És que potser Andreu i Fergie tenien una relació oberta

BarcelonaA can Windsor les coses més antigues sempre són una part molt activa del seu present immediat. Com que no tenen res a fer en tot el dia perquè són monarques de pura raça, no fan res de nou interessant, i això sempre fa que, irremeiablement, les coses que els van passar fa molts anys segueixin estant d'actualitat. Aquesta setmana hem tingut una nova mostra d'això amb la informació que ha donat el columnista Ephraim Hardcastle al Daily Mail, on ha publicat que el defenestradíssim príncep Andreu i la seva predefenestradíssima exesposa Sarah Ferguson estarien estudiant casar-se de nou.

Per als que portem anys consumint l'ambrosia pop que sempre ens ha proporcionat aquesta estirp, llegir aquesta notícia ens ha fet riure més que cap altra cosa, ja que en cap moment havíem tingut la sensació que s'haguessin divorciat. De fet, el seu divorci legal, vist amb l'òptica d'avui dia, resulta claríssimament un pur teatre que van fer per calmar les aigües de la societat de l'època, molt més encarcarada que la d'ara. Imaginin-s'ho...

Ferguson, que va acudir de bracet de la sempre solíssima Diana de Gal·les a Ascott a buscar un bon marit, es va sortir aviat amb la seva quedant-se ni més ni menys que el fill preferit de la reina Elisabet II, que comptava amb aquest enorme privilegi però amb cap altre. De ben jove la premsa ja li havia posat el sobrenom d'Andy Randy, que podríem traduir finament com Andreu el Faldiller però que en realitat vol dir Andreu el Calent. Tan sonora era la seva fama que quan Ferguson el va conèixer el 1985 ja estava ben assabentada del que es trobaria: un talonari de per vida que, això no obstant, li donaria poques satisfaccions emocionals. Ho sabia tot el Regne Unit. Era difícil que ella no ho sabés, no troben?

Tanmateix, la relació va prosperar. Auspiciats per la sempre enyorada reina Elisabet II, l'arribada de Fergie a Buckingham va ser un bàlsam per a la monarca, que va veure-hi una espècie de manera tàcita de desacreditar els que deien que el seu fill estava sempre randy buscant dones sota les pedres. Aquell decorat, que va acabar amb casament al cap de només un any, va fer aigües molt aviat. Andreu va seguir sent Andreu i fent exactament tot el contrari que un palau espera d'un príncep. Tenia conductes agressives i maleducades tant en públic com en privat, cometia escàndols de tota mena i, en la seva esfera més íntima, seguia igual de desbocat que abans de casar-se. Veient que allò no canviaria mai a millor, Sarah va fer justícia pel seu compte i va decidir gaudir de la llibertat que el seu marit també es prenia quan era a Londres i quan era de viatge oficial amb la royal navy, ja que era –presumptament– un valuós militar.

Escàndols primerencs

Només tres anys després d'aquell suposadament guaridor casament, ella ja va ser enxampada amb un amant. Les polèmiques no es van aturar mai, però ells no se separaven perquè són dos royals de la vella escola però amb poc talent –o intel·ligència– per dissimular mínimament. Ella era de família noble emparentada per diverses vies amb els Windsor i ell sabia molt bé el que havia vist fer a casa i n'estava encantat. No hi ha cap dubte que no estaven gens disgustats amb el que anaven sabent l'un de l'altre, com sí que li passava a la malaguanyada Diana, molt afectada per les infidelitats de Carles. Al final, el currículum públic del matrimoni –junts i per separat– era tan extravagant que a palau van entendre que si les coses no havien de canviar, més valia que se separessin i que, almenys així, podrien justificar públicament el seu provocador comportament basant-se en el fet que estaven solters i que ella ja no era de la família reial.

El gener del 1992 van anunciar la seva separació, però, lluny d'acabar-se els problemes, a ella els paparazzis la van enxampar aquell mateix estiu amb un amant que li llepava els peus a la vora d'una piscina mentre ella estava en topless. Evidentment, aquelles fotos –que van acabar a la portada del Daily Mail– van suposar un daltabaix tan gros que el fet que estigués separada d'Andreu no frenava res per al masclista gran públic, que es repetia compulsivament que aquella dona –va ser molt criticada com a "mala mare"– havia d'educar dues netes d'Elisabet II. Ni aquell escàndol, però, va aconseguir que es divorciessin legalment.

Junts en els moments més desesperats

De fet, a pesar que l'enrenou mediàtic va seguir entre l'un i l'altre durant una quantitat innumerable de motius durant anys, no va ser fins al 1996, deu anys després de casar-se, que es van divorciar oficialment. Posteriorment, van venir entrevistes molt polèmiques d'ella criticant tots els Windsor, ja que estava molt endeutada i havia de fer el que fos per tornar els crèdits. Ell tampoc no va deixar d'enllaçar escàndols financers i polítics fins que va venir el definitiu: el cas Epstein, en el qual se'l va relacionar amb una menor. Ella, malgrat la gravetat de l'escàndol, sempre el va defensar públicament.

Des del seu divorci fins ara han passat 28 anys en què la societat i la premsa han bullit permanentment contra ells i, vivint de la institució que tots dos vivien, divorciar-se era evident que era l'únic remei estètic que podien aplicar a la seva complexa situació. Però durant aquestes gairebé tres dècades no s'ha perdut mai la relació ni entre ells ni de la família reial britànica amb ella, que l'ha convidat a tots els esdeveniments privats que ha convingut. De fet, quan es van divorciar ella va perdre el títol d'altesa reial però mai el de duquessa de York, que és ni més ni menys que el que va dur sempre la mare d'Elisabet II, Elisabet Bowes-Lyon.

La relació entre Andreu i la resta de Windsors i Ferguson, tal com va explicar ella, ha estat sempre tan propera que quan se li va cremar la casa el 2008 va anar a viure amb Andreu al Royal Lodge, una casa dins dels immensos terrenys del castell de Windsor on aparquen els defenestrats reials. L'únic que li va girar l'esquena a ella va ser el vers lliure del duc Felip d'Edimburg, que com a bon masclista de manual no tenia cap inconvenient amb el comportament randy del seu fill però no podia suportar que la seva nora fes el mateix. Amb la reina tenia tan bona relació que quan ella va morir va heretar els seus dos corgis. L'única cosa que li envejo...

Campanades de boda?

Vist en perspectiva, resulta molt evident que si per ells hagués sigut, no s'haurien separat mai, ja que es van conèixer en una situació en la qual sabien perfectament qui era qui i van viure des del principi en una completa harmonia sexual en la qual cadascú feia el que volia mentre compartien una casa i dues –pobres!– filles. Jo crec que si en comptes de ser de la seva època fossin de la generació actual, no els haguessin fet divorciar perquè tothom sap entendre el que és una parella oberta i a cada cop més gent li sembla una bona idea viure la vida matrimonial així.

L'últim element en defensa d'aquesta tesi és que ara podrien estar estudiant casar-se de nou i això a la Firma ja no li sembla malament, ja que el rei els hauria donat el vistiplau. La societat ha canviat molt i a Palau saben que cap nou afer extramatrimonial sobre ells podria tenir un impacte nociu sobre la institució. A més, qui és Carles III per donar lliçons morals de fidelitat? Qui és ell per dir-los que no? Per si de cas, però, el rei els ha dit que no facin un casament ostentós i que els presta una capelleta de Windsor –aka sense paparazzi– per fer-lo. Té 75 anys. És rei d'una societat –una mica– més moderna que ell.