Adeu a Paco Rabanne, l'arquitecte de la moda més avantguardista

BarcelonaEl dissenyador de moda basc Paco Rabanne ha mort aquest divendres als 88 anys, segons ha avançat l'edició francesa de la revista Vanity Fair. Nascut a la localitat guipuscoana de Pasaia, es va interessar per la moda des de ben petit perquè la seva mare era la cap de les cosidores de Cristóbal Balenciaga abans que el mestre de mestres s'instal·lés a París. Allà s'acabaria exiliant la família Rabaneda perquè el pare del dissenyador era un general republicà que havia estat afusellat durant la Guerra Civil. Va ser per aquest motiu que Francisco Rabaneda Cuervo, el seu nom oficial, va desenvolupar tota la seva carrera a França a pesar de les seves arrels basques. A la capital francesa va fundar la seva mundialment coneguda marca comercial, que avui en dia continua abanderant l'estil més provocador i innovador de la mà de la firma catalana Puig, els seus actuals propietaris. Segons mitjans locals francesos, la seva mort s'ha produït a la localitat francesa de Portsall, on residia actualment.

Rabanne, molts cops equiparat amb Pierre Cardin per l'impacte que la seva creativitat va tenir en redefinir la moda als anys seixanta, era l'últim supervivent d'aquella generació que va portar la modernitat a través de nous materials i noves siluetes que encara avui en dia es continuen utilitzant i que, aleshores, van suposar una revolució i es van considerar futuristes. De fet, el seu nom encara avui es vincula a l'estètica espacial, epítet de la modernitat a finals dels 60 i principis del 70.

Tot i que els seus inicis a París van consistir en proveir d'accessoris plens de fantasia –per exemple, botons o brodats– els ateliers de Balenciaga, Nina Ricci, Pierre Cardin, Courrèges o Givenchy, tot va canviar el 1965, quan va presentar els pacotilles. Eren complements de moda fets d'acetat de cel·lulosa, un material revolucionari per a l'època que no va abandonar en anys. Amb el rhodoide, l'altre nom amb què es coneixia aquell material, va fer ulleres, cascos i joieria de la mà d'alguns dels grans estilistes de l'època. A continuació, el 1966, va fundar la seva marca homònima, amb la qual va ser capdavanter trencant codis en la moda al llarg de dècades. De la mateixa manera, també va demostrar una gran audàcia en la perfumeria, amb fragàncies, colors i ampolles que encara avui dia resulten singulars i icònics.

Sota el paraigua de la seva casa de moda, la seva primera col·lecció no va ser un farol, ja que sempre s'hi va mantenir coherent. Es deia Manifesto i incloïa "12 vestits impossibles de vestir en materials contemporanis". Allò, que va desbordar les curtes mires de l'establishment burgès de l'època, va suposar un revulsiu i va entusiasmar molta joventut que adoraven una modernitat que no havien trobat mai als armaris de casa seva. La seva següent aposta va ser una col·lecció de banyadors fets de l'esmentat rhodoide, que per més provocació va convidar a lluir a les ballarines del cabaret Crazy Horse de París.

La seva desbordant creativitat va continuar sempre passant per apostar per nous materials. Sobretot, el metall. Format en arquitectura a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts de París, les siluetes eren amb els materials els seus grans aliats. Vestits de paper, models de cuir fluorescent, metall llaurat, punt fet d'alumini o pell tricotada eren alguns dels seus primers aliats fins que el seu èxit li va permetre dissenyar amb or. Va ser amb un vestit curt fet de plaques d'or amb diamants encastats que va lluir la cantant Françoise Hardy i que va ser el més car de la història durant molts anys. Per aquesta inclinació que tenia pel metall, va aconseguir l'animadversió d'alguns dels dissenyadors clàssics d'aquella època com Coco Chanel, que veien com canviava les normes del joc i, en venjança, s'hi referien públicament com "el metal·lúrgic".

La seva adhesió als nous temps era tan intensa que fins i tot va signar una col·lecció càpsula de prêt-à-porter anomenada Rob'auto que estava pensada específicament per conduir cotxes. L'any 1971 es va adherir a la Cambra Sindical de la Costura de França, on va començar a confeccionar roba per a la dona. La seva aproximació al teixit, que llavors va viure el seu primer moment d'intensitat, tenia poc a veure amb el que s'havia vist abans. Teixits esgarrats, serrells o reciclatge de peces per a altres propòsits –mocadors per fer vestits o mitjons per fer mànigues– van ser algunes de les seves incorporacions més comentades. Tot i això, no va perdre de vista els seus materials previs en cossets, màscares o armilles, que feia amb plàstic o amb plexiglàs.

Sense abandonar mai l'alta costura, el seu camí en la moda va continuar avançant amb col·leccions de prêt-à-porter primer per a homes i, més tard, per a dones. En tots dos casos continuaria violentant el tractament de materials mentre indagava en d'altres de nous que no havia fet servir abans. Tot plegat, mentre incorporava els discos de mirall, feia trenes amb metall o perforava l'ant. Un procés creatiu que va durar fins al 2009, quan va abandonar l'alta costura i va deixar el prêt-à-porter en mans de Rosemary Rodríguez. Sense ell present, la firma va quedar als llimbs fins a l'arribada de Julien Dossena el 2013, que la va revitalitzar fent valdre el seu enorme llegat creatiu.

Al llarg de totes aquestes dècades, però, Rabanne va destacar enormement en l'àmbit de la perfumeria, en què també va ser un revulsiu. Des de la seva primera creació, Calandre –la reixa del radiador d'un cotxe, en català–, no va deixar de dinamitar codis clàssics amb les seves aromes, creatives ampolles i fins i tot amb els colors de les seves fragàncies. També va ser un innovador amb el fet de crear aromes aptes per a homes i dones simultàniament. Paco, XS, Ultraviolet o One Milion són només algunes de les seves grans creacions comercials.

El seu segell particular en el món de la perfumeria va materialitzar-se sempre de la mà de la família catalana Puig. La història de la companyia barcelonina i Rabanne comença a finals dels anys 60 amb el llançament de Calandre i ha seguit fins als nostres dies. "La seva gran personalitat va transmetre, mitjançant una estètica única, la seva visió atrevida, revolucionària i provocadora del món de la moda. Continuarà sent una font d'inspiració important per als equips de moda i fragàncies de Puig, que treballen conjuntament per expressar els codis radicalment moderns de Paco Rabanne", ha declarat avui Marc Puig, president executiu de Puig, a través d'un comunicat.

Condecorat amb el títol de Cavaller de la Legió d'Honor de França, Rabanne també va ser distingit amb la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts i amb el Premio Nacional de disseny de moda a Espanya. En els seus darrers anys de vida van ser molt comentats els seus llibres sobre les seves experiències paranormals; també que defensés haver tingut diverses vides i haver conegut Jesús, Lluís XIV o haver vist extraterrestres. L'any 2000 va augurar que una estació espacial s'estavellaria contra París.