Sobre la demència de Bruce Willis: "És com si veiés el món a través d'una pantalla"

Barcelona"Si mai vas poder estar amb Bruce Willis, sabràs que no hi havia ningú amb tanta joie de vivre com ell". Així sintetitzava el director Glenn Gordon Caron la manera de ser de Willis abans que els símptomes de la demència neurològica marquessin per complet la vida de l'actor nord-americà.

L'actor de Pulp fiction va ser diagnosticat amb demència frontotemporal (FTD) a principis del 2023 i a hores d'ara encara no es coneix cap tractament per revertir o frenar la seva situació. Aquesta afecció neurodegenerativa impacta en el malalt, però també en les persones del seu voltant. Sobre aquest procés i relació n'ha parlat un dels seus millors amics, el director Glenn Gordon Caron, al New York Post.

"És com si ara veiés la vida a través d'una pantalla", confessava Caron. Abans de ser diagnosticat, Willis va començar a tenir els primers símptomes, d'afàsia [trastorn en la comunicació] el març del 2022, motiu pel qual es va haver de retirar del món de la interpretació. Ara, Caron, director de la famosa sèrie televisiva dels anys 80 Moonlighting [Luz de luna a TVE], que protagonitzaven Willis i Cybill Shepherd, creu que el seu amic només el reconeix "els tres primers minuts" i que ara la comunicació "no és totalment verbal".

"Així i tot, continua sent el Bruce", assegura el director. Per bé que la demència afecta les habilitats comunicatives i les funcions executives, Caron assegura que quan comparteix temps amb ell "està agraït que estiguis allà, tot i que la seva alegria de viure se n'ha anat", conclou.

Però qui s'encarrega d'informar de l'estat de salut i anímic de l'actor és la seva dona, Emma Heming, i també les seves filles, que a través de les xarxes socials expliquen com és la convivència amb l'actor. "Estic aprenent que la demència és una cosa molt dura. Ho és per a la persona a qui la diagnostiquen. Ho és per a la seva família. I això no canvia en el cas del Bruce, meu i de les nostres filles. Quan diuen que és una malaltia familiar, realment ho és", afirma Heming.

Tot i el cop dur que suposa la malaltia per a Heming, que finalment s'aconseguís diagnosticar-l'hi va ser una "benedicció i una cura" després de mesos de desconcert i incertesa. Va ser llavors que van poder entendre el que passava i acceptar la realitat: "Això no significa que sigui menys dolorós, però saber què li passava al Bruce ho va fer una mica més fàcil".