Ariadna Oltra: “Els meus amics i jo ens coneixem les misèries i les virtuts”
“Crec que a la vida hi ha diferents nivells i cercles d’amistats. El més immediat el formen aquelles persones que si desapareixen la meva vida canvia", diu la periodista
BarcelonaL’any 2008 la periodista Ariadna Oltra se’n va anar de vacances al Japó amb alguns dels seus companys del 3/24: la Cristina Garcia, la Judith Antequera, el Domènec Gibert, el Dani Munuera i el Dani Madrid. “Són els amics amb qui més he viatjat pel món, i aquella va ser la primera gran prova d’amistat”, assegura. En aquell viatge, a Oltra li van posar el sobrenom de Torbe, de torbellino. “Jo matino molt i sempre tinc moltes ganes de fer coses. Cada dia a les 7 del matí ja estava dient que havíem de visitar tal lloc o tal altre”.
L’amistat va superar aquella primera prova, i, de fet, l’únic que a Oltra no li va agradar del viatge va ser el menjar. “Vaig passar tres dies en una zona de temples pràcticament sense menjar, perquè no m’agradava res. Un dia vam anar a esmorzar en una casa on tot estava escrit en japonès, vam demanar un plat pensant que eren salsitxes i va resultar que eren anguiles. Anguiles per esmorzar!”
Després del Japó, el grup va viatjar a la costa oest dels Estats Units, amb un cotxe prou gran perquè hi cabessin ells i les maletes. “Aquest viatge també el vam superar”, diu. Tan sols hi va haver alguns moments crítics, com ara les 48 hores que van quedar-se atrapats per una forta nevada a Flagstaff, un poble d’Arizona. “Al final, contra totes les indicacions, vam poder desfalcar el cotxe i vam marxar”, recorda. Després d’aquests primers viatges en van fer alguns més, sempre fora de temporada, i, tot i que no sempre han coincidit tots, amb alguns d’ells ha viatjat a destinacions com ara Tanzània i Birmània.
Ara fa temps que no fan cap viatge, així que quan es troben normalment és per sopar al voltant d’una taula parada. El que els uneix, diu la periodista, és que són “capaços de dir-se les coses a la cara” i que, malgrat conèixer-se “les misèries i les virtuts”, hi continuen sent. “Tinc molts grupets d’amics de diferents llocs i en tots per a mi això últim és bàsic”, assenyala.
Oltra assegura que necessita molt els seus amics. “Els necessito d’una manera vital. Tiro molt dels meus amics i tinc amics molt generosos, m’interessa molt la seva visió de les coses”. Sobre l’amistat té una teoria. “Crec que a la vida hi ha diferents nivells i cercles d’amistats. El cercle més immediat el formen aquelles persones que si desapareixen la meva vida canvia. Són les persones que sempre hi són, i per a qui tu sempre hi ets”. Al segon cercle, diu, hi ha aquelles persones “amb qui t’ho passes molt bé i amb qui hi pots compartir coses, però sense ells la teva vida podria continuar”. Finalment, Oltra creu que hi ha un tercer cercle amb persones a les quals sovint se’ls diu amics però que gairebé mai ho són. “L’amistat va cara”, diu la periodista, i potser ja està bé que sigui així.