Charlene de Mònaco es recupera a Sud-àfrica d'una infecció

BarcelonaAquesta setmana llegia rient per no plorar que la princesa Charlene de Mònaco s'ha quedat "atrapada" a l'Àfrica. L'afirmació resulta una mica insultant per a la intel·ligència, perquè quedar-se "atrapat" implica directament que això passi en algun lloc petit/limitat. És a dir, que si no pots sortir d'un lloc però aquest lloc té 30 milions de quilòmetres quadrats el concepte d'estar "atrapat" perd una mica de força, no? Sobretot si aquest lloc on es veu que està atrapada és tres vegades més gran que el continent europeu, on viu habitualment. De fet, si seguim la lògica de la frase, podríem arribar a titular que si la pobra Charlene no disposa d'un coet espacial per anar a la Lluna també està atrapada al planeta Terra, no?

El més graciós del cas és que l'ésser pensant que va escriure això segur que mai es deu haver imaginat que la princesa potser on ha estat més atrapada ha sigut a Mònaco, que té la mida d'un camp de futbol. Però sí, a l'Àfrica, sí! Què hi fa una princesa a l'Àfrica si no és intentar marxar-ne? D'allà tothom en vol marxar. Per això Charlene hi està "atrapada". Quina lògica més classista i plena de prejudicis.

La història real és que la princesa consort monegasca s'ha posat malalta durant un viatge a Sud-àfrica, el país on va créixer i al qual va acudir ara en un acte de col·laboració per a la conservació dels rinoceronts, una espècie altament amenaçada per la caça furtiva. "De viatge pel continent africà, en el marc d'una missió de conservació de la fauna, S.A.S. la princesa Charlene ha contret una infecció ORL que no li permet viatjar. Lamentablement, no podrà assistir al Gran Premi de Fórmula 1 de Mònaco", deien des de Palau al veure que no formaria part d'aquest acte tan emblemàtic per a ells i en el qual s'havia anunciat la seva presència.

Realment, el comunicat de Palau no fa més que augmentar les incògnites sobre la mare dels hereus al tron monegasc, ja que aquesta infecció ORL (sigles d'otorrinolaringològica) no deu ser tan lleu perquè no pugui ni viatjar. A més, la baixa integració aparent a la vida oficial del país que ha mostrat des que es va casar amb el príncep Albert sempre serveix com a element de sospita sobre les coses oficials que fa i deixa de fer. En qualsevol cas, Charlene no està desubicada a l'Àfrica, per més que a alguns els hi pugui semblar a simple vista. Quan hi vivia no li calia res i hi tenia una carrera esportiva pròpia: va arribar a participar com a nedadora als Jocs Olímpics. Per més que algunes informacions publicades tinguin una aproximació als fets que parteix de la base que està desubicada al continent africà o al seu país d'origen, el que deixen clar és que els desubicats són molts cops els que escriuen.

Campanya desafortunada

I parlant de desubicats, premi d'honor per a Celia Villalobos, que acaba de demostrar que està absolutament desubicada en relació al respecte ètic a la democràcia. Després d'haver-se guanyat la vida enllaçant càrrecs públics de tota mena de la mà del PP a les institucions espanyoles, la seva popularitat va tocar sostre quan el 24 de febrer del 2015 va ser gravada jugant al Candy Crush amb el seu iPad durant la intervenció del llavors president Rajoy en el debat sobre l'estat de la nació. Feia més greu la ja deplorable situació que en aquell moment ella fos vicepresidenta primera de la cambra baixa i que, a més, ocupés la presidència perquè Jesús Posada, president aleshores, s'havia absentat.

Després que les càmeres del Congrés l'enxampessin i es visualitzés aquell menyspreu cap al càrrec que ostentava, cap a la institució que li pagava la nòmina des del 1986 –sí, va ser diputada durant tres dècades–, ni ella va dimitir ni el seu partit la va fer dimitir, cosa que encara va fer més gran la vergonya. Quan li van preguntar sobre aquell deplorable escàndol, primer ho va negar i després, quan va veure que era innegable perquè hi havia imatges, l'únic que va saber dir va ser que no era el Candy Crush sinó que era Frozen: el regne del gel, una resposta que per a mi demostra una impunitat enorme. Una impunitat que es va multiplicar quan a sobre va fer broma dient que des de l'empresa de Candy Crush no li havien donat ni les gràcies per la publicitat que els havia fet.

Amb la política jubilada, s'esperaria que s'acabés l'arrogància en relació al tema, però es veu que no. Amb el reclam d'aquella esperpèntica situació, ara ha aprofitat per facturar –em semblaria igual de malament si ho hagués fet sense cobrar...– encapçalant una campanya publicitària en la qual explota aquella vergonyosa situació. "Durant anys sempre he estat en el focus: crítiques, burles, retrets... Tota una vida marcada per un únic moment, un moment que gairebé em va fer oblidar el que m'agradava", diu en un anunci en què sembla que s'hagi fet gamer i hagi muntat un equip d'e-sports. Al final ha resultat que era una campanya fake i que no serà gamer, perquè la campanya era d'una empresa òptica que volia conscienciar sobre com ens deixem la vista tot el dia mirant pantalles, però la desubicació en relació al que significa respectar l'ètica i l'estètica d'una democràcia és la mateixa. Mereixen que no els comprin res. Que oportunistes tots.

Disfressa nupcial

I l'últim desubicat de la setmana és un net de la duquessa d'Alba, Carlos Fitz-James Stuart, fill petit del duc d'Alba, que s'ha casat amb una noia que, com ell, no ha trepitjat més que moqueta en la seva vida. El jove, de 29 anys, està desubicat en relació al segle XXI, en el qual ha celebrat el seu casament, encara que no ho sembli. El lloc triat és el palau madrileny de Liria, propietat insígnia de la família d'ell, amb els jardins més grans de Madrid, amb 20.000 metres quadrats. Per a l'ocasió el jove es va posar l'uniforme de la Real Maestranza de Caballería de Sevilla, un vestit que semblava més aviat per anar a conquerir el regne de ves a saber on que no per dir-li a algú que l'estimes tant com per casar-t'hi.

Per si fossin poc la banda creuada, els botons daurats, els cordons creuats i els fermalls daurats, el nuvi va afegir a l'outfit nupcial un casc metàl·lic cobert de plomes blanques que semblava que portés una gallina a la mà. De debò, sobta que les noves generacions d'aquestes famílies, que porten els seus fills a col·legis tan prestigiosos on en principi els ensenyen a discrepar i a ser crítics, no prenguin mai decisions diferents de les dels seus avantpassats. Potser els seus col·legis en comptes de fomentar l'esperit crític només són cars... Però bé, qüestions de fons a banda, visca els nuvis! Sobretot el vestit d'ella, que almenys era de núvia!