Chanel, l'artesania i la generació Z

BarcelonaL'adreça de l'avinguda Montaigne de París ja no és l'única adreça de referència a París per a Chanel, que acaba d'estrenar un moderníssim edifici dissenyat per l'arquitecte Rudy Ricciotti al districte 19è de la capital francesa, on hi ha els camps d'immigrants que s'acosten a la metròpoli a la recerca d'un futur millor. En aquest edifici del nord de la ciutat és on s'ha gestat la seva última col·lecció, Métiers d'Art, la línia que la maison desenvolupa per destacar tota la seva capacitat artesana. I en té molta, ja que des del 1985 ha comprat fins a una quarantena de petites empreses auxiliars de la moda que estaven a punt de tancar per salvar-ne els coneixements i els professionals, que doten la indústria fashion d'una bellesa duradora i la salven de ser només una entelèquia marquetiniana.

Virginie Viard, la dona de la casa que va rebre el complicat encàrrec d'heretar el buit que va deixar Karl Lagerfeld al capdavant de la firma, va presentar dimarts en aquesta asèptica estructura de formigó, vidre i metall blanc una completíssima col·lecció que, a ningú no se li escapa, ha estat pensada per incorporar al plaer de l'artesania les noves generacions, ja que està plena de referències a Y2K –any 2000, ells ho escriuen així...– que tan agraden als zeta. Looks denim que són escassíssims en les línies de Chanel, algun escot vertiginós, referències als sleep dresses setinats que són com una segona pell, joieria XL i col·locada amb abundància, un approach chanelià a la logomania, bolsos diminuts i alguns de molt brillants, o algunes panxes a l'aire, són les moltes referències que es van poder veure en el redescobriment dels primers anys 2000 que Viard i el seu equip esperen que serveixi perquè una generació que econòmicament ni somia amb gammes mitjanes pugui sentir interès pel luxe de debò. Déu els empari.

Més enllà d'aquesta aposta, que hauria pogut acabar sent xarona però que se salvava magníficament perquè sabia on aturar-se en cada violentació dels codis tradicionals, l'opulència chic de la firma va tornar a resultar seductora gràcies a peces que honoraven els seus arxius i que, alhora, eren de molt bon portar diari. La treballada decoració de butxaques, abrics o bruses va ser una oda al seu propi llegat, així com les sabates bicolor o els conjunts en diferents tonalitats de rosa i gris que van vestir les models. Conjunts en blanc i negre, espurnes de rosa xiclet en alguns looks o vestits jaqueta de tweed van ser altres delícies d'una jornada en què l'artesania amb més passat va brillar com mereix, ubicada en un espai avantguardista que, sens dubte, té molt de futur.

La moda del metavers

Tampoc s'ha quedat enrere aquesta setmana, pel que fa al futur, Zara, el vaixell insígnia d'Inditex, que d'alguna manera ha de començar a esvair els dubtes que han planat sobre la corporació des del moment que es va saber que Pablo Isla serà substituït per la filla de l'amo, Marta Ortega. Potser un bon antídot per a la baixada de les accions del grup i el consegüent efecte mediàtic és fer anuncis com que la firma llançarà una col·lecció al metavers.

La línia es dirà AZ i l'han signat en col·laboració amb la marca sud-coreana Ader Error, un projecte també amb picades d'ullet a la generació Z, i que tindrà una rèplica al metavers. La col·lecció, que ja està disponible a la web de la marca gallega, també es pot comprar a Zepeto, una plataforma que permet generar avatars i crear mons imaginaris. AZ Collection, com tota bona cosa que vulgui fer olor de modernitat, tendeix a una estètica genderfluid marcada pels patrons amples i còmodes. A més, també està formada per peces d'hivern amb un estil informal com pantalons, abrics o dessuadores. Ader Error, llançada el 2014, és una de les marques coreanes amb més projecció del seu país, que últimament –per fi!– ha seduït el món amb la seva particular modernitat.

La iniciativa de Zara no és pionera, ja que a Zepeto ja hi ha firmes com Gucci o Nike. El que està clar és que la incorporació d'una firma tan mainstream com Zara té un valor especial per l'efecte en altres. Veurem quin és l'abast d'aquesta aventura de Zara, i també veurem si a poc a poc Marta Ortega tranquil·litza els mercats, que malauradament no sabrem mai si s'haurien alterat tant si, en comptes de la filla de l'amo, qui hagués començat a presidir la companya hagués sigut el fill mascle de l'amo. Arg!

I per últim, deixant de banda la moda, aquesta setmana molts mitjans han recordat la figura de Jean-Marie Rossi, que va morir diumenge passat als 91 anys. Ha sigut curiós com d'alts han sigut els Pirineus amb aquest tema. Molts mitjans espanyols l'han acomiadat fent esment –al titular– a la relació que va mantenir durant anys amb la netíssima de Franco, Carmen Martínez-Bordiú, amb qui es va casar i van tenir una filla, Cynthia, en els 10 anys de matrimoni. En canvi, mitjans parisencs com Le Figaro han repassat la seva brutal carrera dins del món de l'art i les antiguitats, tant des del seu punt de vista comercial –el consideren tot un renovador– com també com a gran erudit en història i en art. Sempre ens perdem la millor part. Així ens va.