Carmen Machi revela que va deixar 'Aída' per "fòbia a l'ésser humà diagnosticada"

BarcelonaL'èxit en majúscules va arribar a la carrera de Carmen Machi tard. Però quan hi va arribar ho va fer amb molta força, gràcies a la sèrie de Telecinco 'Aída', que va aconseguir enormes cotes d'audiència durant molts anys.Tot i això, aquell èxit i popularitat enormes que li van donar la sèrie no va ser un camí de roses.

"El problema va ser que la popularitat va acabar sent tan excessiva –assegura la intèrpret en una entrevista a 'El Mundo'– que que ni amb tot el meu bagatge [portava vint anys de carrera quan va començar la sèrie] vaig aconseguir portar-ho bé". "Vaig gestionar molt malament la fama, però és que és molt difícil conviure amb el fet que tothom conegui la teva cara. Al bar, a la botiga, al carrer, fora d'Espanya... Tothom et reconeix per la cara, per la veu o pel cul", ironitza l'artista.

Quan la situació va arribar a aquest punt, la madrilenya es va veure superada. "Hi ha un moment que t'adones que, tot i que creus que ho estàs portant bé, és mentida. Estàs superada, atabalada. Vaig patir ansietat i fòbia a l'ésser humà diagnosticades. Em quedava tancada a l'entrada del meu bloc, no podia entrar en un restaurant, tenia reaccions desagradables quan algú se m'acostava, amagava la timidesa i la por amb altivesa... Era aclaparador. Però una vegada que em vaig adonar que el problema estava en mi, vaig prendre les mesures necessàries per afrontar-lo i aixecar el cap . Aquest va ser el moment que vaig decidir deixar 'Aída' per recuperar la meva vida", explica.

Aquest pas decisiu el va fer el 2009, després d'haver interpretat el personatge d'Aída durant nou anys –5 a 'Siete vidas' i 4 a 'Aída', que era un 'spin-off' de la primera–, quan va anunciar que abandonava la sèrie perquè no li deixava temps per fer altres papers. Amb perspectiva, Machi assegura a 'El Mundo' que mai dirà res de dolent d'aquell paper. "És el millor personatge que he fet a la meva vida, és una genialitat, un puto regal. I fer-lo durant deu anys va ser una meravella. El que em va passar a mi era un efecte col·lateral de fer un personatge tan brillant, però tenir-hi alguna cosa en contra seria ser injusta, desagraïda i subnormal. 'Aída' va ser una revolució, es deien i es tractaven temes molt 'heavies'", conclou a l'entrevista.