Cher no té edat (però acaba de fer 75 anys)

BarcelonaCher té de tot menys edat. Aquest seria el sintètic resum biogràfic d'una figura que en realitat no es pot resumir, perquè porta tants anys dedicada al show business que per celebrar el seu aniversari necessitaríem dedicar-li un dossier més que no només una pàgina. I és que, avui en dia, aquesta artista tan repetidament menyspreada per tants esnobs acomplexats no té pràcticament cap competidora com a icona pop global. Només Madonna i Dolly Parton podrien trepitjar-li els talons. Però la primera és més limitada en l'àmbit cinematogràfic i la segona té una fama molt més centrada en els EUA.

Com deia, Cher no té edat perquè té en el seu haver tantes altres fites que l'edat en el seu cas no té cap importància escènica, com va demostrar quan era molt jove i també ara. La seva història comença d'adolescent, quan va adonar-se que el seu principal do era el de l'oportunitat. Sense tenir un talent interpretatiu enorme ni una veu excepcional, sempre ha tingut un do per sorprendre i per convèncer que li ha permès no deixar d'escalar mai durant els seixanta anys que porta dedicada a l'espectacle. Sis dècades durant les quals s'ha emportat tots els premis grossos de les disciplines on ha debutat.

Les seves peripècies van començar quan va fugir d'una família completament desestructurada en la qual no va arribar ni a conèixer el seu pare, un immigrant armeni que només estimava l'alcohol. Amb només 16 anys, Cher ja corria per Los Angeles intentant buscar-se la vida. Allí va aprofitar la primera oportunitat real que va tenir: sortir amb Sonny Bono i deixar enrere el mànager aprofitat que li havia promès la lluna i que només li havia aconseguit una feina de ballarina en locals d'estriptis. De la mà de Bono, va acabar de corista preferida de Phil Spector, que va convertir la seva primera feina en part de la història de la música: va fer els cors per al tema Be my baby de The Ronettes. Va ser llavors quan Bono va observar que estava davant d'una deu inesgotable de magnetisme i va decidir fundar amb qui era la seva esposa el duet Sonny & Cher. Eren mitjans dels seixanta quan van signar temes com I got you babe, que actualment compta a Spotify amb més de 100 milions de reproduccions.

Allí va començar una llegenda que 60 anys després encara recull aplaudiments. Quan van començar a perdre gas musicalment, Cher va convertir el seu duet/matrimoni en un xou televisiu anomenat The Sonny & Cher comedy hour, que va arrasar. En finalitzar el programa, van observar que el seu recorregut musical havia acabat i, al cap de poc, ella va decidir que el matrimonial també. Divorciada i amb la seva filla Chastity a càrrec –actualment Chaz, després d'un procés de reassignació–, Cher convertiria la seva solteria en una peça més del complex trencaclosques que la compon com a estrella. Perquè ser una dona alliberada de les esclavituds de l'heteropatriarcat forma part essencial de la seva biografia i de la seva contribució al progrés social tant com la seva obra artística. De fet, això és el que la fa una icona pop i no només una artista d'èxit.

El productor discogràfic David Geffen, Gene Simmons del grup Kiss, Marlon Brando i, fins i tot, Elvis Presley van formar part de la seva remesa de plaer postdivorci. Una col·lecció que va aturar el 1975 per Gregg Allman, cantant dels Allman Brothers, amb el qual es va casar i va tenir el seu segon i últim fill, Elijah Blue. Després de només quatre anys i de rumors d'infidelitat, va arribar el seu divorci definitiu, ja que mai més s'ha tornat a casar.

Quan li van preguntar per si havia deixat Allman per un altre home, va dir que l'havia deixat per una dona: ella mateixa. I és que com a bona icona, Cher és una font inesgotable de titulars i de declaracions provocadores. La meva preferida és la resposta que li va donar a la seva mare quan aquesta, cansada de veure a la premsa rosa com se la relacionava amb tot home viu, li va dir: "T'hauries de calmar i casar-te amb un home ric". "Soc l'home més ric que conec", li va contestar l'artista, una frase que la defineix a la perfecció i la fa completament irresistible. També la fa excel·lir la resposta que va donar als que l'acusaven d'estar desesperada per tenir companyia masculina: "Els homes no són cap necessitat en la meva vida, són un luxe que em puc permetre". De tots, diu que l'amor de la seva vida és un forner de 20 anys que va conèixer quan ella en tenia 40.

Però més enllà de frases lapidàries i d'homes –el jugador d'hoquei sobre gel Ron Duguay, l'actor Val Kilmer o un joveníssim Tom Cruise van arribar després d'Allman–, Cher és sobretot èxit professional, ja que la seva carrera està farcida de hits musicals al llarg de totes les dècades. De fet, és de les poques artistes amb un hit número 1 als EUA en les dècades dels 60, dels 70, dels 80 i dels 90. Va fer un petit recés per treballar en el cinema, cosa que va executar amb èxit perquè va aconseguir un Oscar a la millor actriu pel seu paper a Moonstuck. Altres films en el seu haver són Silkwood, Mask, Suspect, The witches of Eastwick o Mermaids. Tant mite és que fa trenta anys ja feia cameos fent d'ella mateixa en films com The player (1992) i Ready-to-wear (1994).

Durant i després de les metamorfosis estilístiques musicals i com a actriu, va abraçar, com la pionera que és en tot, la cirurgia estètica. La seva llista de retocs és immensa i alguns l'han utilitzat per intentar desacreditar el personatge. Realment, emetre aquest tipus de crítiques és no haver entès res, ja que és només una nova versió del camaleonisme de l'artista, que ha sigut una destacada hippie, una diva disco, figura del rock –la recorden dalt d'un vaixell cantant If I could turn back time?– i, per a sorpresa del món, estrella de la música dance el 1998 amb Believe, quan comptava ja 52 anys. El disc, amb el qual va inventar l'Auto-Tune, va vendre més de 20 milions de còpies arreu del món i es va convertir en un dels discos més venuts de la història. Abans havia tret 22 àlbums més, per cert.

A banda de tot això, Cher també ha sigut la primera dona a ensenyar el melic a la televisió dels EUA, model de Richard Avedon, guardonada amb un premi del Council of Fashion Designers of America, portada de Vogue als EUA cinc cops i portada de la revista Time als 70, la primera artista censurada per la MTV i una de les primeres estrelles a protagonitzar espais comercials a la televisió, cosa que li va reportar ingressos multimilionaris i que lluny d'enfonsar-la com alguns auguraven la va perpetuar com una de les icones pop més grans de tots els temps. És per tot això que Cher no es fa vella per més que vagi sumant anys. Ella és la viva mostra que fer-se gran no implica quedar-se obsolet, només implica noves oportunitats de seguir fent el que et dona la gana.