Enrique Lacalle: "A Colau la vaig conèixer com a okupa, al Barcelona Meeting Point. Se’m tirava per terra"

¿Collboni us ha felicitat per la nova presidència?

— I tant. Jo tinc bona relació amb ell i de molts anys. Mantinc bona sintonia amb tothom, especialment al consistori.

Tots dos estreneu nou mandat, ell des del consistori i vosaltres des d’una entitat civil del 1856. Quins punts caldrà treballar en aquesta nova etapa per Barcelona?

— Jo soc un gran amant de Barcelona i vull treballar pel que va ser i pot arribar a ser. El Círculo és història de la ciutat i de la societat civil i la nostra tasca ha estat crear un punt de trobada a la ciutat. L’Ajuntament és molt diferent. En els últims anys han mancat moltes coses. Hem de fer que Barcelona torni a lluir com en l’etapa olímpica, i per això hem d’anar tots en una sola direcció, que és el que ha faltat en els darrers anys. Durant el 1992 jo estava a l’Ajuntament, llavors quan deies que eres de Barcelona tothom feia “oh!”, se’ls il·luminava la cara. No hi havia cap ciutat de cap altre lloc del món a què la gent reaccionés tan admirada. 

Què pot fer el Círculo Ecuestre per tornar a l’autoestima ciutadana de Barcelona 92?

— La Copa d'Amèrica, per exemple, i jo també vull la Ryder Cup. Nosaltres donarem suport a qualsevol iniciativa que vagi encaminada a obtenir nous projectes en els quals treballem tots en la mateixa intenció. Per exemple, va ser una llàstima no aconseguir els Jocs d'Hivern, ho teníem a tocar, tothom ho donava per fet.

Durant l’elecció per a la presidència del Círculo un dels aspectes que més es va destacar de la vostra candidatura va ser el bagatge institucional. En el lideratge que us espera, en què creu que us pot ajudar aquest perfil més polític? 

— El més important de tot és que procuro ser amic de tothom. Tinc amics a tots els partits, de totes les tendències. La tolerància, el diàleg, parlar en veu baixa, ajuden. Tinc experiència a l'Ajuntament, al Congrés de Diputats, a la Diputació de Barcelona, a la Zona Franca; totes aquestes posicions m'han enriquit molt personalment.

I les relacions amb la Generalitat com són?

— Tinc bona relació amb el president Aragonès. Quan jo era president del Saló de l’Automòbil, des de la Generalitat i l’Ajuntament sempre em van donar suport. On tenia més discrepàncies era amb la senyora Colau. Jo la vaig conèixer com a okupa, al Barcelona Meeting Point. Llavors jo era el president i ella se’m tirava per terra. Tota la bona relació que sempre havia tingut amb els alcaldes, amb ella va desaparèixer. Jo no dic que no hagi treballat, però ho ha fet d’una manera diferent. No hi havia litúrgia. 

La litúrgia juga un paper clau.

— És vital. Durant aquests anys l'Ajuntament de Barcelona ha perdut tota la litúrgia. Tan bonic que és l'edifici, quan entraves et trobaves gent que et rebia amb pantalons curts. Només les grans institucions que conserven la litúrgia perduren i amb Colau es va perdre. El millor exemple és l'Església i en l'àmbit polític qui en sap molt de litúrgia és la monarquia britànica. Jo vaig sopar amb l'actual rei d'Anglaterra, Carles III, a casa seva. Allà sí que es conserva la litúrgia i, per tant, perdura.

¿Va venir mai Colau al Círculo Ecuestre?

— No, és l’única alcaldessa que no ha vingut mai. Nosaltres, quan hi ha eleccions a l’Ajuntament, fem un debat de candidats i l’elegit després ve aquí a presentar el seu programa. Collboni ja ha vingut en altres ocasions aquí, per exemple. Suposem que aviat també vindrà a presentar el seu programa com fan tots els nous alcaldes que assumeixen el càrrec.

Potser les relacions amb Madrid encara són més fluides després d’haver estat diputat pel Partit Popular, conseller d’Abertis i president del Fòrum Pont Aeri.

— Evidentment, haver estat en aquests càrrecs ajuda a tenir una bona agenda de contactes. De fet, és la mateixa idea, però des d’una altra entitat, és posar en contacte Barcelona i Madrid. Però m’interessen de la mateixa manera els vincles amb Sevilla, València, Bilbao, les Canàries, Mallorca…

Però és només a Madrid que des que sou el president del Círculo Ecuestre heu obert un nou consell assessor dirigit per José Joaquín Güell, fill d'una família molt coneguda aquí al Círculo.  

— Aquí li diem Joaco i sí, els Güell són una gran família que ha fet moltes coses per Barcelona. És obrir una mica més una finestra que sempre ha estat oberta. Tenim molts socis que segur que sortirien beneficiats de tenir més connexions a Madrid, allà hi ha grans empreses. Algun dia potser podrem anar-hi amb una delegació.

¿Una delegació del Círculo a Madrid?

— Podria ser i estaria molt bé. De moment, tindrem un conseller assessor, ja veurem en el futur el que podem fer. És important tenir un peu a Madrid. 

Fa pocs dies que heu assumit la presidència i ja heu encetat noves posicions i estratègies. Com seran els pròxims quatre anys? 

— D'aquí quatre anys, espero estar a dalt de tot. He fet una etapa com a vicepresident molt intensa, que ha anat molt bé: vam preparar l’autopista i ara toca accelerar per aconseguir portar Barcelona com un punt de referència. De moment al consell hi ha el doble de dones que abans i també volem escoltar més els joves; tot això era necessari per fer content el soci i assegurar que el Círculo sigui un espai perquè tothom pugui desenvolupar els seus interessos.