el meu èxit". A continuació, extreta de les 970 pàgines del llibre, hi ha aquesta versió d'una vida examinada, plena de triomfs, aventures amoroses i amics famosos, ansietat, antiguitats i (sempre) menjar.

Té moltes coses a dir sobre els homes de la seva vida

Streisand va perdre el seu pare al cap de 15 mesos de néixer i no sé si es portava gaire bé amb el seu padrastre, però estimava molt al seu avi, "encara que alguna vegada em va rentar la boca amb sabó quan vaig dir alguna barbaritat".

Va conèixer Marlon Brando, el seu amor d'adolescència, després de cantar en una gal·la benèfica. "De sobte vaig sentir que algú em feia un petó a l'espatlla. Qui s'atreviria a fer-ho, això? Em vaig girar i era ell". Quan va protestar, li va dir: "No pots tenir una esquena així i que no t'hi facin petons". Un dels seus comiats al telèfon era: "Et beso suaument la part interior de la cuixa i als llavis". Als anys noranta, va anar-la a visitar per sopar i "no podia baixar del cotxe", escriu Streisand. "S'havia engreixat tant que es va quedar encallat darrere el volant. Vaig haver d'agafar-lo en braços i treure'l".

"M'he ficat al llit amb el Warren?", es va preguntar a ella mateixa després de parlar per telèfon amb Warren Beatty (es coneixen de quan actuaven al teatre a l'estiu). "Com que em sembla recordar que sí, suposo que sí. Una vegada, segurament".

El seu primer marit i pare del seu fill Jason va ser Elliott Gould, a qui va conèixer quan tots dos actuaven a I can get it for you wholesale. "No em sentia gaire atreta per l'Elliott, fins que un dia li vaig veure per casualitat el clatell... i això va ser tot. No sé gaire per què. Era només una mica de pell a la vista. De sobte es va convertir en una alguna cosa més que una amistat".

Pierre Trudeau, primer ministre del Canadà, li va semblar "molt elegant, intel·ligent, intens... una mena de barreja entre Albert Einstein i Napoleó (només que més alt). I feia una feina important. Em va captivar". Després el veuria tirar-se nu a un llac gelat i rodar per la neu.

No ha oblidat els menyspreus

La negativitat era l'"estat natural" de la seva mare, que estava massa nerviosa per veure Funny girl el dia de l'estrena a Broadway. "No recordo que mai em fes un afalac", escriu Streisand. Però el que sí que feia era enviar a la seva filla els retalls de les columnes de xafarderies negatives.

Sydney Chaplin (fill de Charlie), que va encarnar Nick Arnstein en un musical en el qual ella interpretava Fanny Brice, es va esforçar a sabotejar la seva actuació: "El públic s'imaginava que em xiuxiuejava coses dolces a l'orella, però en realitat em molestava: «Realment, has fallat en aquella escena»".

Prefereix estar darrere les càmeres que davant del públic

Streisand diu que es va sentir atrapada quan feia Funny girl a Brodway: "Ara hauria d'estar a l'escenari fent el mateix cada nit durant 18 mesos. Per a mi era com una sentència de presó". Però li va encantar fer la pel·lícula, sobretot perquè el director, el veterà William Wyler, es va convertir en una espècie de tutor per a ella, es prenia seriosament els seus suggeriments i li va ensenyar a conèixer tots els angles de la càmera.

Coneix molta gent

Va conèixer el president John F. Kennedy després de cantar per a ell Happy days are here again al Sopar de Corresponsals de la Casa Blanca. Ell li va dir que tenia una veu preciosa, i ella li va respondre: "Ets un encant". Quasi 20 anys després, la vídua de Kennedy, Jacqueline Kennedy Onassis, que llavors treballava com a editora per a Doubleday, es va posar en contacte amb Streisand perquè escrigués les seves memòries. "El teu llibre seria enriquidor per a moltes persones, i crec que podria ser molt revelador per a tu".

Streisand va conèixer Virginia Clinton, la mare de Bill, al Ball d'Arkansas, i es va convertir en una figura materna substituta per a la cantant; tant, que en una fotografia on apareixen Virginia, Streisand i la seva mare real, Virginia és qui agafa de la mà la Barbra.