Ansu Fati va de perles

BarcelonaAnsu Fati és la gran esperança del Barça però també la meva. Aquesta setmana hem pogut gaudir de la seva presència a l'esdeveniment solidari Relats Solidaris de l'Esport, on es va posar un nas vermell de pallasso per una bona causa. Però més enllà d'aquest adorn també es va posar un collar de perles blanques. Un collar curtet, de perles petites, que semblaven d'aigua dolça. Aquesta elecció, que fa pinta de ser molt espontània, és un gest que l'honora, ja que fins ara només havíem vist aquest complement tan típicament femení en alguns artistes que es volen erigir en icones de la fluïdesa estètica de gènere o en alguns altres –molt pocs...– que no són icones de res perquè s'ho posen tot, només basant-se en el que veuen a Instagram o en el que els fa posar la seva estilista de torn.

D'un temps ençà, molts elements tradicionals de la moda femenina s'han anat incorporant a l'armari masculí. N'hi ha un bon reguitzell, començant per les transparències i continuant pels cropped tops, els colors magenta o rosa xiclet, el crochet o les puntes. També el maquillatge i els bolsos s'han posat a disposició, per fi, d'ambdós gèneres. Tot i això, en aquesta llista d'adopcions estètiques, les perles anaven encara molt endarrerides. Per això resulta especialment meritori que algú que ni es guanya ni es vol guanyar –només cal mirar el seu Instagram– la vida amb la moda faci aquest pas i faci seves aquestes meravelloses esferes de nacre que ens regala el mar i els mol·luscos que encara hi queden.

Ben segur que el collaret que es va posar Fati servirà per trencar prejudicis sobre aquest element, que històricament ha quedat restringit només al joier femení, però que en el passat era un element de gran prestigi que portaven també els homes. Per ubicar-nos a l'origen de les perles sobre els homes cal remuntar-nos a l'allargat regnat d'Elisabet I d'Anglaterra, la darrera reina de la dinastia dels Tudor, que va heretar el seu càrrec de la no menys ufanosa Maria Tudor.

En aquell temps, al segle XVI, les perles eren popularment reconegudes com un símbol de virginitat i de castedat. Elisabet I, que va ser coneguda com la reina verge –perquè mai es va casar, no perquè en fos...–, era una gran usuària de les perles i durant el seu regnat –que va durar 45 anys!– va fer que aquest element de la joieria es popularitzés fins i tot entre els homes. Tant és així, que d'aquella època hi ha molts retrats que plasmen homes amb perles a les orelles. Això sí, només amb una arracada, perquè portar-ne dues ja era vist com un desviament excessiu cap a la feminitat. El fet que en portés la reina va fer que a banda d'un element de puresa també fossin vistes com un símbol de poder i de riquesa, cosa que la seva cort va entendre al moment, la burgesia més tard i el poble en darrera instància. Val a dir que la reina trendsetter va fer molt perquè tot això passés, només cal observar els seus retrats.

En el sector masculí de la perla, molt abans d'Ansu Fati, hi va haver el rei anglès Carles I, que va arribar al tron 22 anys després que morís Elisabet I. Quan encara era príncep ja portava una arracada amb una perfecta perla en forma de llàgrima que no es va treure en tot el seu regnat, que va acabar quan el van executar. A banda de la perla, la seva arracada destacava també perquè estava enganxada a l'orella a través d'una peça d'orfebreria en forma de corona. Sempre la portava a l'orella esquerra. La seva execució per traïció sembla que va fer forat i les perles van caure en desgràcia entre els homes. Tot i això, va ser a l'orella esquerra on els seus partidaris es van penjar vetes de seda negra després de la seva mort.

Si bé és cert que figures com Rita Barberà o –la meva icona conservadora preferida– Barbara Bush van convertir les perles en una red flag per a la progressia, cal aplaudir que joves com Ansu Fati se'n posin per obrir les mires de les persones que es posen o es deixen de posar coses segons el que veuen a la tele. El plaer de les perles és de tots, no cal regalar-lo a la dreta, que prou que hem perdut ja. És una llàstima dir no tenint en compte la gran varietat de perles que hi ha, tant en formes com en colors. Les perles grises de Tahití són sempre una opció moderna i guanyadora. També les negres o les marrons. Tot això sense oblidar les de formes irregulars i de tons iridescents turquesa que creixen als mars del Sud. Està clar que Harry Styles ja fa temps que en porta i que fins i tot algun Jonas Brother –crec que mai els distingiré...– n'ha lluït fa poc. També Shawn Mendes o Maluma se n'han posat. Però per una qüestió de target, cap d'ells es pot equiparar al meu actual blaugrana preferit. A més, cap d'ells se l'ha posat amb una samarreta blanca de teixit tècnic com Ansu Fati. És la naturalització total del concepte perla per a homes. Era el destí final de la tendència. Tendència que esperem, per cert, que no sigui tal i que les perles siguin definitivament de tots i de totes.